PER QUÈ AQUEST BLOG?

De la meva mare he aprés l'amor per la cuina, el gust pel bon menjar i, sobre tot, la il.lusió per complaure els altres amb un bon àpat. A la facultat de Farmàcia vaig descobrir que m'agradava la nutrició: "som allò que mengem". La vida, però, se'm menja el temps de cada dia. He hagut d'aprendre a compaginar les tres coses: bona gastronomia, menjar saludable i, evidentment, fàcil i ràpid de fer. De vegades pot semblar imposible, però quan t'hi poses, descobreixes que no és tan difícil. Només cal una mica d'imaginació, una bona dosi d'interés i cabassos de carinyo...
Així doncs, per què no compartir-ho?

diumenge, 1 de desembre del 2013

Alimentació i defenses

Avui urgències... La primera visita de la temporada. Perque no falla, els nens juguen, corren, suen, no es volen abrigar... I en un no res podem passar de l'activitat més boja a la grip complicada amb tos, laringitis, bronquitis i fins i tot neumonía.
Està clar que en aquests casos ens calen medicines, però una bona dieta ens pot carregar les defenses que ens ajudaran a lluitar contra microbis de tota mena.
Durant aquesta època la nostra dieta ha d'estar encaminada a reforçar les nostres defenses i, si ja estem malalts, a disminuir els simtomes.
Dins d'una adequada dieta equilibrada, cal consumir aliments amb propietats antioxidants, antivirals i bactericides, a més dels rics en vitamines A, B, C i proteïnes, poden ajudar a prevenir i alleujar els simtomes. I no oblidem la importància de la ingesta de líquids.
De fet, la naturalesa és sàvia i proporciona, en cada època de l'any, els productes idonis perquè el nostre cos s'adapti millor a les inclemències meteorològiques del moment. Així, a l'estiu la natura ens proveeix d'aliments rics en aigua i antioxidants (com el meló, la síndria o el tomàquet compostos en un alt percentatge per aigua), que ens protegeixen de la deshidratació i els danys solars, i a la tardor-hivern ens assorteix de productes rics en vitamines A, C, B i E, nutrients necessaris per disminuir les conseqüències de les infeccions respiratòries durant aquesta estació. La vitamina C reforça el sistema immunitari, també la vitamina A enforteix el nostre sistema de defensa i actua com a protecció dels teixits corporals, pel que resulta molt eficaç mantenint les mucoses. La vitamina E també es un bon antioxidant.

Quins aliments tenen aquests nudrients?
- Aliments amb propietats antivirals i bactericides: ceba i all.
- Aliments rics en vitamina C
Citrics com la taronja, les llimones o les aranges en quantitats sempre recomanades. 
Les verdures de fulles verdes fosca: col, bróculi, baldees, espinacs, etc.
Altares fruites i hortalisses com caquis, kiwis, maduixes, pebrot i tomàquets.
- Aliments rics en vitamina B:
Vitamina B9 o folats: bróculi, col.
Vitamines del grup B: cereales integrals i llegums.
- Aliments rics en vitamina A: Aquesta vitamina és un bon antioxidant, la trobem a aliments vegetals com la pastanaga, la carbassa o el mango, i  productes d'origen animal com el verat, bonitol, els ous o la llet.
- Aliments rics en seleni: el trobem a l'ou, els cereals complets, els llegums, la carn i el peix.
- Aliments rics en zinc: el formatge curat, el marisc (especialment os tres, cloïsses...), els llegums, l'ou i els fruits secs.

Respecte als líquids, tenen una funció molt important durant el refredat. Ajuden a mantenir la hidratació correcta del cos, eviten que les mucoses es ressequin i afavoreixen la fluïdificació de les secrecions. Cal evitar el consum de begudes alcohòliques i amb alt contingut de cafeïna, ja que causen deshidratació. Es recomanar consumir sucs naturals amb alt contingut de vitamina C. 
Les begudes calentes com el brou de pollastre, son un aliment que reconforta i ajuda a disminuir les molèsties del refredat. 
També us aconsello prendre te de canyella amb llimona endolcit amb mel.

Alguns complements recomanats:
- La gelea reial, estimulant recomanat per reforçar el sistema immunitari després d'un fort desgast d'energia.
- El pol · len, es ric en vitamines i minerals, estimula la gana i combat estats de debilitat.
- El própolis estimula la formació de defenses.
- El llevat de cervesa protegeix la salut de la pell i evita l'estrès, i el germen de blat és la millor font de fibra
- L'all és un antibiòtic natural que protegeix el cor,
- Les nous afavoreixen el bon funcionament del cervell i del cor.


Així que ja veieu, el fred hivern ja és aquí, i amb ell arriba el gust pels plats més calents i reconfortants que ens ajuden a mantenir la calor corporal.

El plat estrella d’aquesta temporada, per a molts, són les sopes i els brous, en totes les seves variants. Els brous són com una infusió de verdures i altres ingredients, que dóna com a resultat un aliment amb molt poques calories i molt baixa aportació de greixos.
Per preparar una sopa saborosa primer haurem de preparar un bon brou: aigua, verdures, hortalisses fresques i variades, carn o peix fresc i de qualitat... i deixar-ho bullir unes hores.
Una sopa pot arribar a ser curativa, com la de farigola, perque aquest matoll de muntanya te propietats antitusigenes.
Hi ha infinitat de sopes que podem fer amb un bon brou, i afegir més ingredients les fa més riques en nutrients. Per versions lleugeres, afegir al brou vegetal sèmola de verdures, o bé bullir en el brou unes verdures per després triturar-ho tot i obtenir un saborós puré ric en fibra. Per versions energètiques tipus escudella, afegir al brou de pollastre: pasta, cigrons i pilota de carn, ric en proteïnes i carbohidrats. I per versions marineres afegir al brou de peix: arròs, ou dur picat, unes cloïsses i un toc de julivert. 

Un menú anti-oxidant per 3 dies:
Esmorzar: iogurt amb cereals integrals, suc de pastanaga, taronja i aranja, infusió amb llimona i mel.
Mig matí: torrada de pa integral amb formatge. Infusió amb llimona i mel.
Berenar: iogurt amb nous. Infusió amb mel i llimona.
Dia 1
Dinar: sopa d'all, lluç a la planxa amb amanida variada. Taronja.
Sopar: musclos al vapor amb llimona, truita d'espinacs. Kiwi.
Dia 2
Dinar: amanida variada, llenties estofades amb cloïsses. Iogurt amb mango.
Sopar: sopa de farigola, verat en papillot amb verdures. Kiwi.
Dia 3
Dinar: trinxat de la Cerdanya, pollastre al forn amb amanida variada. Taronja.
Sopar: crema de carbassa, gambes a la planxa. Kiwi.

divendres, 22 de novembre del 2013

5 manaments per aprimar-se fent esport

Esport, dieta, aprimar-se... Els meus 5 manaments:

1. Ingesta de vitamines i fibra
Les primeres perque posaran en marxa totes les reaccions bioquimiques del meu organisme, em mantendrán sana, al marge d'infeccions, m'ajudaran a metabolitzar els nudrients... Es a dir, perque son l'essencia de la vida.
I la fibra perque, a més dels seus beneficis, l'efecte de sacietat és importante en termes d'aprimament.
I això com ho faig? Amb aliments crus... Amb fantàstiques a anides q poden incluirse des del senzill enciam, fins a pasta, arròs i llegum, passant per tota mena d'hortalisses q ens ofereix la nostra horta.
Alerta amb les amanides que sense adonar-nos es converteixen en caloriques perque hi afegim productes com: salses, picatostes, foie, forma tigres greixosos...

2. Esmorzar com cal
No esmorzar com cal implica arrossegar gana tot el dia. I, al contrari, un bon esmorzar garanteix menys gana al llarg del dia, menys ingesta i pèrdua de pes.

3. Hidratar-se
Cal beure aigua. Però alerta, menja sindria o sopa o altares aliments tambe es ingesta de líquids. Hauriem de beure al voltant de 1,5 L d'aigua al día. 
Alerta amb les bigudíes amb gas i dolces. Tampoco res de alcohol. I també cal vigilar les bigudíes isotóniques porque poden ser una trampa calòrica.

4. Alerta al greix
Fugir del greix saturat, (greixos animals) i fregits.
Però és importante no eliminar tot el greix del nostre organisme. Cal ingerir oli d'oliva verge extra. Ens enfortirà el cor i evitarà lesions pels q practiquem esport.

5. No saltar-se àpats
No s'ha de passar gana ni saltar-se àpats. Cal seguir una dieta equilibrada q inclogui de tot, però en quantitat més petites i de valor i qualitat afegits.

dissabte, 9 de novembre del 2013

divendres, 8 de novembre del 2013

Dieta Astringent

Què és la dieta astringent?
La dieta antidiarreica o astringet aconsegueix que l'aparell digestiu s'acostumi a realitzar les seves funcions normals, mitjançant la introducció paulatina dels aliments. Acompanyar aquesta dieta amb el dejuni i la reposició de líquids i minerals, és fonamental per a acabar amb el problema.
La diarrea com a tal no és una malaltia sinó el símptoma d'un trastorn. Es per això que molts especialistes creuen que no ens podem aventurar en tallat de cop la diarrea amb un fàrmac, perque el cos és savi i d'alguna manera s'està "depurant" o netejant, per exemple d'algun virus. Per tant, haurà de ser el metge qui decideixe el tractament correcte. 
Aquesta diarrea consisteix en l'acceleració del transit intestinal que ocasiona moltes deposicions o deposicions fluides i abundants. Pot anar o no acompanyada de dolor, debilitat, nàusees, vòmits, espasmes abdominals, febre o pèrdua d'apetit.
En qualsevol cas, és indispensable evitar que durant aquest procés es produeixi las deshidratació del pacient, i caldrà proporcionar atenció alimentària i nutricional que contribueixi a la curació i a mantenir o millorar l'estat nutricional.

La dieta
L'alimentació en la diarrea ha de seguir unes normes dietètiques bastant precises, amb l'objectiu de reduir la durada i les molèsties de la mateixa i requereix la prohibició de determinats aliments i la reintroducció progressiva d'uns altres.
Es poden establir les següents fases en la dieta antidiarreica:

1. Període de dejuni absolut 
Entre 6 i 24 hores, utilitzant solament la fórmula de rehidratació per via oral. La rehidratació és basa en la restitució de la quantitat d'aigua, glucosa i electròlits que es perden a causa de la diarrea i és la primera mesura a posar en marxa una vegada diagnosticada. Això es pot fer amb fòrmules ja preparades de farmàcia o ho podem preparar nosaltres:
-Aigua, 1 litre
- Sucre (per a la glucosa), dues cullerades soperes
- Sal (per al clorur sòdic), mitja cullerada de cafè
- Bicarbonat, mitja cullerada de cafè
- El suc d'una llimona mitjana (per al potassi)

2. Període astringent
Aquest període pot durar entre 24 i 48 hores.
Iniciar la ingesta amb aigua d'arròs o amb aigua d'arròs i pastanaga, sèmola o sopes de pasta tipus fideus molt lleugera. Avui dia podem trobar facilment fideus d'arròs. Petites quantitats de pa blanc poc torrat. Petites quantitats de iogurt descremat.
D'altra banda, es recomana, per a evitar el reflex que estimularia la defecació, menjar poca quantitat i freqüentment.
Es pot anar combinant amb la formula de rehidratació que hem comentat.

3. Reintroducció dels aliments
Ara dependrà del seny i del que ens demana el cos, però anirà entre 2 i 4 dies.
Anirem afegint, amb molta prudència, i per aquest ordre:
1. Arròs bullit, pollastre o peix blanc bullit, pa tou torrat (molt poc torrat) i pernil york de gall dindi. 
2. Pastanaga o patata bullida.
3. Verdures bullides, pasta italiana bullida (sense salses ni condiments)
4. Alimentació normal exceptuant:
- verdures i hortalisses crues, 
- llet (pel contingut en lactosa q es laxant), 
- guisats, fregits, 
- embotits i salats perquè irriten la mucosa digestiva. 
- La carn i el peix ho podem fer a la planxa pero vigilant que no estigui molt torrat per evitar la irritació de l'estomac. 
- S'evitaran els greixos per ser de digestió perllongada. 
- Tampoc no es menjaran els estimulants del reflex gastrocòlic i del peristaltisme: cafè, sucs de taronja ensucrats.
5. Alimentació totalment normal.

dilluns, 22 d’abril del 2013

ELS AMANTS DEL POLLASTRE ESTAN DE SORT...

CARNS BLANQUES: MOLT SALUDABLES
Tradicionalment les carns s'han classificat en carns blanques i carns vermelles. La diferenciació d'una carn com blanca o vermella, s'associa al seu color, que depèn de la forma química sota la qual es trobi una proteïna present en totes les carns anomenada mioglobina. La mioglobina és una proteïna present en les fibres musculars i que és l'encarregada de transportar l'oxigen necessari per al funcionament del múscul. Com més actius són els músculs de l'animal, necessiten més oxigen per contraure i relaxar-se, i el contingut en mioglobina és més gran, pel que el seu color és més fosc. El color de la carn, depèn exclusivament de la quantitat de mioglobina i hemoglobina present en els músculs de l'animal. Les carns blanques contenen menys mioglobina i hemoglobina que les carns vermelles. Des de un punt de vista nutricional, el diferenciador fonamental entre les carns és la quantitat i qualitat del greix que contenen. Segons el contingut gras de la carn, al marge de ser vermella o blanca, es diferencien dos tipus: carns magres i carns grasses. Les carns magres són aquelles que tenen un contingut de baix a moderat. És convenient el consum de 3 a 4 racions setmanals de carns magres, consumint les carns més grasses de forma molt esporàdica. Una ració es considera de 100 a 125 grams de pes net. Les carns vermelles són aquelles que tenen una major proporció de greix, sent aquesta majoritàriament de tipus saturat, per la qual cosa presenten un major contingut calòric i, sobre tot, més quantitat de colesterol. A més, el seu color ve determinat pel seu contingut en ferro, així, les carns vermelles presenten una coloració més intensa perquè tenen més quantitat de ferro que les carns blanques. En general, s'han de consumir de 3 a 4 racions de carn blanca o magra a la setmana, realitzant un consum ocasional de carns vermelles (2-3 vegades / mes).

Dintre dels carns blanques podem parlar de la carn de pollastre, que és rica en proteïnes d'alta qualitat, vitamines i minerals, i el seu consum aporta poca càrrega calòrica i colesterol, pel que la seva ingesta es recomana diversos grups de població i en diferents dietes terapèutiques.

Addicionalment, el consum de carn de pollastre contribueix a mantenir una correcta alimentació i a prevenir diverses malalties. En concret, la ingesta de carn de pollastre és font de proteïnes d'alta qualitat al contenir 'aminoàcids essencials que el nostre organisme és capaç de sintetitzar amb facilitat, a més de contenir 'greixos bons' ja que estan formats per àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats, relacionats amb un paper cardioprotector en la nostra salut.

Propietats del Pollastre
La carn de pollastre és també font de vitamina B3, necessària per transformar el que mengem en energia i vitamina B6, que contribueix a la formació de glòbuls vermells. A més, el pollastre ens aporta àcid fòlic, relacionat amb la prevenció de malalties cardiovasculars i indispensable en els primers mesos de gestació per prevenir defectes en el tub neural del futur nadó (espina bífida, etc.)
Ric en fòsfor, ferro i potassi, segons lloa experts, "el pollastre és la carn que aglutina en major mesura els beneficis dels aliments d'origen animal, i que posseeix en menor quantitat els elements menys saludables dels mateixos"
Per això, els experts aconsellen la seva ingesta a grups de població tan diferents com nens, dones embarassades, persones grans i hipertensos, així com a persones que segueixin dietes terapèutiques derivades de malalties com la diabetis mellitus 2, obesitat, glucosa alta, malaltia celíaca, dietes toves digestives, etc.

Informació Nutricional Pollastre
El consum de carn de pollastre aporta: el 30% de les necessitats mitjanes de proteïnes diàries i només el 5% de les kcal. d'una dieta estàndard (filet petit pit de pollastre).
• Vitamines del grup B: B1: beneficis sistema nerviós, B2: contribueix a la reproducció cel•lular i a mantenir sanes pell, ungles i cabell, B3: transforma en energia el que mengem, B6: contribueix a la formació de glòbuls vermells, Àcid Fòlic: Ajuda a prevenir malalties cardíaques i en dones embarassades, defectes en el tub neural dels futurs nadons,
• Minerals: Fòsfor: El 'aliment del cervell'. Forma part de les nostres membranes cel•lulars, Ferro: Necessari per al bon funcionament del sistema immunològic i la formació de l'hemoglobina que transporta l'oxigen a la sang, Potassi: Influeix de manera positiva en el nostre sistema nerviós i en el manteniment de la nostra musculatura

 RECEPTES AMB POLLASTRE
Arròs amb ceps i pollastre
Ingredients per a 4 persones: 500 g de ceps, 80 g de sofregit , 1 gra d’all picat, 400 g d’arròs, 250 g de pit de pollastre, brou de vegetals, ossos de vedella i pollastre , oli d’oliva extra verge, sal i pebre , ruca, porradell i anet

Preparació:
Netegeu i talleu els ceps. Feu-ho de tal manera que es reconegui la seva forma original, és a dir, a làmines paral•leles al tronc. Poseu al foc una paella amb oli i fregiu-los fins que estiguin cuits. A la mateixa cassola on hi ha els ceps, afegiu-hi el gra d’all i el sofregit que ja tindreu preparat, afegirm el pollastre en dauets petits, remenem i seguidament tireu-hi l’arròs tot remenant-lo. Afegiu-hi després el brou que tindreu bullint. Poseu-hi sal i dues voltes de molinet de pebre. La quantitat de brou i el temps de cocció depèn sempre de la varietat de l’arròs que gasteu. Per exemple: l’arròs bomba ha de bullir uns 15 minuts. Cal presentar-lo sec, com si fos una paella. Decoreu-ho amb unes fulles de ruca, porradell i anet.

Pollastre amb canyella
Ingredients per a 4 persones: 1 pollastre sencer , 2 cebes , 1 tomàquet , 4 dl d’aigua o brou de gallina , farina , canyella en pols , oli d’oliva , sal , 1 got d’aigua , pebre negre

Preparació:
Netegeu el pollastre. Traieu-li el coll i les potes. Feu-ne talls. Salpebreu-lo. Passeu els talls de pollastre per la canyella i, després, per la farina blanca. Fregiu-los en una paella amb oli. Procureu que els talls es coguin a poc a poc perquè la canyella no es cremi. En acabat, reserveu-los. Passeu l’oli pel colador i aboqueu-lo en una cassola. Afegiu-hi la ceba tallada a trossets ben petits i una mica de tomàquet ratllat. Deixeu-ho coure una mica i, a continuació, col•loqueu-hi el pollastre que havíeu reservat. Afegiu-hi un got d’aigua i deixeu que es cogui fins que quedi ben tendre. Si cal, afegiu un xic més d’aigua o brou de gallina.

Canelons de pollastre
Ingredients per a 4 persones: 1 pollastre a trossos , 1 ceba , 1 pastanaga , 2 tomàquets , 4 fulles de pasta bric , 250 ml de brou de pollastre , 20 g de mantega , 20 g de farina , sal , pebre negre , oli d’oliva , 50 g de parmesà

Preparació:
Rostiu el pollastre al forn, primer poseu-hi les cuixes, després les verdures, i finalment, quan gairebé tingueu el pollastre rostit, poseu-hi els pits. Un cop cuit, desosseu les cuixes i els pits i tritureu tot el rostit fins a tenir el farcit dels canelons. Salpebreu-ho. Per als canelons: talleu les fulles de pasta bric a tiretes de 4 cm d’amplada. Feu els canelons amb el farciment de pollastre. En un cassó barregeu la mantega i la farina i escalfeu-ho. Quan hagi cuit durant uns segons, aboqueu-hi el brou de pollastre i remeneu-ho, feu arrencar el bull i salpebreu-ho. Per afinar la salsa passeu-hi el túrmix. Coeu els canelons al forn a 200 ºC fins que quedin ben daurats. Munteu el plat amb els canelons rossos i la salsa per damunt, i a sobre ratlleu-hi una mica de parmesà.


Mar i muntanya de pollastre amb escamarlans
Ingredients per a 4 persones: 1 pollastre de pagès , 12 escamarlans grans , 4 cebes de Figueres , 100 g de tomàquet triturat , 4 grans d’all , 150 ml de vi ranci , oli d’oliva verge extra , sal , pebre negre

Preparació:
Desosseu el pollastre i reserveu la carcassa a trossos. Salpebreu les cuixes i lligueu-les fent un rotlle. Salpebreu els pits. Peleu els escamarlans deixant la cua última, reserveu a la nevera les cues i quatre caps. Les pells i els caps sobrants guardeu-los per a la salsa. En una cassola amb oli, daureu-hi uns alls amb pell i marqueu ben rosses les cuixes lligades i els pits; reserveu-ho a la nevera. En el mateix oli poseu-hi les carcasses a trossos i deixeu-les que es daurin. Afegiu-hi la ceba tallada en bresa i sofregiu-la fins que sigui rossa. Afegiu-hi els caps dels escamarlans i les pells, i sofregiu-ho. Afegiu-hi vi i deixeu-ho que redueixi Al mateix temps aixafeu els caps, poseu-hi el tomàquet i deixeu-ho coure uns minuts. Afegiu-hi aigua fins a cobrir-ho i coeu-ho 2 h, fins que quedi un fons fosc. Coleu-ho i reduiü-ho al foc, lligar-ho i arreglar-ho de sal i pebre. Reserveu-ho. Marqueu les cuixes lligades i els pits. Feu-los coure al forn 1 h (les cuixes) i 30 min (els pits) a 180 ºc. Muntatge: escalfeu mig rotllet de cuixa i mig pit amb una mica de salsa de pollastre i escamarlà. Marqueu les cues d’escamarlà i el cap a la planxa, poc cuits, i unes verduretes cuites. Poseu el pollastre al centre i les verdures, les cues i el cap al voltant. Salseu-ho

Amanida de pollastre (1)
Ingredients (4 persones): 1 escarola, 1 pit de pollastre, 50g de panxeta curada a daus, 50 g de fruits secs al gust, 50g de molla de pa de pagès, 1 ou, Un raig de vinagre, 50ml d'oli d'oliva, 1 cullerada de mostassa de Dijon, Sal i pebre

Preparació:
Primer de tot, netegeu bé l'escarola i reserveu-la. En una paella amb una mica d'oli d'oliva, fregiu l'ou, a foc baix per tal que quedi la clara de color blanc però que no quedi massa cuita, deixeu el rovell una mica cru. Un cop cuit, aparteu l'ou i en la mateixa paella, fregiu sense afegir oli la panxeta. Quan estigui rossa, enretireu-la i en el mateix oli fregiu el pollastre tallat a tires i salpebrat. Quan estigui cuit, enretireu-lo. Agafeu el pa i talleu la molla a quadradets. Fregiu-los en el mateixa paella fins que també estiguin daurats.
Prepareu ara la salsa. En un bol, poseu l'ou (ja fred), l'oli, el raig de vinagre i la cullerada de mostassa. Passeu la salsa per la batidora fins que aconseguiu una mescla homogènia.
Torneu a posar la paella al foc i poseu-hi el pa torrat, els fruits secs, el pollastre i la panxeta a escalfar un moment.
Mentre tant, talleu a bocins l'escarola i poseu-la en una plata, repartiu per sobre els ingredients que teniu a la paella i poseu a sobre la salsa. Ja la podreu servir.

Triangles de pollastre
Ingredients: 2 de pits de pollastre desossats, una ceba picada fina, uns 100g de bolets, 100 g de formatge gorgonzola, oli, sal, farina, una mica de llet, sis làmines de pasta filó i una mica de pa ratllat.

Preparació
Primer daurem a foc molt lent la ceba picada. Un cop rossa hi afegim el pollastre tallat a dauets i ho daurem tot junt. Posteriorment hi afegim els bolets (prèviament netejats). Ho anem daurant tot a foc lent fins que estigui ben cuit. Un cop fet, salpebrem al gust i hi afegim una mica de farina i una mica de llet per lligar-ho tot plegat.
Preparem els triangles posant una làmina de pasta filó, pintant la làmina amb una mica d’oli, posant una porció del farciment a sobre, una cullereta de gorgonzola, i doblegant la làmina sobre si mateixa per tal de fer un triangle.
Un cop tenim tots els triangles fets, els posem en la safata del forn, amb una mica de pa ratllat per sobre i els coem durant 25-30 minuts a 180ºC (fins que estiguin rossos).

Amanida de pollastre (2)
Ingredients per 4 persones: 1 bossa de barreja d’enciams , pa fregit , pollastre rostit , cansalada fumada (beicon), encenalls de parmesà , vinagreta

Preparació
Agafem una llesca gran de pa rodó i la tallem a daus petits, posem oli en una paella i quan estigui ben calent i tirem el pa i sense abaixar el foc anem tombant fins que quedi ben ros, el posem en un plat ben escorregut sobre un paper de cuina perquè xucli l’accés d’oli i reservem.
En plats individuals posem repartit l’enciam ja net i ben escorregut, hi tirem el pollastre esmicolat o a trossets petits, el beicon fregit i tallat també petit. Ho amanim amb una vinagreta i finalment i ho servim amb el pa fregit i el parmesà per sobre. *Aquest plat va bé fer-lo quan ens ha sobrat pollastre rostit o bé a l’ast. També podem agafar un pit de pollastre i fregir-lo amb oli

dimarts, 1 de gener del 2013

FRASES

Deu va crear els aliments i el diable, la sal i les salses.
James Joyce

DE LA MOLA AL CASTELL DE BURRIAC

Aquest any que hem deixat enrere han hagut molts canvis... I molts reptes! Un dels més grans: hem canviat no només de població sinó també de comarca. Hem passat de viure als peus de La Mola a viure als peus del Castell de Burriac, al costat del mar.
Tot plegat, avui he volgut fer un menú amb receptes de totes dues comarques... Amb tot el meu cor!

Faves Sacsades del Vallès 
Ingredients
1,250 g de faves desgranades, 4 talls de cansalada viada, 1 tros de bull, 2 alls tendres, 1 ceba tendra, menta fresca, 1 fulla de llorer, oli d'oliva, aigua, pebre i sal

Preparació
En una olla enrossirem els alls i la ceba trinxats i la cansalada esbocinada. A continuació, hi posarem les faves, les herbes, i el bull, i una tassa d'aigua. Ho salpebrarem i ho cobrirem amb un plat fondo amb aigua. Ho courem a foc suau fins que les faves siguin ben tendres.

Suquet de Cloïsses

Ingredients
800 g de cloïsses, 2 L d'aigua, 150 g de pernil, 4 tomàquet madur, 2 patates mitjanes, 1/2 ceba, 50 g de    pèsols, 4 ous durs, 1/2 copeta de vi blanc, 4 ametlles, 4grans d'all, julivert, safrà, farina, oli d'oliva, pebre i sal.

Preparació 
En una cassola posarem l'aigua amb el julivert, els grans d'all sencers i pelats i els tomàquets tallats a quarts. Ho salpebrarem. Mentrestant, tallarem els ous durs a quarts, els enfarinem i els fregirem en una paella amb oli roent. Els reservarem.

En aquest mateix oli enrossirem una mica la farina. Quan comenci a bullir l'aigua de la cassola, hi afegirem els ous durs i la farina rossa, les ametlles picades i uns veïns de safrà. Ho deixarem coure fins que agafi consistència. 

Ho callarem i ho tornem a posar a la cassola. Un cop arranqui el bull novament, hi ficarem la ceba picada, el pernil i les patates tallades tot a daus. Afegir ara els pèsols i el raig de vi blanc. Així que les patates siguin cuites, hi tirarem les cloïsses, tapar em la cassola i, quan s'obrin les closques, ja ho podem retirar del foc.


Maduixes del Maresme marinades
Ingredients
600 g maduixes, 150 g de sucre, vinagre

Preparació
Tallarem les maduixes netes a trossos. Les ruixarem amb vinagre (unes gotetes) i sucre. Deixem reposar. Servir soles o amb nata muntada.