PER QUÈ AQUEST BLOG?

De la meva mare he aprés l'amor per la cuina, el gust pel bon menjar i, sobre tot, la il.lusió per complaure els altres amb un bon àpat. A la facultat de Farmàcia vaig descobrir que m'agradava la nutrició: "som allò que mengem". La vida, però, se'm menja el temps de cada dia. He hagut d'aprendre a compaginar les tres coses: bona gastronomia, menjar saludable i, evidentment, fàcil i ràpid de fer. De vegades pot semblar imposible, però quan t'hi poses, descobreixes que no és tan difícil. Només cal una mica d'imaginació, una bona dosi d'interés i cabassos de carinyo...
Així doncs, per què no compartir-ho?

dilluns, 26 de setembre del 2011

Olla exprés: sà i ràpid


L'olla exprésAhir l’Alexis al•lucinava. Va entrar a la cuina i em va trobar (us situo), a la meva esquerra la Cook, a les plaques, l’olla exprés i el wok, a la meva dreta, la Thermomix. Més enllà, el microones i el forn treien fum. Aleshores emva preguntar, “Però què tenen d’especial cadascú d’aquests mètodes?” La veritat és que cadascú té avantatges i inconvenients, es qüestió de treure partit a tot. Ja vaig parlar del wok, pot ser que us parli ara de l’olla exprés (i alguna recepta, és clar!)


En poc temps i amb molt poc líquid, una cuina amb qualitat.
Va ser un article desitjat per milers de mestresses de casa en els anys 60, quant va aparèixer. Aquesta olla a pressió era signe de modernitat, comoditat i rapidesa. Poc a poc, amb la creixent incorporació de la dona al treball fora de casa va ser guanyant adeptes perquè cuinava en la meitat de temps i amb un gran estalvi energètic. Des de llavors ha anat millorant en disseny i models, fins als d'última generació, les ultra-ràpides, que faciliten el manteniment del poder nutritiu dels aliments. La majoria incorporen, a més, una safata que permet la cocció al vapor però en la meitat de temps.
Els tres pilars d'aquesta tècnica culinària són: economia, seguretat i rapidesa. La primera perquè la cocció es realitza amb tanta rapidesa que permet economitzar tota mena d'energia. La segona perquè disposa d'un mecanisme situat a la tapa que té la missió d'evitar poder obrir l'olla si té pressió interior, per petites que siguin. I, la tercera perquè el seu tancament hermètic crea un augment de la pressió i pujada de la temperatura que fa que els aliments es cuinin més ràpidament.

ELS SEUS TRUCS
• Controla l'addició de sal, espècies i herbes aromàtiques. La cocció a pressió concentra aromes i sabors de forma considerable, pel que és millor quedar-se curt i rectificar al final, amb l'olla ja oberta.
• Respecte el temps de cuinar, davant el dubte, és millor uns minuts a faltar, ja que és més fàcil arreglar un aliment poc fet que un passat.
• En guisats o estofats has d'afegir, com a mínim, un quart de litre de líquid. Si cal ja el farem més espès un cop finalitzada la cocció i oberta l'olla.
• Si la utilitzes amb cuina elèctrica, apaga una mica abans d'acabar la cocció. Es completarà amb la calor residual.
• Omple la olla dos terços de la seva capacitat i redueix la quantitat a la meitat quan cuinis aliments que augmenten de volum o produeixen escuma.
• Abans de tancar l'olla, assegura't que les vores i la junta de goma estan nets i ben posats.
• No la obris mai mentre tingui pressió. Deixa refredar primer, si cal fes-ho sota l'aixeta. Així ajudaràs a tallar la calor i evitaràs que es passin del punt.
• Un cop neta, guarda l'olla destapada perquè no es deformi l'olla.

RECEPTES (4 persones)
CREMA DE CARBASSÓ: Pela 2 cebes i una patata. Renta'ls juntament amb tres carbassons. Tallar tota la verdura i posa-les en l'olla amb un litre d'aigua, comprovant que queden cobertes al ras. Condimentar, tancar l'olla i portar-la a ebullició. Quant pugin les anelles de la vàlvula, reduir el foc i deixar coure 7 minuts. Refredar sota el raig de l'aixeta i obrir. Eliminar l'excés de líquid i passar pel passapuré. Posar de nou al foc durant un parell de minuts, afegint llet i remenant fins aconseguir la consistència desitjada. També podem afegir-li un formatget i tindrà un toc especial.
LLENTIES ESTOFADES: Tallar i rentar 2 pastanagues i 1 ceba tendra. Posa en l'olla 400 g de llenties, les verduretes, el sofregit (sempre lleuger d'oli) d'una ceba, 2 patates mitjanes, una dent d'all picat, una fulla de llorer i un pessic de pebre vermell. Cobreix àmpliament amb aigua. Tapa l'olla i porta-la a ebullició. Quant pugin les anelles de la vàlvula, reduir el foc i deixar coure 8 minuts. Refredar sota el raig de l'aixeta i obrir. Servir calents després de reposar uns minuts fora del foc.
PATATES NOVES AMB ALL: Prepara una barreja a base d'una ceba finament picada, una cullerada de pebre vermell picant, una mica de pebre, una culleradeta de fonoll, 2 cullerades d'alfàbrega fresca, 300 ml de tomàquet triturat i 300 ml de brou vegetal. Posar la barreja en el fons de l'olla. Posa a sobre la safata per al vapor. Posa, al seu torn, les patates noves, sense pelar i rentades, 2 grans d'all pelats i picats, i ruixa amb una cullerada d'oli d'oliva .. Tapa l'olla i porta-la a ebullició. Quant pugin les anelles de la vàlvula, reduir el foc i deixar coure 9 minuts. Refredar sota el raig de l'aixeta i obrir. Pelar les patates, tallar-les a rodanxes i servir amb la salsa per sobre i adornades amb una cullerada d'alfàbrega fresca.

dijous, 22 de setembre del 2011

Productes Integrals

Productes integrals, aprimen, són sans, realment els necessitem?


Durant una època ens van dir que calia menjar productes integral perquè no engreixaven tant com els no integrals. Ara se sap, però, que si fa o no fa, tenen les mateixes calories, i no serveixen per aprimar-se, per sí mateixos. Però sí que és cert que tenen unes propietats molt saludables que, indirectament, poden ajudar a tota mena de dietes, amb efectes sobre el colesterol, restrenyiment, i d’altres alteracions. Però, per què?
Amb el procés de refinament dels aliments es produeixen pèrdues de vitamines i minerals. Aquestes mancances poden compensar si consumim aliments integrals. Quan la dieta conté productes integrals s'eviten alguns desequilibris alimentaris i es millora tot el nostre trànsit intestinal. Entre els diferents avantatges dels aliments integrals, les més importants:
o La seva textura ens obliga a mastegar i a ensalivar més, la qual cosa facilita el contacte entre aquests aliments i els sucs digestius. A més, en presència de substàncies com la tialina, en la saliva, comença la descomposició de les fècules presents en cereals, llegums i tubercles, iniciant la seva digestió.
o Presenten un elevat valor nutritiu, que sol ser major que el dels aliments refinats, sobretot en vitamines, minerals i fibra. Algunes d'aquestes substàncies són especialment necessàries per a la digestió, com la vitamina B1, que ajuda a assimilar els carbohidrats, o per al manteniment de la bona salut, com els antioxidants, la vitamina A o beta carotè, la E i la C.
o Un altre efecte, encara que indirecte, és la reducció del consum de sal i sucre. La primera perquè els aliments integrals tenen més sabor i més contingut en sals minerals naturals, de manera que no cal afegir-sal i pel que fa al sucre, els cereals de l'esmorzar ja inclouen la dosi necessària.


PRINCIPALS ALIMENTS INTEGRALS
La majoria dels cereals pertanyen a la família de les gramínies i són, principalment:
L'arròs (Oryza sativa). Té poc més de l'1% de matèria grassa i una elevada quantitat proteica. El seu valor nutritiu, ja que varia molt si es consumeix espellofat o refinat o si, per contra, no es refina. L'arròs complet posseeix una riquesa en vitamina B1 que és fonamental en països pobres ja que la seva dieta no és tan completa.
La civada és molt pròpia dels països freds. És el cereal més ric greix. La digestió de les seves proteïnes s’inicia quan es bull amb aigua. El gra de civada té un alt contingut en vitamina E. S'empra en productes dietètics per a l'alimentació humana, així com en la fabricació d'alcohol i begudes, i com a pinso. Darrerament ha augmentat el consum de segó de civada per les seves bones qualitats.
L'ordi (Hordeum sativum). L'ordi conreat es distingeix pel nombre de espiguetes. També conté proteïnes. S'empra fonamentalment en preparats dietètics i per a l'elaboració de la malta i la cervesa.
El sègol (Secale cereale). D'aquest cereal s'obté un pa fosc que és apreciat en els països del nord d'Europa, que s'endureix més lentament que el del blat. En aquests països el pa elaborat amb aquest cereal constitueix gairebé el 95% dels productes de fleca. A més, s'utilitza per a l'elaboració de farines i de whisky.
El Blat de moro (Zea mays) és una planta originària d'Amèrica. Suposa un percentatge considerable del consum mundial de cereals. A diferència de la resta, la seva qualitat proteica i nutritiva en general, és molt deficitària, per la qual cosa pot originar malalties com la pelagra quan el seu consum és en detriment d'altres aliments. Se sol consumir en forma de gra quan encara no està madur, ja sigui cru o torrat, i també com farina amb les que es preparen “tortitas”, farinetes, el “gofio” canari o la polenta italiana. És especialment coneguda la farina de blat de moro, per la seva facilitat de manipulació, que antigament s'utilitzava en preparacions de farinetes per als nens.
El blat, com els altres cereals, és una planta monocotiledònia pertanyent a la família de les gramínies. Actualment, els blats comercials poden ser: Triticum vulgare, per a l'elaboració de pa, Triticum durum, per a pastes de sopa, i Triticum compactum, per a l'elaboració de pastisseria. Pot ser consumit en forma de gra o de farina. La seva composició nutricional està lligada a les característiques del seu gra, que està constituït per una membrana o embolcall amb cel.lulosa, minerals i vitamines, per un nucli format per midó (carbohidrat) i gluten (proteïna) i per un germen o embrió que conté proteïnes, olis, vitamina E i B. S'ha de destacar la presència de l'àcid gras anomenat linoleic que actua en els casos d'excés de colesterol a la sang.
La indústria de refinació actual elimina la closca i el germen, deixant només la part interior. Les raons són bàsicament econòmiques, ja que les farines refinades no són atacades per corcs i arnes amb la mateixa facilitat que les farines integrals i poden emmagatzemar-se per més temps però es perd el valor alimentari. La diferència fonamental dels productes elaborats a partir de farines integrals dels que s'elaboren amb farines blanques o refinades, és que en el primer cas, tenen una gran quantitat de fibra del tipus cel•lulosa, minerals i vitamines que es perden durant la refinació. Durant el procés d’espellofat s'obté la farina d'una banda, i uns residus que mantenen gran part de la coberta externa i que es denomina segó. Amb el consum de tots aquests aliments, és molt important ingerir abundant aigua, perquè les fibres actuïn amb tota eficàcia. A partir de les farines integrals poden elaborar moltíssims i variats productes que hauríem de començar a introduir en la nostra alimentació. Alguns els podeu fer vosaltres, com aquests:
Pa de blat i sègol
Ingredients: 150g de farina de sègol, 150g de farina de blat integral superfina, 2 cullerades de llevat de cervesa, 250 mL d'aigua tèbia, 1 cullerada de mel, 1 cullerada de sal, 2 cullerades d'oli de gira-sol.
Preparació: Diluir el llevat i la mel en aigua tèbia, incorporar la sal i l'oli. Barrejar en un recipient les farines, afegir el llevat dissolt. Amassar fins obtenir una massa suau i deixar reposar. Donar la forma desitjada al pa, posar en motlles greixats i deixar reposar novament fins que arribi el doble del seu volum. Pinzellar l'escorça amb oli i portar a forn a temperatura 250 º C, durant 20 minuts. Reduir la temperatura a 175 i deixar que es cuini 15 minuts més.
Galetes de civada i poma
Ingredients:
1 tassa de puré de poma, 2 tasses de segó de civada, 1 tassa de farina integral superfina, 1 tassa de segó de blat, ½ tassa de panses de raïm o figues seques picats, ½ tassa de nous picades, ¾ tasses d'oli, 1 tassa de mel, 1 cullerada de vainilla, ½ culleradeta de sal marina

Preparació: Barrejar tots els ingredients fins aconseguir una pasta homogènia. Oliar una placa per forn i disposar-hi la massa per cullerades. Coure al forn a temperatura moderada durant 25 minuts, fins que les galetes estiguin daurades.
CEREALS D'ESMORZAR
Quan els nens són nadons, solen esmorzar llet amb cereals. Després, en créixer, malauradament perden aquest hàbit. Algunes mares pensen que això de "esmorzar amb cereals" és cosa dels americans. Res més incert. Fa molts anys al nostre país ja havien aquests bons hàbits, com el consum de "farinetes". Per això, quan els teus nens es facin grans, has de fomentar el consum d'aquest producte, procurant que s'incloguin els aliments integrals, i que no tots els cereals siguin refinats i ensucrats. Per això un bon recurs són els "muesli", que van ser popularitzats pel metge suís Max Bircher-Benner, pioner dels mètodes d'alimentació natural. Es tracta d'un producte molt complet que originàriament contenia:
o CEREALS: flocs de civada, blat germinat, flocs de soja, grans de mill, etc. Això ens aporta vitamines A i E, B1, B2, B12, fòsfor, fosfats, albúmines, pròtids, etc.
o LLET que aporta vitamines B2, D, sals minerals especialment calci, lípids.
o MEL que ens aporta glúcids, ferro i moltes propietats beneficioses per la pell, mucoses, defenses...
o POMES, ens aporta potassi, vitamines C, B1, glúcids.
o NOUS obtenim proteïnes, potassi, fòsfor, vitamines i midó (hidrat de carboni de metabolització lenta). Se'ls afegeix eventualment una dosi suplementària de fruita fresca.
o LLIMONA que aporta vitamina C i potassi.

En l'actualitat, als cereals inicials se'ls barregen molts altres aliments que han aconseguit fer-los més variats i adaptables a tots els gustos. Poden emprar tota mena de cereals, encara que els flocs de civada són els més usats tradicionalment. Es per tot això que se’ls considera complets per a l'alimentació d'adults i nens, sobretot, pel seu sabor agradable.

1 tassa de puré de poma, 2 tasses de segó de civada, 1 tassa de farina integral superfina, 1 tassa de segó de blat, ½ tassa de panses de raïm o figues seques picats, ½ tassa de nous picades, ¾ tasses d'oli, 1 tassa de mel, 1 cullerada de vainilla, ½ culleradeta de sal marina

dimecres, 21 de setembre del 2011

Dia estresant!

Un llarg dia de feina... Hem ve al cap un anunci antic de Nescafé, crec, que sortia un senyor italià dient que quan arribessis a casa et prenguessis una estona de descans i relaxació amb un cafè!

Però jo venia amb el cotxe pensant, a veure, hem signat l’autorització de les colònies d’en Jordi? Ui, cal trucar al Carreras per demanar hora i, ostres, no sé como anem de xandalls i roba d’hivern, he de comprovar si el Pol pot aprofitar alguna cosa d’en Jordi i... cóm de petada la Via Augusta! què teníem per sopar? Ah, sí! He deixat per descongelar uns filets de lluç i ostres! No he preparat els canelons d’espinacs. A més, si torno a posar peix, els meus fills es canviaran de mare...
Semblo boja “vomitant” aquests pensaments, oi? Però segur que us identifiqueu. Bé, hi ha moltes coses que no podem arreglar, però el tema de fogons sempre té remei!
Tinc espinacs en flocs al congelador que es descongelen fàcilment, i el peix que tenia descongelat el podem reconduir a unes hamburgueses de Bob Esponja, afegint unes gambes pelades, que al micro també es descongelen molt ràpides! Aquí teniu les receptes:

Espinacs saltejats
Ingredients (4 persones): 500 g d'espinacs congelats, 25 g de pinyons, 50 g pernil del país trossejat, 1 gra d'all, 2 cullerades d'oli, sal.
Preparació: Descongelar els espinacs i coure o be a la paella o al microones. En una paella, posar l'oli, l'all picat, el pernil i els espinacs. Mesclar i servir calent.

Hamburgueses de Bob Esponja
Ingredients (4 persones): 400 g de gambes crues, 400 g filet d’halibut o lluç o panga, 3 grans d'all, 2 brots de coriandre, pebre negre acabat de moldre, 1 ou, cibulet, sal, mitja cullerada d'oli, salsa tailandesa de Xile (es ven feta en els asiàtics) o maionesa
Preparació: Pelar les gambes i separar els caps de les cues. Tallar les cues en sentit longitudinal i llevar-los el conducte intestinal. Rentar i picar finament la carn de les gambes. Picar els filets d'halibut i barrejar amb les gambes. Peleu l'all. Rentar el coriandre i picar-lo. Picar en morter l'all juntament amb el xili i el coriandre, afegint una mica de sal i pebre. Incorporar la barreja "marina" i barrejar fins a formar una massa consistent. Pica el cibulet i reservar. Afegir l'ou batut i barrejar bé. Donar forma d'hamburgueses molt fines a la massa. Escalfar l'oli en una paella antiadherent i fregir 1-2 minuts. Servir amb salsa picant o maionesa i adornades amb cibulet. En cas de ser per a nens, podem torrar pa de motlle, i tallar en forma d'estrella o de cavallet de mar per acompanyar l'hamburguesa.

dilluns, 19 de setembre del 2011

Menú diari: 20 de Setembre

Demà estaré “por los Madriles”, així que cal deixar el menú preparat pels de casa... que agradi, sà, fàcil d’escalfar...buf! Bé, aquesta és el que menjaran demà a casa meva:

Per dinar (cal/ració):
Arrós a la crema de xampinyons (230) - Pollastre a la llimona i Amanida variada (190 + 60) - Iogurt descremat de fruites (70)

Per sopar: (cal/ració):
Crema de porros (210) - Lluç i patates en papillot (220) - Meló (40)

No us preocupeu, no us deixo sense les receptes:

Arròs a la crema de xampinyons
Ingredients (4 persones): 300g d'arròs salvatge, 250 g de xampinyons laminats, 1 ceba petita, 50 g formatge Emmental ratllat, 50 g pernil dolç picat, 100 ml llet desnatada, 50 g mantega lleugera, 1 CD d'oli d'oliva, pebre vermell, sal i pebre.
Preparació: Bullir l'arròs en abundant aigua salada. Escórrer i reservar. Trossejar la ceba i ofegar al microones. Acabar de sofregir a l'oli. Afegir els xampinyons, la llet i el formatge. Coure a foc lent uns minuts i afegir el pernil trossejat. Afegir la barreja a l'arròs i servir calent.

Pollastre a la llimona
Ingredients: 4 cuixes de pollastre, 4 alls, 2 llimones de suc, 2 cullerades d'oli d'oliva, 1 pastilla de brou vegetal, 1 cullerada d'herbes aromàtiques.
Preparació: Fregar els quarts de pollastre amb els alls, salar-los i pintar d'oli. Posar la resta de l'oli en el fons d'una safata per al forn. Posar els quarts de pollastre a la safata, ruixar-los amb el suc d'una llimona, posar la pastilla de brou esmicolada i les herbes aromàtiques per sobre i rostir durant aproximadament 1 hora a 200 º C. Regar el pollastre diverses vegades amb la salsa que va quedant a la safata. Quan estigui daurat es retira la salsa, intentant raspar el que estigui enganxat al fons de la safata, s'hi afegeix el suc de l'altre llimona. Es serveix el pollastre acabat de fer, acompanyat amb una amanida, patates rostides o pebrots.

Crema de porros
Ingredients (4 persones): 1 kg de porros, 1 patata gran, 1 all tendre, 100 g de mousse de formatge fresc, 4 gots de brou de verdures, 20 g d'ametlles tendres, 30 g de margarina light, 1 cullerada d'oli, 1 manat d'alfàbrega, sal i pebre
Preparació: Netejar i rentar els porros. Peleu la patata i tallar-la a rodanxes. En una cassola, fondre la margarina, ofegar els porros a rodanxes. Quan s'estovin, afegir la patata i ofegar 5 minuts. Cobrir amb el brou vegetal i coure 30 min. més. Batre fins obtenir una crema i refredar. Quan estigui freda, incorporar la mousse de formatge i barrejar amb moviments envoltants. Servir en bols individuals i refrigerar. Tritureu l'alfàbrega amb oli i all. Escaldar les ametlles, pelar-les. Servir la crema empolvorada amb les ametlles i amanida amb l'oli.
Variant encara més lleugera: Eliminar les ametlles, unes 30 calories menys.

Filets de lluç en papillot
Ingredients: 1 lluç filetejada en dues parts, 2 culleradetes de mantega, 1 cullera de mantega, ½ llimona, Anet i pebre blanc
Preparació: Preparar dos trossos prou grans de paper sulfuritzat o, si no, d'alumini, amb la part brillant cap amunt, i fregar amb una mica d'oli. Posar cada filet en un tros i assaonar amb sal i una mica de pebre blanc. Tallar i reservar 2 rodanxes de llimona i esprémer la resta del mitja llimona sobre ambdós filets. Posar a sobre una culleradeta de mantega i empolvorar una mica d'anet. Doblegar el paper sobre el peix i tancar com si fos un ravioli. Introduir en el forn ja escalfat a 200 º i coure durant 12-15 minuts. Presentar acabat de fer directament en els plats (amb compte en obrir els papillotes, que tindran salsa), decorat amb una rodanxa de llimona i amb qualsevol verdura de guarnició.

...Que us vingui de gust!

diumenge, 18 de setembre del 2011

La cistella de Setembre

Encara són dies de calor, però la nova activitat diària requereix d’una dieta equilibrada que ens aporti tota l'energia que necessitem per treballar, estudiar i realitzar totes aquestes activitats que volem iniciar.
Entren: col verda, bledes, codony, fonoll, raïm, pomes.
Temporada de: meló, pebrot vermell, albegínia, tomàquet, porro, enciam romà.
Se'n van: síndria, carbassa d'estiu, mongeta tendra, cogombre, figa, nectarina, prunes.
Aquest mes comprem ... RAÏM
El raïm és el fruit de la "vitis vinifera", gairebé tan antiga com l'home, de tal manera que en els països mediterranis ha constituït durant segles el pilar de la seva economia al costat de les oliveres i el blat. De fet, a la verema s'associen festes i tradicions populars que giren al voltant de la collita del raïm i la fabricació del vi.  El seu dolç sabor es deu al fet que conté altes dosis de glucosa. Per això té un alt valor calòric, unes 60 calories per cada cent grams per a l'aliment fresc i més de 260 calories per les panses. Per això no es recomana en diabètics ni persones que desitgen seguir una dieta de control de pes. Però, a més conté, una mica de fibra, calci, ferro, magnesi, fòsfor i bastant potassi. També té quantitats mínimes de sodi, carotens i vitamines C, grup B i àcid fòlic. El seu gran valor en la salut radica en alguns dels seus components naturals:
  • Els bioflavonoides, amb propietats antiinflamatòries i efectes sobre el metabolisme dels lípids. Protegeix el cor en reduir el nivell de colesterol. I a més inhibeix l'agregació de les plaquetes a la sang. Amb això la sang és menys espessa i s'evita la formació dels coàguls sanguinis que desencadenen els infarts cardíacs i cerebrals.
  • El resveratrol, amb importants propietats anticancerígenes
Al mercat pots trobar diferents varietats de raïm, cadascuna amb les seves petites característiques que les distingeixen de les altres. Algunes bàsicament s'utilitzen per a la producció de vi. Entre les raïm blanc podem destacar les varietats de Moscatell, Ohanes, Napoleó, Aledo, Itàlia, Macabeu ... Entre el raïm negre: tenim, Alicante, Ull de llebre, Merlot, Monastrell, etc.
Conservació i consum de raïm
Els raïms es conserven a la nevera sense problemes durant unes setmanes. Per això cal posar-les sobre paper de cel lulosa, ja que aquest absorbeix la humitat. No és recomanable l'ús de bosses de plàstic ni tenir pomes prop, ja s'accelera el procés de maduració del raïm.
La forma més freqüent de prendre el raïm és crua, com a postres i ben madura. És fonamental extremar la higiene i rentar-les abans en abundant aigua. No obstant això, hi ha molts plats gastronòmics que permeten combinar bé amb algunes carns, formatges i peixos.
Anem al mercat ... CONILL
"Hispania" vol dir terra de conills, de manera que aquest producte ha estat present a la nostra península des de temps immemorables.
Durant molt de temps, va quedar una mica en l'oblit perquè no apareixia en els tractats de nutrició i alimentació dels Estats Units, ja que no és un producte habitual en aquest país. Per fortuna, els nutricionistes i dietistes ens ho han "redescobert".
Actualment, les granges de conills ens asseguren un producte d'alta qualitat, amb un rigorós control higiènic que pot i ha de constituir un aliment important en la nostra gastronomia.
La seva carn està classificada en el grup de les carns blanques. És un aliment molt lleuger ja que amb prou feines aporta greixos. A més, el valor del seu proteïna és que el seu nivell de purines és molt baix, pel que està altament recomanada tant en nutrició infantil com per a persones amb problemes d'àcid úric.

Tornem al cole



Hem tornat al cole i als bons propòsits. Un dels meus és escriure de manera més regular al blog, tan de bo ho aconsegueixi, i si no… sempre ens quedarà Gener!

Doncs aprofitant la avinentesa que tornem al cole, podem parlar de les necessitats que tenim en aquesta època en que tornem a l'escola (i al treball), i el nostre cervell "torna a funcionar" ... Hi ha diferents etapes de la vida i circumstàncies en les que cal una major concentració i memòria. Per això és important recórrer a una bona alimentació. Durant l'etapa de l'adolescència, al desgast físic diari s'uneix l'esgotament psíquic que produeix la rutina acadèmica i, molt especialment, en l'època d'exàmens. La massa cerebral representa només entre un 2% i un 3% del pes corporal, però pel que fa al consum d'energia absorbeix fins a un 20% de les propietats energètiques dels aliments (la seva principal font són els hidrats de carboni en forma de glucosa), i si l'aportació d'hidrats de carboni és insuficient, el cervell obté l'energia a partir d'altres nutrients, com les proteïnes o els greixos. En èpoques de major esforç intel•lectual no cal augmentar l'aportació de calories. El que s'ha de cuidar és el subministrament de determinats nutrients, necessaris per al correcte funcionament del sistema nerviós (vitamines del grup B, la vitamina E o tocoferol, algunes sals minerals (potassi, magnesi i zinc) i oligoelements (liti, silici, seleni i crom).
Però no només els adolescents i joves es troben en aquesta situació. Hi ha altres èpoques de la vida en què també es produeix un desgast psíquic que requereix una alimentació especialment cuidada. Per exemple, en edats avançades també és important una bona dieta com a forma de prevenir o compensar problemes de demència inherents al pas dels anys i en tota persona que desenvolupa un gran treball intel•lectual.

És important, doncs, que seguim algunes pautes:
1. Prendre un esmorzar complet ajuda a afrontar el dia amb energia i a no patir la falta de glucosa que pot provocar una disminució del rendiment intel•lectual. L'esmorzar ha d'aportar proteïna, fibra, glucosa, calci i vitamines
2. En les principals menjars, com a primer plat, s'hauria d'incloure diàriament hortalisses i verdures crues o cuites acompanyades de patata, cereals o llegums. Les verdures aporten potassi, magnesi, àcid fòlic i fibra (entre altres funcions, ajuda a regular el trànsit intestinal). S'han de consumir cereals (arròs. pasta, blat de moro) 2 o 3 vegades a la setmana, preferiblement integrals, que ens aportaran hidrats de carboni, proteïna vegetal i vitamines del grup B. Els llegums no han de faltar, almenys dues vegades per setmana. Contenen hidrats de carboni, fibra i proteïnes vegetals i són rics en tiamina, niacina, potassi i ferro. Per aprofitar al màxim el ferro que aporten, convé acompanyar l'àpat amb aliments rics en vitamina C (pebrots, tomàquets, cítrics ...).
3. De segon plat, carn, peix i ous. Aquests aliments són la font principal de proteïna de bona qualitat, ferro fàcilment aprofitable per l'organisme, zinc, fòsfor, vitamina A i vitamina B.
4. El millor postres és la fruita fresca (com a mínim, 2 peces al dia i que una d'elles sigui un cítric per la seva riquesa en vitamina C).
5. Prendre dues o tres vegades al dia llet o derivats: iogurts, formatges magres, flams ... com a principal font de calci, a més de vitamines A i D (si són de llet sencera) i del grup B (especialment, en els formatges), imprescindibles per al creixement. Poden convertir-se en unes postres si es prefereix.
6. Per evitar la sensació de gana entre hores i mantenir un nivell adequat de glucosa en sang al llarg del dia, s'ha de distribuir la dieta en cinc o sis preses: esmorzar, dos àpats principals i completar-les amb ingestes més lleugeres (dinar, berenar i alguna cosa abans d'anar a dormir). En els berenars, es pot prendre trossos de fruita o sucs, iogurts o batuts lactis, cereals, torradetes, fruits secs, entrepans integrals vegetals ... en comptes de productes més energètics i menys nutritius (Snack, rebosteria, brioixeria, llaminadures ...) .
7. Finalment, convé dormir un mínim d'hores, de manera que quan es pateixen dificultats per agafar el son es pot prendre una infusió relaxant (Tarongers, marialluïsa, Melisa, Majorana, valeriana, passionera, arç blanc, llúpol, hipèric, Lavanda, Revetlla, Til•la ...) o un got de llet calenta abans d'anar a dormir.
8. En determinades circumstàncies, és possible que sigui necessari prendre algun suplement (prèvia consulta a un especialista) com la gelea reial, ginseng, pol•len, pròpolis, llevat de cervesa, lecitina de soja o germen de blat.
9. Si és necessari, podem recórrer al algun suplement com: gelea real, ginseng, pol•len, llevat de cervesa, germen de blat o lecitina de soja.

De tots aquest, us comento la gelea, perquè probablement és el “nutracèutics” més complet de tots:

Gelea real
És el producte que secreten les abelles per alimentar a les seves futures reines. Des del punt de vista nutricional destaca la riquesa en vitamina C, E, A, vitamines del grup B, minerals (fòsfor, ferro, calci, coure i seleni), àcids grassos insaturats, aminoàcids i substàncies hormonals.
Entre les propietats nutritives i terapèutiques d'aquest producte, interessa destacar la resistència a la fatiga i al fred que proporciona aquesta substància que pot arribar a suplir algunes mancances nutricionals gràcies a la seva completa composició nutricional. Té un efecte estimulant, tonificant i reequilibrant del sistema nerviós, millora l'oxigenació cerebral i regularitza els trastorns digestius. Aporta l'energia extra necessària en situacions d'especial desgast. Per totes aquestes propietats, la gelea reial constitueix un complement alimentari en estats de debilitat o esgotament físic o psíquic.