Cuinar amb Plantes Aromàtiques

Avui, primer dia que he pogut gaudir d’una migdiada mentre els nens estan a escola, jo amb la manteta polar, veient la recepta de cuina de TV3. Primer dia que ve de gust un plat calent. I mira, han fet servir farigola i ceps. Així que he pensat, quines ganes de menjar una sopa de farigola!

I és que, tradicionalment, en la cuina mediterrània, en totes les seves varietats, sempre ha estat un sà costum cuinar amb herbes. Acabades de collir o seques, per tota la geografia mediterrània s'utilitzaven com saboritzants, aromatitzants o per les seves propietats medicinals.

En el nostre rebost sempre hem de tenir un bon assortiment d'elles. El mercat és variat i ens ofereix infinitat de possibilitats. Darrerament, a més, trobem en molts supermercats la possibilitat d'adquirir-fresques. En aquest cas són fràgils i perden la seva aroma en hores, de manera que per guardar uns dies convé embolicar-les en un drap humit a la nevera.

Com conservar les herbes fresques

Pica’l finament i barregeu-la amb oli d'oliva. Disposa aquesta barreja en un recipient per glaçons i congela’l. Cada vegada que ho necessitis, pots descongelar un "glaçó" i tindràs un amaniment a punt, amb tot el seu aroma i sabor.

En la nostra cuina, fem servir una ínfima part de les herbes que la natura ens ofereix. El julivert o el llorer són d'ús corrent, però hi ha moltes altres que mereixen trobar el seu lloc en els nostres plats. Pots escollir entre les tradicionals, innovar una mica més o decantar-se per utilitzar-les segons les seves propietats medicinals, que moltes d'elles tenen. Aquí us comento algunes.

LES TRADICIONALS

Estragó o Artemisia dracunculus: Barrejar algunes fulles, finament picades, amb patés o mantegues, donaran un resultat suculent. Si ho incorpores a vinagretes i mostasses, els donaràs un nou sabor. Té virtuts aperitives i digestives.

Canyella o Cinnamomum ceylanicum: Des de la illa de Sri Lanka, ens arriba aquest condiment ideal per a molts postres causa de les seves propietats aromticas. S'utilitza la segona escorça de les branques tendres. A més, s'utilitza com a estimulant general i desinfectant.

Farigola o Thymus vulgaris: molt freqüent en els nostres muntanyes, s'utilitza molt en les carns, però també pot fer-se servir en peixos. S'utilitzen el conjunt de floretes que es denominen summitat florida. És un bon recurs contra la tos i expectorant.

Romaní o Rosmarinus officinalis: També freqüent en els nostres muntanyes, s'utilitza la summitat florida. Molt adequada per a carns, especialment de caça, és molt aromatitzant. Té acció sobre el fetge i és diürètica.

Clavell d’espècia o Eugenia caryophyllata (sempre m'ha fet gràcia tenir nom de planta!). Procedent d'Àfrica, Àsia i Amèrica, s'utilitzen les flors encara sense obrir, seques. Confereix un toc especial a escabetxos i altres plats de sabor intens i avinagrat. Posseeix propietats antisèptiques i estimulant de la digestió.

Nou moscada o Myristica fragans: D’orient i altres països tropicals. S'utilitza l'escorça olorosa que recobreix la llavor. Ideal per a utilitzar en pastes i salses tipus beixamel amb gran poder aromatitzant. És estimulant de la digestió.

Menta o Mentha piperita o Menta officinalis: Es pot conrear o créixer silvestre, en terrenys frescos i humits. S'utilitza les fulles o tota la planta. Dóna sensació de frescor a postres i salses. També va molt bé per a algunes carns a la barbacoa. És estimulant de la digestió.

Sajolida o Satureja montana: Creix en turons de sòls àrids de zones sots muntanyoses. S'utilitza la planta florida. Ideal per amaniments de productes que es posen en salmorra o un altre tipus de conservants, com les olives, per ser un gran aromatitzant. Té propietats digestives.

INNOVADORES

Fonoll o Foeniculum officinale: De creixement espontani en zones submuntanyoses. En cuina s'utilitzen les fulles fresques. Confereix un toc especial a pastissets i brioixeria. Propietats diürètiques i aperitives.

Matafaluga o anís verd o Pimpinella anisum: Malgrat la seva abundància gairebé no és utilitzada. Els seus fruits i fulles desprenen una aroma subtil que acompanya delicadament amanides i formatges frescos. A més de tenir propietats estomacals.

Melisa o Melissa officinalis: Les seves fulles, recollides just abans de la floració, desprenen una olor de frescor que recorda la llimona. Deliciosa en sorbets, postres i amanides de fruites. És antiespasmòdica, amb propietats estomacals i lleugerament sedant.

Sàlvia o Salvia officinalis: És molt utilitzada com a remei terapèutic, però una gran desconeguda a nivell culinari. Les seves fulles lleugerament vellutades poden picar-se o esmicolar per perfumar carns a la brasa. És diürètica i antiespasmòdica, i té efectes sobre el cicle hormonal de la dona.

Anet o Anethum graveolens: De delicat sabor, les seves fulles són perfectes per als peixos blancs i el pollastre, encara que també és ideal per a marinar el salmó o el peix espasa. Té accions antisèptiques i estomacals.

Cerfull o Cerifolium sativum: El seu sabor, una mica anisat, fa meravelles en una amanida de tomàquets. També és molt adequat en els ous. Facilita la digestió.

RECEPTES (4 PERSONES)

MOUSSE DE FORMATGE A LES HERBES: fes una barreja homogènia amb formatge fresc de cabra barrejat a parts iguals amb formatge cremós de cabra. Afegeix un all picat, una cullera de matafaluga i una cullera de anet. Fer croquetes i arrebossar en una mica més d'anet. Posar una hora a la nevera abans de servir.

CANAPÈ D'HERBES AROMÀTIQUES: rentar, assecar i picar un grapat d'herbes a base d'estragó, alfàbrega, julivert i cibulet. Posar-les en un cassó i afegir 1 litre de vi blanc sec. Dur a bullir i deixar coure a foc lent fins que s'hagi consumit gairebé tot el líquid (aproximadament 1 hora). Fer una beixamel espessa i barrejar amb 2 rovells d'ou, sal i pebre. Tamisar el preparat d'herbes i barrejar amb la beixamel. Deixa reposar la barreja en un lloc fresc que no sigui el frigorífic i serveix acompanyat de torradetes de pa.

CARPACCIO DE PEIX ESPASA: netejar un enciam, escórrer-la i col•locar en una font, tallada en juliana. Col•locar 400 grams de peix espasa tallat a rodanxes ultra fines i escampar anet, pebre vermell i ceba tendra picats. Preparar una salsa amb oli, llimona i salpebrar. Ruixar el carpaccio amb la salsa i servir.

SOPA DE FARIGOLA:

Ingredients: 1 gra d'all, 1 l brou de verdures, 4 branquetes de farigola (o més, a gust...), 4 ous, Oli d'oliva verge extra, sal.

Preparació: Tallem el pa en llesques fines i el torrem. Per altra banda, en una cassola escalfem 4 cullerades d'oli i hi daurem un gra d'all. Hi afegim el pa torrat i ho remenem de tant en tant. El següent pas és afegir el brou de verdures, 4 branquetes de farigola i un pessic de sal. Ho deixem coure a foc lent i quan la sopa estigui espessa, hi tirem els ous batuts i ho remenem amb energia. Un cop els ous estiguin quallats, es passa la sopa a través d'un colador i es serveix ben calenta.

Nota: Encara que aquest és un primer plat, com que hi posem ou, ens pot servir d’un calentot plat únic un diumenge a la nit.

Plantes que aprimen?

Avui he anat a la farmàcia a comprar glucomanà. Una senyora ha escoltat que xerrava amb la meva col•lega, i ha preguntat: “però, això funciona?”. Doncs la veritat és que no hi ha plantes, ni cap complement dietètic que "aprimi", però sí que siguin coadjuvants en les dietes d'aprimament cooperant activament en processos metabòlics que, per exemple afavoreixin l'eliminació de líquids, ajudin a disminuir la gana o facilitin les funcions renals i digestives. Evidentment, cal una dieta d’aprimament i fer exercici físic si volem aconseguir el nostre objectiu, perquè les plantes miracles no fan.
En l'actualitat poden trobar aquestes plantes medicinals a les farmàcies i adquirir-les amb total garantia. Aquí teniu algunes plantes recomanades per sobrepès o control de pes:

Carxofa: per la seva acció depurativa. El seu principi actiu és la cinarina, que estimula la secreció biliar, actuant sobre el restrenyiment. És especialment útil en el cas de la congestió o fetge mandrós, icterícia i mala digestió de greixos. Recordeu la famosa dieta de la carxofa.
Ananàs (tija de la pinya): La bromelaïna (principi actiu) és capaç de fraccionar les mucoproteïnes accelerant així la seva protecció i facilitant la seva eliminació. Indicada per a eliminar pes excessiu associat a retenció d'aigua o en el cas de tenir cel•lulitis. Afavoreix la mobilització i eliminació de dipòsits de greix.
Camilina. Afavoreix l'eliminació de líquids de l'organisme i limita l'absorció de greix i sucres. Es troba de manera abundant al té verd.
Crom. Mineral que actua sobre el control de l'absorció de glúcids o hidrats de carboni. Indicat en persones amb principis de diabetis i en dones que s’acosten a la menopausa perquè a partir dels cinquanta, més o menys, es perd la capacitat de metabolitzar el sucre. És a dir, quantitats de sucre que abans es cremava, ara és més difícil, i com que no el cremem, es transforma en greix.
Chitosan. (No és una planta sinó les cutícules dels crustacis). És un element natural que no s'absorbeix, ni es digereix. En arribar a l'estómac atrau els lípids, quedant atrapats, per ser eliminats en l'excreció. Pot captar fins a 5 vegades el seu pes en greix.
Citrus aurantium (taronja amarga). El pericarpi (part baixa de la pell) augmenta la despesa de calories que el nostre organisme consumeix diàriament, afavorint els resultats de dietes hipocalòriques.
Fasolina (fruit de la mongeta, la beina): rica en fibres cel•lulòsiques, pectines, tanins i flavonoides que una vegada en l'intestí tenen la propietat d'alentir l'absorció de sucres.
Fucus. Aporta molta fibra, que en augmentar el volum a l’estómac, ajuda a disminuir la sensació de fam.
Garcinia Cambogia. De propietats purgants. La seva AHC s'utilitza en regulació de pes i de la gana. Alenteix la producció i emmagatzematge del greix.

Glucomanà: absorbeix més de cent vegades el seu volum en aigua formant un gel dens a l'estómac. En omplir permet reduir l'absorció de greixos i sucres. Evita restrenyiments.
Guaranà: estimulant i fortificant. La seva cafeïna accelera la combustió dels cossos grassos i augmenta el metabolisme basal de les cèl•lules de manera que afavoreix l'eliminació dels greixos. Dóna energia en dietes que generen astènies.
Karaya: incrementa el bol fecal. Produeix un efecte saciant.
Ortosifó. Facilita les funcions d'eliminació renal i digestiva.
Papaia: afavoreix els processos digestius (per exemple carn) i és antioxidant.
Reina dels prats. És depurativa i es recomana en la cel•lulitis dolorosa. Analgèsica.

PEIXOS: SANS, BONÍSSIMS I RÀPID

Avui en David m’ha demanat cóm podia cuinar el peix, ràpid, sense complicacions, sense espines, saborós... què difícil! De fet, la culpa és meva. Tan d’insistir que mengi bé, que cal menjar peix... ara em demana ajut. Això està fet!
Bé, si el que volem és lluir-nos en un àpat familiar o amb amics, la cuina sí que pot ser més complicada o elaborada, però per menjar un peix sà entre setmana, no calen complicacions. El secret està en que el peix sigui de bona qualitat (millor fresc), i en escollir una “salseta” boníssima i moooolt lleugera.
El primer de tot és que, alhora d’anar a comprar el peix, demanem que ens el facin a filets, sense cap espina. Els peixos frescos que més cuino jo són: lluç, rap, llenguado, orada, llobarro, salmó i tonyina. A més, sempre tinc al congelador un rebost amb halibut i gambes pelades, entre d’altres, i, sobre tot no pot faltar a cap rebost, bacallà per esqueixar.
A continuació us dono una recepta molt senzilla per a cadascú dels que us he mencionat, però, de fet, quasi totes són intercanviables...

LLUÇ EN PAPILLOTE
Ingredients:1 lluç filetejat en dues parts, 2 culleradetes de mantega, 1 cullera de mantega, ½ llimona, Anet i pebre blanc. 2 fulls de paper sulfuritzat (paper vegetal).
Preparació: Demanar a la peixateria que ens obrin el lluç (millor de palangre) en dos filets grans. Preparar dos trossos prou grans de paper sulfuritzat o, si no, d'alumini, amb la part brillant cap amunt, i fregar amb una mica d'oli. Posar cada filet en un tros i assaonar amb sal i una mica de pebre blanc. Tallar i reservar 2 rodanxes de llimona i esprémer la resta del mitja llimona sobre ambdós filets. Posar a sobre una culleradeta de mantega i empolvorar una mica d'anet. Doblegar el paper sobre el peix i tancar com si fos un ravioli. Introduir en el forn escalfat a 200 º i coure durant 12-15 minuts. Presentar acabat de fer directament en els plats (amb compte en obrir els papillotes, que tindran salsa), decorat amb una rodanxa de llimona i amb qualsevol verdura de guarnició.

LLUÇ AMB SALSA DE LA MEVA MAREIngredients: 1 lluç filetejat en dues parts, 2 tomàquets molt madurs, 3 cullera d'oli d'oliva, 2 culleres d'aigua, 1 cullera de vinagre, Sal i pebre
Preparació: Demanar a la peixateria que ens obrin el lluç (millor de palangre) en dos filets grans. Disposar els filets en una safata pel forn, salpebrar i afegir un rajolí d’oli d’oliva verge extra. Introduir en el forn escalfat a 200 º i coure durant 12-15 minuts. En paral•lel preparar una vinagreta amb l'oli, vinagre i aigua. Ratlleu el tomàquet (no molt fi) i barrejar amb la vinagreta. Salpebrar la barreja. Quan el lluç porti 10 min, afegir la vinagreta per sobre i coure un parell de minuts més, de manera que la salsa quedi tèbia i quasi crua (s’ha de notar el gust de tomàquet cru).
Aquesta recepta també queda molt bona amb orades filetejades i al forn.

RAP AL CURRY
Ingredients: 1 rap filetejat, ½ kg de pebrots verds, oli d’oliva, sal i curri.
Preparació: Tallem els filets de rap en troços d’uns 4 cm. Salem i posem amb curri. Reservar. Netegem i tallem els pebrots verds. Els fregim en una paella i els treiem. Amb una mica d’aquest oli, fregim el rap. Servir calent acompanyat dels pebrots.

ORADA A LA SAL
Ingredients (4 persones): 1 orada gran sencera, 1,5 kg de sal grossa. Per a la vinagreta: 2 culleres soperes de mostassa, 1 cullera sopera de maonesa light, 2 culleres soperes d’oli d’oliva verge, ½ iogurt descremat, el suc d’1 llimona.
Preparació: Demanar a la peixateria que ens preparin la orada per fer a la sal. Ja a casa, rentar i assecar bé el peix. Posar una capa de sal grossa en el fons d'una font per forn, posar la daurada sobre i cobrir-completament amb la resta de la sal. Pressionar amb les mans perquè quedi ben adherida al peix i coure uns 20 minuts al forn a 200 ºC. Retirar la font, colpejar la crosta amb un martell, raspar amb cura la sal sobrant i servir immediatament. Acompanyar d'una salsa vinagreta lleugera, que podem preparar mentre es cou la orada barrejant tots els ingredients de la vinagreta. (si també ens fa mandra preparar la vinagreta, podem comprar una salsa tàrtara per acompanyar i també queda ben bona).

LLOBARRO AL FORN AMB PATATES
Ingredients per a 4 persones: 4 llobarros frescos de ració, 1 ceba grossa, 3 tomàquets grossets i madurs, 3 patates, 1 llimona, 1 got de vi blanc o mig got de conyac, oli, aigua, sal, 2 fulles de llorer i orenga (o qualsevol herbeta que tingueu al rebost, farigola, alfàbrega....)
Preparació: La recepta original és amb el peix sencer, de manera que una vegada nets, farem un parell de talls transversals a les peces, només en una de les seves cares. Però jo m’he acostumat, perquè com sabeu els nens odien les espines i tot això, a demanar a la peixateria que m’obrin el peix en dos filets ben nets. Aleshores, en una safata que vagi al forn hi posarem l’oli i al damunt els peixos untats per ambdues bandes, de manera que muntem els dos filets un sobre l’altre, com si fos sencer. Escampat per la safata hi posarem la ceba tallada en rodones grans, els tomàquets a talls gruixuts i la llimona. Salarem una mica el conjunt i li afegirem les herbes aromàtiques. Ho posarem al forn quan estigui a 200 ºC i ho deixarem coure durant uns 15 minuts. Mentrestant fregirem lleugerament les patates tallades a llesques. Cal fregir molt lleugerament. Les escorrerem de grassa i reservarem. Passats els 15 minuts anteriors donarem la volta al peix, li afegirem les patates (per això no s’han de fer del tot fregides), el vi, una mica d’aigua i rectificarem la sal. Ho deixarem coure durant uns 10 minuts més, vigilant que no es cremi ni s’exhaureixi el suc (n’hi podem afegir més si convé).
Aquesta recepta és la mateixa per a altres tipus de peix blanc i gruixut: orada, besuc, lluç, bacallà fresc, turbot, etc. S’acostuma a coure el peix amb el seu cap perquè dóna més gust al plat. Si són peces individuals no caldrà treure’l a l’hora de servir però sí que ho farem si el peix té una mida considerable. (però això comporta haver de treure espines).

FILETS DE LLENGUADO A LA TARONJA
Ingredients (4 persones): 8 filets de llenguado (ó 4 de gall), 2 taronges, xerès, 2 cullerades d'oli d'oliva, sal i pebre.
Preparació: En aquest cas, si el llenguado no és congelat, costa molt de filetejar en cru. Per això demanarem que el preparin ben net per fer a la planxa (o directament, el comprem el filets congelats). Esprémer una de les taronges i tallar l'altra a grills. Ratlleu abans una mica l’escorça d'una de les taronges rentada i seca. Salpebrar el peix al gust i rostir-lo un minut per cada costat, volta i volta, en una paella antiadherent. Si són filets, ja està. Si no, caldrà treure els filets, ben nets, del peix ja fet. A la mateixa paella incorporar el suc de taronja amb el xerès, la taronja a grills i la ratlladura de taronja. Deixeu-ho coure cinc minuts a foc fort perquè s'espesseixi. Condimentar amb una mica de pebre, afegir de nou el peix i escalfar dos minuts tot plegat perquè el peix agafi el sabor de la taronja. Servir.

SALMÓ MARINAT
Ingredients: 4 lloms de salmó, 1 got de ví blanc, anet, cibulet, sal i pebre.
Preparació: salpebrem el peix i el posem a macerar amb el vi blanc, l’anet i el cibulet ben trinxat. Deixar macerar de 2 a 4 hores. Fer a la paella volta i volta.

TONYINA AGREDOLÇA
Ingredients: 400 g de tonyina fresca, 2 cullerades de sucre, vinagre de Mòdena, 1 cullerada de salsa de soja, 1 cullerada d’oli d’oliva, sal i pebre.
Preparació: Tallar la tonyina a daus grans. Fem una mescla amb la resta d’ingredients, i ho posem amb la tonyina en un recipient, procurant que tota quedi impregnada per la salsa. Ho deixem macerar de 2 a 4 hores. Després, ho coem a una paella, però que quedi al punt.

HALIBUT A LA SALSA D’ALFÀBREGA
Ingredients (4 persones): 4 filets d’halibut, 1 got d'aigua i un de vi blanc per al vapor. Per la salsa: ½ gotet de vi blanc, ½ gotet d'aigua, 1 cullerada d'alfàbrega, 2 cullerades d'oli d'oliva, 1 cullerada de julivert picat, 1 culleradeta d'all picat, 1 culleradeta de formatge parmesà, 1 llimona, sal i pebre
Preparació: Descongelar els filets d’halibut i macera en suc de llimona, com a mínim durant 10 minuts. Posar en el vas de la Thermomix, el vi i l'aigua. Posar en el recipient Varoma els filets de lluç. Temperatura Varoma, velocitat 1, 15 minuts. Fer una barreja amb la resta dels ingredients. Repartir sobre el lluç i servir.
En cas de no tenir Thermomix, fem els filets de peix al microones (amb 4 ó 5 min ja estan). Fem la salsa amb la batedora i la tirem per damunt.

BACALLÀ A LA LLAUNA
Ingredients: ½ kg Bacallà salat, 3 grans d'alls, 4 tomàquets madurs, sal, pebre en gra, llorer, farina, oli d'oliva verge extra, 1 Ceba, 1/2 culleradeta pebre vermell dolç, 1 got de vi blanc, 1 cullerada de pa ratllat.
Preparació: cal comprar el bacallà ja tallat a trossos (millor lloms) i posar en remull unes 24h, canviant-li l'aigua 2 ò 3 vegades. Després, assecar els trossos de bacallà amb un drap o amb paper de cuina i s'enfarinen. Es fregeixen en oli molt calent i es dauren, reservats a la llauna (safata d'alumini venuda especialment per fer aquest plat, però es pot fer amb qualsevol altre tipus de safata pel forn). Es ratlla el tomàquet i es piquen els alls. En el mateix oli d'haver fregit el bacallà es sofregeixen els alls, s'hi afegeix el pebre vermell i de seguida (si no es podria cremar) se li afegeix el tomàquet i el llorer. Es sofregeixen a foc lent afegint la sal i pebre. Quan ja estigui, se li afegeix el vi i es deixa reduir 5 minuts. Després, afegir el sofregit sobre els trossos de bacallà, empolvorant per sobre amb la resta dels alls picats, el pa ratllat i el julivert. Finalment, gratinar al forn durant 10 minuts i servir.

BACALLÀ AMB MUSELINA D’ALL
Ingredients per a 2 persones: 2 talls de llom de bacallà, oli, formatge rallat per gratinar i els ingredients necessaris per fer l’allioli, 2 patates mitjanes.
Preparació: Prepararem l’allioli suau (o el comprem). Posarem les patates a bullir senceres. Un copf fetes i fredes, les pelem i tallem a rodones. Agafem els lloms de bacallà. Un cop dessalats i treta tota la humitat, prepararem els lloms de bacallà com més ens agradi –bullit o fregit en oli–, el posarem a sobre de les patates en una plata que pugui anar al forn i pel damunt hi escamparem l’allioli. Hi posem el formatge rallat per sobre. Ho posarem al forn a gratinar durant 8-10 minutsm i servirem.

“A FUEGO LENTO”: LA RECUPERACIÓ DELS SABORS TRADICIONALS

Recupera la cuina de les nostres mares i les nostres àvies. Descobriràs que és més saludable del que creus i no és tan difícil d'elaborar com pensaves. Tradicionalment, tota la nostra geografia és plena de llocs amb plats típics, les receptes han passat de generació en generació. Amb l'arribada dels temps moderns i les noves tecnologies, aquestes riqueses gastronòmiques semblaven, aparentment, que s'estaven perdent. Tot això afavorit per la hiperactivitat que es viu a la majoria de llars, on no queda temps per a la cuina "a foc lent". A això cal afegir, que molts joves, amb l'arribada de la independència dels seus pares, prefereixen àpats suposadament lleugeres perquè no engreixen o són més fàcils de preparar. No obstant això, tots en un moment donat, evoquem aquests olors i sabors de casa, d'aquells anys en què érem petits i les nostres mares i àvies cuinaven amb tot l'amor i l'art transmès. És llavors quan demanem a "mare" o la "àvia" que ens prepari unes llenties cassolanes, una escudella, una caldereta o fins i tot "un potaje". Tots són plats que pertanyen a la riquesa cultural gastronòmica dels nostres pobles.
La majoria són plats equilibrats des d'un punt de vista dietètic, ja que estan formats per peix, caça, aus, llegums, arrossos i tota varietat de verdures i hortalisses que ens ofereix la nostra horta. Aquestes harmonioses combinacions afavoreixen, a més, l'aporta nutritiu, ja que sovint les combinacions d'aliments com llegums i cereals, llegums i peix, etc, resulten perfectes aliances nutricionals entre diferents proteïnes, hidrats de carboni, vitamines o minerals. Això sí, parlem de fer "faves amb una miqueta de xoriço", no "xoriço amb un miqueta de faves"!
La cuina es pot fer en olla d'acer inoxidable o altre material, en qualsevol cas és convenient utilitzar recipients d'un fons gruixut i difusor de la calor. Per això són molt adequades les cassoles de fang, les quals milloren l'aspecte dels plats i fins i tot, per a molts, també milloren el seu sabor. Si fem servir una vitro d’inducció, ja tenim al mercat cassoles que imiten perfectament la cocció al fang. La cocció sempre s'ha de fer amb una tapa. El secret, en qualsevol cas, estarà en el temps ... a foc lent. Les coccions pausades fa que es barregin els sabors dels diferents ingredients perquè el resultat final sigui més intens.
... a què ja ho ensumeu?

TRUCS DIETÈTICS
o En els sofregits, posar molt poc oli, i sempre d'oliva. El menjar és més gustós si no té molt oli i també més saludable. Aquesta mateixa recomanació val per als rostits.
o Tots els vegetals que hagin de ser bullits, és millor fer-los al vapor. A més d'estalviar temps, augmentaràs el contingut en vitamines dels teus plats.
o Si posem els llegums en remull amb un os de pernil, podem utilitzar aquesta aigua per a la seva cocció, ja que així utilitzarem el calci que l'os hagi deixat en l'aigua.
o Per alleugerir les receptes que conté productes del porc com el xoriço, podem cuinar a part, preferiblement al vapor, perquè deixi anar part del seu greix. Així mateix, la botifarra pot cuinar al microones i incorporar-se al final del guisat.
o No salar les carns abans de guisar. Fes-ho a mitja cocció o gairebé al final d'aquesta. Els aliments es ressecaran menys i necessitaràs menys quantitat de sal per aconseguir el mateix sabor.
o Considera els tradicionals plats de llegums com a segons plats, acompanyant d'una lleugera amanida de primer. Si els serveixes com a primer plat, i després afegeixes carns o peixos, poden resultar un excés innecessari de proteïna i greix per a algunes persones.

TRUCS I CONSELLS PER A LA COCCIÓ DE LLEGUMS
o Perquè el llegum tingui més sabor, afegeix l'aigua de remull una nyora o un bitxo.
o Combina el llegum amb vegetals com pastanagues, ceba, col, coliflor o col, per donar-los més lleugeresa.
o Vigila el punt de sal quan el plat contingui pernil.
o Tingues en compte que els punts de cocció variaran segons el tipus de llegum, la duresa de l'aigua i el tipus de cocció (gas, vitroceràmica ...)
o Si se t'oblida posar el llegum en remull, pots donar-los un bull. Treure del foc i deixar reposar en aquesta aigua fins que estigui completament freda. Després reprèn la cocció.

RECEPTES
POTATGE DE CIGRONS (6 PERS)
INGREDIENTS: 400 g de cigrons, 1 ceba, 2 pastanagues, ¼ d'una col, 3 patates mitjanes, 300 g de bacallà sec dessalat, 1 culleradeta de pebre vermell, llorer, un cap d'alls, 3 ous durs, oli d'oliva, julivert picat, aigua i sal.
PREPARACIÓ: Posem els cigrons en remull unes 12 hores abans. Coure en una cassola els cigrons amb el cap d'alls, el llorer, la ceba picada, les pastanagues laminades i un rajolí d'oli, a foc lent uns 30 minuts. Si ens espessa, podem afegir petits rajolins d'aigua calenta. Afegir la patata trossejada i el bacallà que farem sofregit lleugerament amb una mica d'oli i el pebre vermell. Deixa coure 15 o 20 minuts més. Incorpora els ou durs laminats i el julivert picat empolvorat. Serveix-ho calent.

GUISAT DE MONGETES VERMELLES (6 PERS)
INGREDIENTS: 400 g de mongetes pintes o vermelles, 250 g de costella de porc fresca, 100 g de morro de porc, 1 botifarra, 1 xoriço que no sigui picant, 1 ceba, 2 grans d'all, ¼ de coliflor, 1 os de pernil, oli d'oliva, i sal.
PREPARACIÓ: Posem les mongetes en remull unes 12 hores abans. En una cassola, posar-les a coure amb mitja ceba i 1 gra d'all pelat. Cou a foc lent, remenant de tant en tant perquè no s'enganxin, uns 50 minuts, temps durant el qual, afegirem petits rajolins d'aigua freda segons es vagin coent .. Incorpora la careta i la costella i la coliflor i deixa coure 20 minuts més. Coure el xoriço per separat, perquè es desgreixament. En una paella, ofegar amb una gotes d'oli la resta de l'all i ceba picats. En aquesta mateixa setí, sofregeix la botifarra. Afegeix el xoriço i la botifarra trossejats a la cassola i remou. Serveix ben calent.

CASSOLA DE PEIX (6 PERS)
INGREDIENTS: 4 rodanxes de rap, 4 gambes, ½ kg de musclos, 400 g de popets, 1 ceba, 250 g de tomàquets madurs, 2 dietes d'all, oli d'oliva, julivert picat i sal.
PREPARACIÓ: Daurar el rap en una cassola de fang. Fer el mateix amb les gambes. Reservar. A part, coure els popets en aigua i sal 10 minuts. A la cassola, sofregir la ceba triturada i afegir el tomàquet fet puré. Afegir l'all el julivert. Remenar i incorporar tots els peixos, incloent els musclos ja oberts al vapor. Deixar coure a foc lent 10 minuts més.

FIDEUS A LA CASSOLA A L’ESTIL DE LA MEVA MARE
Ingredients: 400 g de fideus gruixuts, 300 g de costella fresca de porc molt magra, 50 g de moixernons, 1 ceba, 2 tomàquets madurs, 1 all, safrà, 1 fulla de llorer, ¾ de litre de caldo de verdures o de pollastre, suau, 1 got de vi blanc o ½ got de conyac, oli, sal i sal.
PREPARACIÓ: Primer, posarem els moixernons secs en remull. En una cassola, millor si és de fang, hi posarem l’oli i la costella tallada i quan estigui fregit hi afegirem la ceba ratllada i la fulla de llorer. Una vegada cuit (la carn ha de quedar rosseta), li afegirem els moixernons i el tomàquet ratllat fins que perdi el líquid (o dues cullerades de tomàquet fregit). Tirar el vas de vi i ¼ litre d’aigua calenta, deixant que cogui a foc lent durant 20 minuts aproximadament. Passat aquest temps, i calculant uns 11-13 minuts des d’ara fins a servir, li tirarem els fideus, el safrà, una mica de sal, remenant-ho bé fins que arrenqui el bull. Rectificarem de sal; afegirem el pebre negre 2 minuts abans de finalitzar la cocció, procurant que els fideus no quedin ni secs ni excessivament caldosos.

MI REINO POR UN PLATO DE PASTA!

Sí, això d’estar a dieta i veure com la teva companya porta a la feina un plat de ravioli... és la pitjor de les tortures. Però ho he decidit, el meu premi quan baixi el proper quilo serà un plat de pasta, encara que només sigui mitja ració i lleugera... De moment, vaig fent boca amb uns plats que em venen al cap, i que si no esteu a dieta o feu molt esport també podeu menjar! Començo, però, amb la recepta d’avui de la Gemma...
RAVIOLI AMB BOLETS AL FOIE
Ingredients: 1 paquet de ravioli de bolets, 1 ceba mitjana, 1 pot de bolets en conserva, 100 g de foie, 1 break de crema de llet baixa en greix, 1 copeta de conyac, nou moscada i sal.
Preparació: Bullir la pasta segons les instruccions del fabricant. En un pot o paella, sofregim la ceba. Abans que estigui dorada, afegim els bolets. Remenar una mica. Quan la ceba s’acabi de fer, afegim la mescla a la pasta bullida. Afegim ara el conyac. Deixem que s’evapori l’alcohol. Afegir el foie i la crema de llet. Des fer fins que quedi una pasta homogènia. Condimentar amb la nou moscada. Rectifiquem de sal si cal. Servir calent amb formatge rallat parmesà.

RAVIOLI A LA CREMA DE FORMATGES
Ingredients: 1 paquet de ravioli de formatges, 50 g de mantega, 100 g formatge ricotta, 100 g formatge cremós tipus Philadelphia, 100 g formatge rul•lo de cabra, pebre i sal.
Preparació: Bullir la pasta segons les instruccions del fabricant. A part, Mesclar els formatges fins tenir una mescla homogènia. Rectificar de sal i condimentar amb una mica de pebre. Mescla la pasta amb la crema de formatges i sevir calent.

El toque especial: rallar una mica de tòfona per sobre!

ESPAGUETI RÀPIDS DEL MEU AMIC STEFANO
OPCIÓ 1: Aromàtics
Ingredients: 300 g d’espagueti, sal, oli d’oliva verge, 5 grills d’all, orenga, alfàbrega i julivert.
Preparació: bullir la pasta al punt. Mentre bull, en una paella sofregir els alls laminats, que quedin lleugerament daurats. Quan tenim la pasta preparada, hi tirem l’oli amb els all. Acabem d’amanir amb les tres herbes picades ben finetes. Servir calent amb formatge rallat parmesà.

OPCIÓ 2: Picants
Ingredients: 300 g d’espagueti, sal, oli d’oliva verge, 5 grills d’all, 1 bitxo.
Preparació: bullir la pasta al punt. Mentre bull, en una paella sofregir els alls laminats, que quedin lleugerament daurats, amb un bitxo (o més, segons ens agradin els sabors forts). Quan tenim la pasta preparada, hi tirem l’oli amb els all i el bitxo. Servir calent amb formatge rallat parmesà o pa rallat molt finet.

ESPAGUETTI AMB MANTEGA I PARMESÀ
Ingredients: 400 g d’espagueti, 100 g de mantega, 150 g de formatge parmesà, ½ got de llet, pebre blanc en pols. Aigua, sal, llorer i orenga (optatiu).
Preparació: Posarem a bullir la pasta com de costum amb aigua, sal, orenga i una mica d'oli; una vegada escorreguda la saltejarem amb la mantega, la llet i el parmesà, tirant-hi el pebre quasi al final. Rectificarem de sal, si cal. Servir de seguida i ben calent.

TALLARINS AMB VERDURETES I BOLETS
Ingredients: 400 grams de tallarins; ½ carbassó, 1 ceba, 1 all, 1 pastanaga, 2 o 3 fulles d’espinacs, 2 tomàquets de madurs picats, bolets (2 rovellons grandets, de llauna o naturals); 300 cl. de brou de verdures; alfàbrega i julivert picats, oli, sal i pebre; formatge ratllat.
Preparació: Tallarem les verdures i els bolets en juliana i ho fregirem amb l’oli. Quan estigui mig cuit li afegirem l’all, el tomàquet, el pebre i les herbes picades molt fines i després de donar un parell de voltes hi tirarem el brou de verdura. Deixem coure fins a consumir gairebé el suc però que no quedi sec. Rectificar de sal si cal. Posarem a bullir la pasta com de costum amb aigua, sal, orenga i una mica d'oli; una vegada cuita i posada en una plata li afegirem el sofregit per sobre. Finalment hi expulsarem el formatge pel damunt i ens ho menjarem calent.

Compte enrera per a la cursa de la dona

Sembla que alguns de vosaltres feu molt d’esport. I aprofitant que he comés la bogeria d’apuntar-me a la cursa de la dona, pot ser anirà bé fer un repàs als conceptes més bàsics de la nutrició a l’esport, i que és també aplicable als adolescents que fan molt d’esport.
Cóm interaccionen els nutrients amb l’esport? Veiem:
• VITAMINES: A l’esport es produeix un consum superior de vitamines hidrosolubles: apatia, anorèxia i irritabilitat. Exemples:
o La baixada de tiamina comporta una baixada en el rendiment físic
o La baixada de vitamina C origina manca de coordinació. És molt important a les carreres.
• HIDRATS DE CARBONI: Cal saber que el consum massa elevat de hidrats de carboni influeix en la baixada de vitamines, però, pel contrari, la disminució del hidrats de carboni augmenta l’aprofitament del greix (vaja, que aprima), però redueix la capacitat de treball.
• GREIXOS: L’exercici augmenta la secreció d’adrenalina, la qual provoca l’estimulació de la lipasa que hidrolitza els triglicèrids. L’adrenalina també impedeix la incorporació dels àcids grassos al teixit adipós i afavoreix la seva incorporació al múscul per cremar-se. L’exercici accelera la síntesi de la L-carnitina, (es troba als làctics, carns i la sintetitzem) i aquesta facilita la utilització dels àcids grassos com a font d’energia. Per tant, no es recomana fer una dieta vegetariana als esportistes.
• PROTEÏNES: L’exercici prolongat disminueix la síntesi i augmenta el catabolisme
• CONSUM D’ENERGIA: L’exercici breu o curt només consumeix glucosa. L’exercici prolongat i intens consumeix greix (per això maratons i ciclistes estan molt prims).

Quines són les necessitats nutricionals quan fem esport?
• VITAMINES multiplicades per 10: VIT C, B1, B6, B12, i totes les hidrosolubles en general; A, E.
• MINERALS duplicats: Ca, Fe, Mg, Na, Zn (el sodi depén de la sudoració)
• HIDRATS DE CARBONI: Consum massa elevat de hidrats de carboni influeix en la baixada de vitamines. La disminució del hidrats de carboni augmenta l’aprofitament del greix però redueix la capacitat de treball
• GREIXOS – HIDRATS DE CARBONI: Cal que estiguin equilibrats
• HIPERPROTEICA: 2 g/kg/dia. A més, cal combinar exercici i descans per evitar el catabolisme i que s’elimini un excés de proteïna pel ronyó

Principals consells dietètics per practicar esport:
Durant l’esport, es sotmet a un estrès al cos que es produeix una acidificació i, finalment, el seu desgast i reducció, per això és fonamental EVITAR L’ACIDIFICACIÓ DE L’ESPORT, segons:

• ABANS de fer exercici: dieta basificant amb reserva d’hidrat de carboni: llegum, verdura i patata; iogurts bio i fruites.
• DURANT l’exercici: hidratar amb begudes isotòniques i menjar plàtans i dàtils. En cas d’exercici prolongat: fruits secs i xocolata.
• DESPRÉS de l’exercici: hidratar i basificar amb begudes isotòniques i sucs de fruita. No menjar fins després de 1/2 hora

A saber, aliments basificants: Verdures i hortalisses, Fruites, Patates i Llegums. Respecte el acidificants: Carns, Ous, Làctics, Peix, Cereals

Així doncs, què podem menjar abans, durant i després?

Abans de l’exercici: dieta basificant amb reserva de hidrat de carboni i càrrega proteica:

Esmorzar: iogurt amb fruits secs +plàtan i/o poma + pols de proteïna de soja

Dinar: amanida de patata i llegum + peix a la planxa o forn (bacallà) + plàtan i/o poma + iogurt

Durant l’exercici: Rehidratar amb begudes iso isotòniques. Menjar plàtan o dàtils. En cas d’exercici llarg i sostingut, menjar fruits secs i xocolata, p.e., barreta de muesli amb fruits secs i xocolata. També estaria aconsellat prendre perles de germen de blat

Després de l’exercici: Hidratar i basificar: begudes isotòniques i sucs de fruita. No menjar res fins al cap de ½ h després d’haver fet l’esport. Caldrà recórrer a aliments basificants.

Per últim, NUTRACÈUTICS RECOMANATS: Proteïna de soja i Llevats de cervesa

PEQUES: CUINAR AMB MASSES

Cuinar amb masses i arrebossats és una tècnica que s'ha utilitzat tota la vida. Banyar un aliment en farina i ou per després coure en abundant oli calent era una forma d'emmascarar sabors o dissimular les parts danyades d'algun producte. Amb el temps, també s'ha convertit en un aliat de molts pares i mares quan pretenen fer menjar als seus fills peix o verdura. La seva gran varietat permet diversificar la nostra cuina sense caure en la monotonia. Si a aquestes saboroses mescles d'ingredients, que es cuinen amb un lleuger arrebossat i un ràpid fregit, hi afegim que solen resultar una cuina bastant econòmica, es converteixen en recursos ideals per preparar un aperitiu o improvisar un dinar o unes postres. Això sí, no podem abusar d'aquestes tècniques per la seva elevada aportació calòrica. Per baixar el contingut calòric que aporta l’oli, actualment ja hi existeixen les fregidores que cuinen sense gaire oli, reduint molt considerablement les calories.
Entre els diferents arrebossats podem destacar:
• Aliments directament arrebossats, com escalopa de carn, pollastre o peix
• Empanades i crestes: masses més elaborades que després s'omplen de verdures, carns o peixos. Es poden preparar en porcions individuals o com un gran pastís. A la nostra geografia destaquen l'empanada gallega, coca de trempó, coca de recapte, les crestes o crestes, o les "panades" mallorquines.
• Croquetes: a partir d'una base de beixamel lleugera, s'afegeixen diferents ingredients com pollastre rostit, pernil, ou dur o lluç.
• Bunyols. Amb una base de llet, farina, ou, llevat i mantega o oli permeten tan variades combinacions com les croquetes.
• Cromesquis: reben aquest nom els bunyols que es fan amb massa de croqueta però que es fregeixen com un bunyol directament sense arrebossar. De fet, totes les croquetes, si es fan a partir d'una salsa de beixamel espessa, poden servir per a això.
• Tempures: és un arrebossat ràpid japonès, sobretot de mariscs i verdures. Cada tros de menjar sobre el qual s'hagi d'aplicar aquesta tècnica ha de tenir la mida d'un mos i es fregeix en oli molt calent entre dos i tres minuts. En restaurants més especialitzats s'utilitza oli de sèsam o una barreja d'aquest oli amb d'altres. Abans menjar la tempura pot submergir-se en una salsa a base de soia, que conté una petita porció de wasabi.
TRUCS:
• Com estalviar ou? Batre per separat rovells i clares, utilitzant les primeres per alleugerir el farciment i les segones per adherir l'arrebossat.
• És preferible fregir els arrebossats a foc mitjà, per evitar que es cremin per fora i quedin crus o freds per dins.

RECEPTES

BUNYOLS DE BACALLÀ
Ingredients: 400 g de bacallà sec remullat, 1 patata petita cuita, 2 grans d'all, 1 ou, julivert.
Preparació: Esmicola finament el bacallà, vigilant que no queda ni pell ni espines. Barreja-ho en un bol amb la patata cuita, l'all i el julivert picats, i el rovell d'ou. A aquesta barreja homogènia has d'afegir la clara d'ou a punt de neu. Prepara una paella o la fregidora amb abundant oli d'oliva calent. Fes petites boletes amb la barreja i fregeix. Serveix acompanyats d'enciam.

CROQUETES CASOLANES DE L'ÀVIA
Ingredients: 250 g de pit de pollastre, 50 g de carn de vedella, 250 ml de llet, 1 ceba petita, 30 g de farina, 1 gra d'all, 1 ou, pa ratllat.

Elaboració: coure totes les carns amb brou de pollastre. Un cop cuites, tritura-les finament. Sofregeix la ceba, afegeix l'all, i quan comencin a prendre color, barreja amb les carns triturades. Prepara una beixamel molt espessa amb la farina i la llet. Barreja homogèniament la beixamel i la pasta amb la carn. Estén en una safata i deixa refredar. Després fes les croquetes i passa-les per l'ou batut i el pa ratllat. Fregir en oli d'oliva de baixa graduació ben calent.

CROMESQUIS D'OU
Ingredients: 3 ous, 250 ml de llet, 50 g de mantega, farina, nou moscada enciam.
Elaboració: Coure els ous. Pela'ls i talla'ls finament. Prepara una beixamel molt espessa amb una mica de nou moscada. Barreja-la amb l'ou picat. Estendre la massa en una safata i deixar que es refredi. Fes boletes, passa-les per farina i fregeix en oli molt calent. Escórrer i servir amb enciam.

TEMPURA DE COL.LIFLOR I BRÒQUIL
Ingredients: flocs de coliflor i bròquil, farina de tempura, oli per fregir, sal.
Preparació: Coure al vapor el bròquil i la coliflor amb una mica de sal durant 5 (ha de ser suau). Arrebossar en la massa de tempura. Fregir en oli abundant. Servir molt calenta durant 3 minuts fins que quedin daurats.

BOLETES DE FORMATGE I PERNIL DOLÇ
Ingredients: una terrina de formatge cremós de cabra, 100 g de formatge parmesà ratllat, 100 g de formatge emmental ratllat, 100 g de pernil dolç.
Elaboració: Barrejar el formatge de cabra, amb el emmental ratllat. Picar el pernil i afegir a la barreja anterior. Deixar refredar la barreja a la nevera un parell d'hores. Després, fes boletes amb elles i passa-les per el formatge parmesà rallat molt finet. Servir acompanyades de tomàquets cherrys.

PASTÍS DE CEBA
Ingredients (8 persones): 1 làmina de pasta de full. Per al farciment: 1 kg de cebes, 40 g de bacó, 150 g de pernil cuit, 2 cullerades d'oli, 1 vaset de llet evaporada, 3 ous, comí en pols, sal.

Preparació: Folrar amb la massa de full amb ell un motlle circular i punxar el fons amb una forquilla. Farciment: Picar les cebes i el bacó a daus. Ofegar dos ingredients amb la meitat de l'oli. Deixar refredar lleugerament la barreja i afegir la llet evaporada, els ous batuts i el pernil; condimentar. Escalfar el forn, greixar el motlle, omplir amb la pasta de full, afegir la barreja i coure uns 35 min.

CRESTES D'ESPINACS I FORMATGE
Ingredients: 1 paquet d’oblees per crestes, 200 g d'espinacs congelats, 50 g de nous, 100 g de formatge de rul•lo de cabra.
Preparació: Treure les oblees de la nevera perquè estiguin toves i es puguin treballar. Saltar els espinacs, descongelats, amb una mica d'oli. Barrejar amb les nous picades i el formatge. Salpebrar la massa. Omplir les oblees, formar les crestes i fregir. Servir calent.

La cistella d'Octubre

Ja som a l’octubre, malgrat no ho sembli per aquestes calors, però el cas és que el temps passa volant! Bé, i què podem trobar al mercat a l’Octubre? Doncs aquest mes, prepara't amb vitamines i minerals per a l'hivern ... el mercat t'ofereix tots els aliments necessaris.

Marxen: síndria, cogombres, figues, préssecs,

Temporada de: bròquil, api, bledes, porros, carbassons, albergínies, tomàquets, raïm, pomes, pebrots, carbassons, enciam romà.

Arriben: col lombarda, moniatos, col de brussel.les, canonges, creixells, endíbies, taronges, magranes, tota mena de bolets, caquis, pastanagues, naps, codonys, carbassa d'hivern.

Aquest mes comprem ... CAQUIS

Aquest fruit, conegut també com palosanto, ens va arribar fa molt de temps des d'Orient, estenent-se ràpidament per l'àrea mediterrània. És dels pocs que encara són realment estacionals, és a dir, només el trobem en els mesos d'octubre a desembre, per la qual cosa has d'aprofitar la tardor per consumir-lo. Les seves propietats nutricionals són excel•lents ja que posseeix grans quantitats en vitamina A i C que la fan, a més d'exquisida, de gran interès per a la salut. Quant als seus minerals conté: potassi, calci, fòsfor, ferro i sodi. En cada 100 grams podem trobar una concentració 16 g d'hidrats de carboni i 2 g de fibra. Tot això li confereix un gran poder de regulació intestinal. També permet la seva congelació, conservant les seves propietats per consumir fresca en tot moment, allargant així la seva temporada de consum.

Quan vagis a comprar al mercat, observa que la polpa estigui tova al tacte i sense taques. El pecíol ha de tenir les fulles verdes, ja que si estan marrons, vol dir que la fruita s'està pansint. Estan madurs quan tenen un color ataronjat fosc. No obstant això, en manipular-és molt fàcil que es facin malbé, per això convé tocar-los el menys possible i consumir-los en el termini de dos dies. Si estan un punt verd, pots fer-los madurar posant-los en un recipient al costat d'una poma, però no els consumeixis verds perquè són rics en tanins i tindrien un elevat poder astringent. Per netejar-los, n'hi ha prou amb passar-los un drap humit amb molta cura, ja que és un fruit que el seu cultiu no requereix tractaments amb insecticides, de manera que no cal rentar-los i evites així la seva manipulació.

Anem al mercat ... Fruits secs

Quan arriba la tardor el mercat torna a abastir-nos de fruits secs i fruita seca renovats. Tenim varietats per a tots els gustos: ametlles, nous, avellanes, castanyes, dàtils, figues, orellanes, panses ...

Per tant no tens excusa per no consumir aquests preuats tresors. En general, tots els fruits secs són aportació en major o menor mesura de calci, fòsfor, i energia en forma de midó i d'àcids grassos poliinsaturats. Encara que se'ls considera quasi aliments prohibits per ser altament energètics, no ha de ser així, ja que en realitat, quan ens parlen de calories, ho fan per 100g, i, en realitat, hauríem de considerar l'aportació calòrica per ració, que en el cas dels fruits secs és de 120 kcal els 20 grams, i per a la fruita seca de 100 kcal dels 40 g (sempre de mitjana).

Quant a la fruita seca, té grans avantatges: disposes d'elles tot l'any i conserven gairebé totes les seves vitamines i minerals, que no es perden amb la dessecació. En realitat l'única vitamina que es perd és la vitamina C. Són molt nutritives i d'elevat valor alimentari, ja que en perdre l'aigua el que fan a concentrar les seves propietats. Són ideals per dur d'excursió i per incloure-les en esmorzars i berenars.

Anem a destacar, però, les propietats d'un fruit sec per excel•lència, les nous.

NOUS: Fruit de l'arbre amb el nom científic Juglans règia, conegut com noguera. Respecte a les seves propietats: Les nous madures són riques en oli i proteïnes, amb una baixa quantitat de carbohidrats. També són una bona font de vitamina E, la qual actua com a antioxidant i elimina els radicals lliures de l'organisme. D'aquesta manera ens protegeix contra alguns tipus de càncer. La vitamina E també ajuda en la formació de glòbuls vermells, músculs i altres teixits corporals. En recents estudis científics s'ha determinat que la gent que consumeix almenys 150 g de fruits secs per setmana pateixen un terç de infarts menys que la que rarament o mai els consumeix. També té calci i fòsfor en abundància.