PER QUÈ AQUEST BLOG?

De la meva mare he aprés l'amor per la cuina, el gust pel bon menjar i, sobre tot, la il.lusió per complaure els altres amb un bon àpat. A la facultat de Farmàcia vaig descobrir que m'agradava la nutrició: "som allò que mengem". La vida, però, se'm menja el temps de cada dia. He hagut d'aprendre a compaginar les tres coses: bona gastronomia, menjar saludable i, evidentment, fàcil i ràpid de fer. De vegades pot semblar imposible, però quan t'hi poses, descobreixes que no és tan difícil. Només cal una mica d'imaginació, una bona dosi d'interés i cabassos de carinyo...
Així doncs, per què no compartir-ho?

divendres, 13 de gener del 2012

Elaboració d’un menú equilibrat

Tornar a la feina, al cole... tots ens plantegem el mateix. Comencem pensant en fer una mica de dieta però, com que no ens ve gaire de gust, acabem per dir-nos, “bé, n’hi haurà prou amb menjar bé, oi?”. Però, què entenem per menjar bé? Me’n recordo una vegada que passava consulta que vaig preguntar al pacient si menjava peix... “és clar”, va contestar convençut. Però, li vaig preguntar, “quantes vegades a la setmana?”... “Ah, bé, una vegada al mes”... Però ell considerava que menjava prou peix.
Dit això, si de debò ens volem plantejar un menú saludable, hem de començar coneixent els nutrients que són necessaris per l’organisme, i els aliments que els contenen, i és important de portar-ho a terme, i fer una ORGANITZACIÓ DE MENÚS, de forma que la dieta que fem sigui EQUILIBRADA i garanteixi una bona nutrició.
Fins no fa gaire, les dietes i formes de fer els menús es transmetien de generació en generació. Actualment, però, els hàbits de vida han canviat, i ja no es planifiquen els menús, s’improvisa massa i sovint s’arriba a una DESORGANITZACIÓ TOTAL DELS MENÚS. Amb això vull dir que es pot menjar frankfurt, i pizza, i precuinats de tot tipus, i fins i tot Mackdonalds, però no podem repetir això cada dia!

Aleshores, quines són les nostres necessitats nutricionals?
* PROTEÏNES: les proteïnes ingerides diàriament cal que aportin del 12 al 14 % de les calories totals diàries. Cal considerar que 1 g de proteïna aporta 4 calories. Del total, cal que l’equilibri animal i vegetal sigui al 50 %.
La dosi de proteïna ha de ser la justa, i, per tant, no combinar grans quantitats d’aliments d’un alt aport proteic, ni tot el contrari. Excepte, això sí, en el cas dels esportistes que practiquen esport intens i de manera assídua (exemple corredors de maratons, ciclistes, etc), perquè en aquest cas hauran de pujar la dosi com ja vaig explicar en una entrada del blog.
* LIPIDS O GREIXOS: els lípids ingerits diàriament han d’aportar del 25 al 30 % de les calories totals diàries. Cal considerar que 1 g de lípids aporta 9 calories. També és important que aquests lípids siguin en gran part insaturats, com els que contenen l’oli d’oliva, els fruits sec, peix blau, etc.
* GLÚCIDS o HIDRATS DE CARBONI: els sucres ingerits diàriament han d’aportar del 56 al 63 % de les calories diàries. 1 g de glúcid aporta 4 calories.
En aquest cas també cal distingir en el tipus de metabolització dels glúcids. Per exemple, la pasta, llegum o els cereals es metabolitzen a poc a poc, mentre que la fruita o la llet o fan molt ràpid. Això és important a considerar quan tenim activitats al llarg del dia (especialment en nens i esportistes).
* VITAMINES I MINERALS:
Calci 800 – 850 mg/dia. En algunes etapes fins 1200 mg
Fòsfor 1200 mg / dia
Ferro 10 mg home i 18 mg dona
Magnesi 300 mg /dia
Vitamina C 80 mg /dia
Vitamina B1 1,5 mg /dia
Vitamina B2 1,5 – 1,8 mg /dia
Vitamina A 5000 u.i.
També cal considerar que el coeficient Calci/fòsfor sempre ha de ser més gran o igual a 0,7, perquè no hi hagi descalcificació. És a dir, els fruits secs tenen molt calci, però també molt fòsfor, per tant, no es poden considerar com font de calci... és a dir, que no hi ha res com la llet i derivats, per exemple.

Normes per elaborar un menú
1.- Contenir la dosi justa de proteïnes, ni més ni menys com ja hem vist
2.- Sempre hi ha d’haver presents hortalisses i verdures, perquè són, baixes en greix i calories i altes en fibra i minerals. Equilibren, alleugeren i donen volum als àpats.
3.- Aportar una bona quantitat de fibra dietètica: de tal manera que si fem servir un plat que no en tingui gaire, contrarestar amb d’altres que en tinguin més.
4.- Assegurar un bon contingut de calci, no només utilitzant aliments molt rics en aquest mineral sinó també amb el correcte equilibri calci/fòsfor.
5.- Augmentar la ingesta de vitamina mitjançant aliments crus, especialment hortalisses crues.

Hàbits alimentaris a un menú
Per tal d’assolir tot això, caldrà habituar-se als següents hàbits alimentaris:
1. Introducció de llegums com a plat principal 2 ó 3 cops per setmana. En aquests casos, es combinaran amb petites dosis de proteïna animal: bacallà, tonyina, porc. En cas de problema de digestió, després del llegum, les postres poden ser iogurt, millor amb ferments tipus “bio”, per evitar les fermentacions.
2. Introducció d’aliments amb hidrats de carboni complexos: tots els àpats cal que continguin d’absorció lenta: llegum, pa, pasta, arròs, pasta, castanyes, tapioca... Però ha de ser en la quantitat justa, no hem d’augmentar més del compte la ració que toca. Per això podem fer les pastes amb verdures. Afegir verdures com xampinyons, pebrots, albergínies, etc. I vigilar amb les salses.
3. Potenciar el consum de peix: 3 cops per setmana peix blanc, 2 cops per setmana el blau (molt importants pels àcid omega n3 i n6), i un cop per setmana marisc, molt recomanable per la quantitat de minerals que ens aporten (especialment musclos, cloïsses, escopinyes...)
4. Cuinar amb pocs greixos:
a. Fugir dels fregits, i la resta de tipus d’àpat, fer-ho amb molt poc greix. Ens poden ajudar, acostumar-nos al forn i al vapor. També és bo l’ús de bones paelles antiadherents que em faciliten cuinar amb molt poc oli.
b. Brous de carn, pollastre, etc. Guardar a la nevera i treure la capa de greix que es forma sobre
c. Fes salses lleugeres i alleugerir encara més ( a l’apartat de salses et poso exemples). Utilitzar oli d'oliva i espècies o un tomàquet fregit casolà baix en greix. Es poden espessir o donar volum amb iogurt desnatat.
d. Pizzes. Substituir el formatge gras per la mozzarella autèntica.
e. Llegums. Substitueix els embotits i la carn en general amb els que es cuinen per ceba, pastanaga, porros, api, bolets, carxofes, pebrots vermells, comí, llorer ...
f. Truita de patates. Substituir les patates fregides per patates bullides.
g. Arrossos i Paelles. Controla i redueix la quantitat d'oli a l'hora de sofregir. Sofregeix lleugerament, no abusar de glaçons de brou, utilitzar com a ingredients verdures. Es poden "ofegar" el pebrot i ceba prèviament en microones i després saltar en paella, de manera que es redueix molt l'oli.
5. Fugir dels productes amb colesterol, moderant el consum de vísceres i embotits, i si pot ser elimina’ls. Respecte els ous, 3 ó 4 per setmana, i, de la car vermella, màxim 2 ó 3 cops per setmana.
6. Introducció d’hortalissa crua com a mínim en un dels àpats.

Altres consells:
Hamburgueses. Fes tu la mescla amb carn de qualitat. Evita la carn de porc i de vedella amb greix.
No abusis del condiment i les salses. Afegeix ceba, pastanaga ratllada i pebrot.

En la propera entrada us passo un exemple de menú amb les seves receptes!

diumenge, 8 de gener del 2012

FRED I NUTRICIÓ

HA ARRIBAT EL FRED! Ho sé perquè començo a veure gent constipada i engripada... Cada any passa el mateix, ens oblidem de prevenir aquestes malalties típiques de l’hivern: ens oblidem d’alimentar les nostres defenses. El nostre cos disposa de mecanismes de defensa que ens protegeixen d’agressions externes, com ara microbis i virus: és el nostre sistema immunitari. Es tracta d’un sistema complex i elaborat, que fa de sentinella i està distribuït per tot el nostre organisme, en guàrdia per possibles invasors. Està format per un entramat molt diferent, que va des de la pell i mucoses, a secrecions químiques i a tota una flora microbiana interna. Els grans actors són un sistema de cèl•lules com els neutròfils, basòfils, limfòcits, fagòcits i macròfags així com unes proteïnes anomenades anticossos.
Aquest sistema, però, el podem potenciar o fer que sigui més efectiu. Estic parlant de la immunonutritició. Ja hem parlat de la necessitat d’una dieta equilibrada, de manera que combinem els aliments que ingerim per cobrir totes les nostres necessitats bàsiques. Ara, a l’hivern, es fa necessari reforçar aquest exèrcit defensiu perquè haurà de lluitar contra tota mena d’invasors. En aquest sentit, a la dieta mediterrània (i d’altres com algunes dietes orientals), trobem molts aliments que tenen components capaços d’aportar beneficis per a la salut. He volgut fer menció a les dietes orientals, perquè tots sabem ja de la dieta mediterrània, però en aquests països, com ara la Xina, podem trobar vells tractats de dietoteràpia on ja es mencionen aliments curatius i estimuladors de les defenses i de dietoteràpia en general, com ara el Huai nan zi, el Huang di nei jing o el Shennong bencao jing... pot ser algun dia li dedico un apartat especial. També cal pensar que la dieta mediterrània conté molts aliments que procedeixen de l’alimentació que ja tenien cultures com la maia, inca o asteca. De fet, hem incorporat el cacau a la nostra alimentació quotidiana, però els maies ja tenien tractats on en parlaven. Ells creien que era una beguda divina que servia per guarir infeccions i malalties. De fet, no anaven errats. El cacau conté substàncies antioxidants, com ara els flavonoids.
Doncs entrant ja en matèria, en referència a aquests meravellosos aliments, bàsicament, em refereixo bàsicament als que tenen un alt contingut de vitamines, minerals i substàncies antioxidants, com ara fruites, verdures i hortalisses fresques, acompanyades de la dosi justa de peix i carn. Això sense descuidar els iogurts i tota mena de làctics que contenen ferments vius... els famosos probiòtics.
Des d’un punt de vista nutricional necessitem consumir, primordialment:
vitamines hidrosolubles com la vitamina B (especialment piridoxina) i vitamina C. La primera perquè participa en reaccions a l’organisme necessàries per al sistema immunitari. En quant a la vitamina C o àcid ascòrbic, encara que no té un efecte directe sobre els limfòcits (que són part del sistema immunitari) sí està directament relacionada amb la mobilitat dels fagòcits (altre part del sistema immunitari amb clar paper antiinfecciós). La vitamina B la trobem, especialment a llegums, nous, germen de blat, ous i peix. La vitamina C la trobem especialment a pebrot, kiwi, coliflor, cítrics, grosella, maduixa, bròquil, espinacs, espàrrecs i col.
vitamines liposolubles com la vitamina A i la vitamina E, la primera s’ha arribat a anomenar com “vitamina antiinfecciosa” perquè té acció directa als diferents tipus d’immunitat que tenim. Són una molt bona font de vitamina A els vegetals com pastanagues, bròquil, créixens, espinacs, albercocs, tomàquets, pèsols, mandarines, préssec i mango, i els aliments d’origen animal com ous i làctics, fonamentalment. Respecte a la vitamina E, la trobem als olis vegetals, cereals en general i fruits secs.
minerals el Ferro, Cinc, Coure i Seleni, intervenen, com la vitamina B, en moltes reaccions químiques que participen al sistema de defensa.
o Una disminució o depleció del ferro a l’organisme comporta la disminució de diferents limfòcits i de l’activitat dels fagòcits. A més, participa a la destrucció d’alguns bacteris. El trobem al marisc (especialment ostres, musclos i cloïsses), ous i llet. També a les vísceres, però aquestes solen tenir colesterol, per la qual cosa no es recomanen. Dels vegetals, als llegums i fruita seca.
o Una disminució del cinc comporta un empitjorament de la resposta d’una part del nostre sistema immunitari. El cinc el trobem al marisc (especialment ostres, musclos i cloïsses), carn, ous i làctics. També al fetge, però aquest no el recomanarem perquè ja sabem que és el filtre de la rentadora de qualsevol cos. Als vegetals es troba a llenties i llegum en general i en menor quantitat, a espinacs i cereals integrals.
o Una deficiència de coure implica una propensió més alta a contraure infeccions i pneumònies, com a resultat d’un dèficit funcional dels neutròfils i dels limfòcits. El coure el trobem al marisc, fruites seques (especialment nous) llegums, gira-sol i cacau.
o Respecte el seleni, està directament implicat en la regulació de la resposta immune. El trobem a la tonyina, ous i marisc, majoritàriament i als cereals integrals.
Cal plantejar-se, doncs, un esquema diari de menú que inclogui en tots els àpats aquestes vitamines i minerals. Per això cal dominar en quins aliments els trobem amb més quantitat i amb més disponibilitat. Dic això perquè tots sabem que les llenties i el llegum en general tenen molt de ferro, però resulta que es troba en la seva forma inorgànica, és a dir, no disponible per al seu us per nosaltres, i si el volem consumir, em de saber cóm fer-ho per aprofitar-ho al màxim. D’altre banda, cal recordar que la majoria de les vitamines són sensibles a la calor, per tant, caldrà tant ingerir productes crus, com no coure en excés determinades verdures.

Plantejament d’un menú:
Per esmorzar, tots els dies: suc de taronja, aranja i pastanaga. Torrada de pa integral amb oli d’oliva i formatge, té o cafè amb llet.
Mig matí, tots els dies: iogurt amb bífidus i 2 ó 3 nous. Un té o cafè o tallat.
Berenar, tots els dies: un biscot integral amb pernil de gall dindi. Licuat de vitamines.
Dia 1
DINAR: Llenties amb verduretes estofades + Bacallà a la llauna + 2 mandarines
SOPAR: Crema de verdures variades + Truita d’espinacs i patata + iogurt desnatat
Dia 2
DINAR: Amanida de l’horta especial + Wok de verdures, arròs i pollastre + 1 kiwi
SOPAR: Coliflor al vapor + Truita d’espinacs i patata + iogurt desnatat
Dia 2
DINAR: Macarrons integrals + Llaminera a l’estragó amb xampinyons + 1 taronja
SOPAR: Escalivada gratinada + Musclos, cloïsses i gambes a la marinera + iogurt desnatat

Receptes:
Suc pel matí: Fer un suc amb 1 taronja, 1 aranja, el licuat de 2 pastanagues. Afegir una cullerada de pròpolis.
Licuat: Preparar un licuat amb pinya, mango, taronja i ½ llimona. Afegir 1 cullerada de mel.
Llaminera a l’estragó amb xampinyons:
Ingredients: 2 llamineres de porc, 1 got de brou de carn, 150 g de nata liquida baixa en greix, 1 culleradeta de farina, ½ copa de conyac, estragó, pebre, sal i oli.
Preparació: En una cassola amb oli daurem els filets salpebrats (5 o 6 minuts per cada costat), i els reservem. A la mateixa cassola i amb el mateix oli afegim la farina, i quan comenci a prendre color, afegir el brou, el conyac, l'estragó, i rectifiquem de sal. Deixar coure uns 6 o 8 minuts perquè s'evapori l'alcohol del conyac (també podem flamejar, si volem). Afegim els xampinyons filetejats i deixem un parell de minuts. Després afegir la nata líquida i deixar coure 2 O 3 minuts més. Tallar els filets a rodanxes gruixudes. En el moment de servir, s'escalfa bé la salsa i el doneu per sobre.
Musclos, cloïsses i gambes a la marinera:
En aquest cas, la recepta és amb la Thermomix, concretament, al vapor, surt amb tot el sabor i en el seu punt ideal... però és pot fer de manera tradicional, és clar.
Ingredients: 1/2 kg de musclos nets, ¼ cloïsses netes, 6 gambes, 100 g de ceba pelada i tallada a quarts, 120 g de tomàquet pelat natural, 1 branca d’api, 1 got de vi blanc, 1 cullerada de pa ratllat, 50 g d'oli d'oliva verge, una mica de sal, 1 bitxo, julivert picat per decorar.
Preparació: 1). posem al vas l'oli i escalfem durant 3 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1. 2). Afegim la ceba i l’api i piquem el conjunt 4 segon, velocitat 4. 3).Sofregim durant 5 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1. 4). Afegim el vi blanc, els tomàquets, el bitxo i el pa ratllat. 5) Triturem el conjunt durant 20 segons a velocitat 5, fins que quedi un puré fi. Amb l'ajuda d'una espàtula baixem els ingredients de la paret. 6). Posem el Varoma en posició, amb els crustacis i les gambes i programem 15 minuts, en temperatura Varoma, velocitat 1. 7) En la font on els anem a servir, posem primer els musclos, les cloïsses i les gambes i bolquem la salsa sobre els musclos movent bé, d'aquesta manera tots prenen tot el sabor.

Remei xinés pels constipat i estats gripals
S'agafen 15 g d'all i 15 de gingebre, en tallen a trocets i es bullen amb 500 mL d'aigua. Quan aquesta s'ha reduit a la meitat, es cola. Es pren abans d'anar a dormir, amb una mica de sucre moreno.

dissabte, 7 de gener del 2012

Entre fogons

Tot i que cada dia es menja més a la feina o en restaurants, i que amb l'aparició de congelats i precuinats, cada vegada ens passem menys temps entre fogons, la veritat és que tots preferim el menjar casolà.

Però, per què renunciem al plaer de menjar sa i a casa? Per comoditat? Per necessitat? ... Si ens ho proposem, no hem de renunciar a la bona cuina i els bons hàbits, ja que el mercat ens ofereix múltiples possibilitats de cocció, que poden adaptar-se als diferents hàbits i necessitats.

Cuinar amb gas
La cuina de fogons que és alimentada mitjançant gas natural és l'element imprescindible per als amants dels plats elaborats i la cuina tradicional. La flama i la calor es regulen manualment, i només amb veure-podem saber o tenir una idea de la intensitat de calor que estem aplicant. Amb el foc directe, s'evita l'escalfament i redueix el temps de preescalfament, de manera que disminuïm el consum d'energia. A més, en apagar el foc, la calor s’atura al moment, evitant així desbordaments i excessos de temps de cocció.
El gas natural, en produir naturalment la humitat en el moment de la seva combustió, no malgasta les propietats dels aliments que es cuinen al foc i preserva totes les seves sals minerals i els seus bells colors, daurant-los i mantenint tota la seva textura.
Cuinar amb vitroceràmica
La cuina vitroceràmica elèctrica s'ha estès molt ràpidament a causa dels seus innegables avantatges: la seva estètica, el seu fàcil maneig i sobretot, el senzilla que resulta la seva neteja per la seva superfície totalment llisa. Hi ha dos tipus de cuines vitroceràmiques elèctriques en funció de la seva regulació:
* REGULACIÓ PER ENERGIA: En aquest cas la potència es manté sempre al màxim i el que fem és controlar els temps de cocció (és a dir, els temps d'encesa i apagat). Aquest sistema permet controlar la calor de cada zona, de manera que només es posa en funcionament quan el termòstat ordena automàticament reposar calor. Això suposa un estalvi en els consums al funcionar estrictament el temps necessari.
* REGULACIÓ PER POTÈNCIA: En aquest cas, el comandament permet diferents connexions de les resistències, de manera que a cada posició li corresponen diferents potències d'escalfament. D'aquesta manera controlem la cocció per temperatura i no per temps.
Cuinar amb vitroceràmica per inducció
La seva característica més important és que transmet la calor al recipient mantenint la superfície de cocció freda. Es tracta d'una vitroceràmica amb els avantatges d'aquestes (superfície de fàcil neteja) però molt més ràpida. Mitjançant aquest sistema no cal esperar, ja que la calor es genera de forma instantània en accionar el comandament i s'assoleix en un segons la temperatura requerida. Això es tradueix en menor temps requerit i per tant menor consum. Sens dubte, el somni dels que cuinen amb preses.
Els recipients per cuinar han de contenir un material ferromagnètic almenys en la base, de manera que els de alumini, terracota, acer inoxidable o coure no són utilitzables amb aquest tipus de cuines .
Actualment el cost de la tecnologia d'inducció dobla al d'una vitroceràmica tradicional, però les elevades prestacions així com la seva major eficiència energètica la converteixen en una inversió atractiva. El cost de la producció d'aquesta tecnologia es centra en l'electrònica de potència necessària per al seu funcionament. Encara que el cost sol rondar el doble del preu d'una vitroceràmica de resistència o halògena, la despesa elèctrica sol ser un 40% menor i resulta rendible si es fa servir la cuina amb freqüència. Sobretot amb usos curts com fregir o fer a la planxa un filet, on una vitroceràmica convencional perdria gran part de l'energia usada en la calor residual de la placa. Respecte a una cuina de gas, aprofita millor l'energia elèctrica (84%) que el gas (40%).
Cuinar amb vitrogas
Són una aposta per al futur, combinen els avantatges de la cocció a gas i l'elèctrica permeten cuinar sobre una superfície vitroceràmica llisa i fàcil de netejar amb tota l'economia i rapidesa del gas natural.
La perfecta combinació
Si el dia a dia t'exigeix rapidesa però t'agrada recrear-te en la cuina els caps de setmana, també hi ha una solució parell tu. Hi ha plaques que combinen la vitroceràmica elèctrica amb els fogons de gas tradicionals, permetent la màxima eficàcia en el mínim temps amb l'electricitat o bé una cocció elaborada amb una perfecta regulació amb el gas natural.

TRUCS PER ESTALVIAR ENERGIA A LACOCCIÓN
1. Disminueix la temperatura o desactiva la placa o el forn elèctric abans d'acabar de coure els aliments. Si disposes de vitroceràmica amb multifuncions, utilitza el programa econòmic.
2. Cuina amb recipients el fons sigui més gran que el foc i tapi sempre les cassoles. Així pots estalviar fins a un 20% d'energia.
3. Descongela alguns productes dins del propi frigorífic. Evitaràs consum al forn o microones per descongelar ia més millorarà la qualitat i el sabor dels aliments.
4. Evita obrir la porta del forn innecessàriament perquè no es perdi la calor acumulada.
5. Acostuma't a l'olla exprés. Consumiràs la meitat d'energia mentre cuina.

divendres, 6 de gener del 2012

Dinar de Reis

Us prometo que em volia “escaquejar”. Pensava, entre la mare i d’altres familiars, aquest any no cuino...
Però no, el dia de Reis m'ha tornat a tocar. Total, que cal buscar alguna cosa original, que agradi, però tenint en compte que som a final de festes i tothom està tip. Ah! I que jo vull estar pels meus fills tan a la cavalcada com a Reis... a més, si pot ser, light. Massa, no?
Finalment, aquest ha estat el menú, que aprofito a compartir mentre els nens s’ho passen d’allò més bé amb les joguines, altres veuen la tele i alguns fins i tot ronquen!!!

APERITIUS:
(els aperitius són una bona manera d’implicar la canalla a la cuina... els agrada molt anar muntant-los i veure com llueix el resultat... llevat el dia de Reis, és clar!)
Montadito de Foie amb Encenalls de Pernil Oro Graso al Pedro Ximenez
Rebaixem ½ got de Pedro Ximenez a foc lent amb un rajolí petit de vinagre de Mòdena. Després d'uns 10 minuts afegir una cullerada de melmelada de gerds. Untem la torrada amb dues gotetes de la salsa, després posem el foie, els encenalls de pernil i novament dues gotetes de l'adob per sobre.
Vol-au-vent de Pernil de York amb salsa de Dijon.
Per preparar la salsa de Dijon: 1 / 2 got d'oli, un rajolí de vinagre de Mòdena, 1 cullerada de mostassa Dijon i 1 cullerada de mel. Barrejar bé (podem afegir un toc d'anet). Piquem ben fineta una mica de ceba de Figueres i la mesclem amb la salsa anterior. Untar la torrada amb la salsa. I després posar el pernil dolç tallat molt fi.
Torrada de Salmó amb adobats a la vinagreta:
Untar la torrada amb mantega. Tallar el salmó fumat a encenalls gruixuts i posar sobre la torrada. Preparar una mescla amb una mica de ceba tendra picada, ou dur, tàperes i pepinillos també trinxats. Decorar la torrada amb salmó amb aquesta mescla.
Tartaleta de Formatge Feta amb Tomàquet i Alfàbrega.
Picar alfàbrega i afegir oli d'oliva o comprar una salsa de pesto ja feta i untar la torrada. Tallar el feta en daus petits i ruixar amb l'oli d'oliva. Picar el tomàquet finament i escampar per sobre.
Boletes de Formatge, cibulet i Oliva Negra.
Es barreja formatge de cabra cremós amb formatge Philadelphia. Després s’amaneix amb cibulet i olives negres trinxades. Deixar reposar aquesta massa al frigorífic como a mínim 4 hores. Es fan petites boletes. Picar finament més cibulet i el mesclem amb parmesà en pols. Passem les boletes per aquesta mescla.
Vol-au-vent de Rocafort i nous
Es barreja formatge rocafort amb formatge mascarpone. Afegir les nous picadetes. Omplim els vol-au-vent i decorem amb cibulet.
Tartaleta de setes amb ceba confitada
Netegem i tallem en làmines fines els bolets, les ruixem amb llimona i ofeguem amb la resta de la mantega. Finalment, assaonem. Seguidament, incorporem els ous batuts. Remoure fins que els ous estiguin quallats. Disposem dintre de la tartaleta i decorem amb una mica de ceba confitada.
Torrada de Formatge de Mango, Gorgonzola i Ceba confitada
Tallar el mango per la meitat al llarg traient l'os, pelar-los i col•locar els trossos resultants en una font de forn. Seguidament posar un tros de formatge gorgonzola sobre de cada mango, després posar sobre del formatge la ceba caramel•litzada prèviament. Ficar al forn per gratinar i fer que s'escalfi el mango i es desfaci una mica el formatge.
Torrada de Gules amb Gambes
Saltejar les gules i les gambes pelades amb all i julivert. Posar un grapat de gules a sobre de cada torrada i decorar amb una gamba.
PRIMER PLAT
Amanida tèbia de bacallà i raviolis al aroma de cítrics
INGREDIENTS (6 PERSONES): 2 taronges de taula, 1 taronja de suc, 300 g de bacallà esqueixat, 250 g ravioli farcits de bolets, ruca, 1 tomàquet madur, 100 g d’olives negres sense pinyol, 1 anxova, oli d’oliva verge, 50 g de pinyons, formatge batut desnatat, sal.
PREPARACIÓ: Seguir 6 cops aquestes instruccions, que es donen per cada plat a muntar. Tallar les taronges de taula en carpaccio i disposar en el plat. Picar el tomàquet molt fi. Tallar el bacallar en encenalls. Tallar a rodonetes les olives negres. Barrejar el tomàquet, les olives i el bacallà i amanir amb oli. Disposar en forma de corona circular al voltant del plat, de manera que es vegi el carpaccio de taronja. Dintre del cercle, col•locar entre 3 i 5 ravioli al dente. Posar una mica de ruca per sobre de tot el plat (no molt, s’ha de veure). Preparar una salsa batent: l’oli, el suc de la taronja, l’anxova, el formatge i la sal. Afegir el pinyons i una part de les olives tallades. Posar la salsa per sobre del plat.
Encara que aquest plat s’ha de fer al moment, la veritat és que si tenim tots els ingredients preparats és ben fàcil i ràpid (si no tens més de 6 o 8 persones...)
SEGON PLAT
Rostit de pagès
INGREDIENTS (6 PERSONES): 1 pollastre de pagès (del Prat, capó...) en octaus, el fetge del pollastre, 1 ceba grossa, 6-8 Alls, 1 manat d'herbes (llorer, farigola, romaní, sajolida), 1 tomàquet madur, 1 got de conyac, ½ got de vi ranci, 1,5 L d'aigua, 150 g d'avellanes torrades, 8 prunes seques, 100 g de pinyons, 100 g de moixernons secs, 1 tassa petita d'oli d'oliva, Sal, pebre
PREPARACIÓ: Poseu els moixernons secs en un cassó amb aigua perquè es vagin hidratant i feu-los coure a foc lent. Després, coleu-los. Agafeu el pollastre, saleu-lo i enrossiu-lo en una cassola amb l'oli ben calent. Quan estigui ben ros, afegiu-hi la ceba tallada. Quan estigui rossa, afegiu-hi les trompetes de la mort, (reservant-ne unes quantes per a la picada), els alls sencers sense pelar, el tomàquet tallat a quarts i el manat d'herbes, i deixeu-ho coure tot junt. Quan les verdures s'hagin enrossit, poseu-hi el brandi i flamegeu-ho. Tot seguit, afegiu-hi els moixernons i l'aigua fins a cobrir el pollastre/conill i deixeu-lo coure a foc suau durant 35 min. Després, poseu-hi el vi ranci, i les prunes i deixeu-ho coure durant 35 minuts més. Mentrestant, en un morter piqueu el fetge i les avellanes torrades, amb una mica del suc de cocció. Poseu-hi els pinyons. 10 minuts abans d'acabar la cocció, afegiu la picada a la cassola. Deixeu-lo coure aquests 10 min. I ja per acabar, posar als plats el pollastre i salseu-lo amb el suc de la cocció.
L’avantatge d’aquest plat és que està més bo si és fet del dia anterior, i, per tant... ens dona molta llibertat.

dijous, 5 de gener del 2012

Cistella de Gener

Durant els mesos d'hivern és una bona època per gaudir de productes del mar i de la terra de tota la geografia del nostre país, és temps de besuc, pinya i marisc.
Entren: carxofes, faves, pèsols.
És temporada de: bròquil, carbassa, api, col verda, coliflor, taronges, mandarines, endívies, escaroles, espinacs, pomes, xirivies,
Se’n van: moniatos, castanyes.

Besuc
El besuc és un peix comú en totes les costes europees, molt apreciat com a plat principal en els dies de festa pel seu delicat i exquisit sabor, que, a més, ofereix l'avantatge de la seva fàcil preparació. Prova a cuinar al forn, amb una mica de vi blanc, oli d'oliva i llimona, acompanyat de patates i ceba rostida.
Quan vagis a comprar, tria exemplars d'un color rosat, amb tonalitats vermelloses i platejades tant al ventre com en els costats i amb una taca negra per sobre de les aletes pectorals, ja que aquesta taca és signe de frescor ja que es va aclarint fins a desaparèixer segons passen els dies.
La composició del besuc és similar a la d'altres peixos blancs. El seu contingut proteic és del 18-20%, d'alt valor biològic. En l'aportació de vitamines destaquen les del grup B, la A i D. A més, el contingut de minerals com fòsfor, iode i calci és molt important. Pel que fa als greixos, conté menys d'un 5%, amb gran aportació d'àcids grassos poliinsaturats, importants per les seves propietats antiagregants, vasodilatadores i reductores dels nivells sanguinis de triglicèrids.
Encara que pots aconseguir-congelat, filetejat i congelat aprofita l'època d'hivern per assaborir fresc.

PINYA
L' ananàs (nom d'origen tupí-guaraní), pinya tropical o pinya americana (Ananas comosus) és una planta tropical originària de Brasil, Bolívia i Paraguai o possiblement també podria ser del nord de Sud Amèrica. Alhora, es pot trobar conreada a altres països tropicals i subtropicals per a l'obtenció del seu fruit. És una planta herbàcia, perenne, de la família de les bromeliàcies que al contrari que moltes altres espècies d'aquesta família, que són epífits, creix sobre terra ferma. A la seva composició química cal destacar els sucres senzills i oligosacàrids, les vitamines i la fibra.
Des d’un punt de vista farmacològic, destaca perquè conté un principi actiu: la Bromelaïna, és una combinació de tres enzims proteolítics (bromelina, extranasa i ananasa) que, al igual que la pepsina de l'estómac, és capaç de trencar les proteïnes accelerant la seva digestió. La bromelina també afavoreix la circulació ja que trenca els coàguls que puguin formar-se i fluïdifica la sang. Cal saber que la pinya en conserva perd gran part de les seves propietats digestives, ja que la bromelaïna es desnaturalitza molt fàcilment. S’utilitza per edemes inflamatoris i post-operatoris, en casos de Tromboflebitis, Dispèpsies, com a laxant suau com anticel.lulític. Els esportistes la fan servir de prevenció per evitar tendinitis (inflamació dels tendons) o bursitis (inflamació dels sacs sinovials)

MARISC
Encara que en la costa de gener et sembli impensable comprar marisc, és una bona època per a això. Si vols controlar la butxaca, recorre a musclos, cloïsses, sípia o calamars, però no renunciïs a les propietats que aquests fruits del mar t'ofereixen. Són una bona font de proteïnes, ferro, iode, seleni i zinc, a més de vitamines per tot arreu. A més, donen molt de joc al menjar de tots els teus, ja que es poden cuinar simplement al vapor amb llimona o a la planxa amb all i julivert, i et treuen feina de la cuina de la que segur que estàs saturat després la festes nadalenques.