Sí, això d’estar a dieta i veure com la teva companya porta a la feina un plat de ravioli... és la pitjor de les tortures. Però ho he decidit, el meu premi quan baixi el proper quilo serà un plat de pasta, encara que només sigui mitja ració i lleugera... De moment, vaig fent boca amb uns plats que em venen al cap, i que si no esteu a dieta o feu molt esport també podeu menjar! Començo, però, amb la recepta d’avui de la Gemma...
RAVIOLI AMB BOLETS AL FOIE
Ingredients: 1 paquet de ravioli de bolets, 1 ceba mitjana, 1 pot de bolets en conserva, 100 g de foie, 1 break de crema de llet baixa en greix, 1 copeta de conyac, nou moscada i sal.
Preparació: Bullir la pasta segons les instruccions del fabricant. En un pot o paella, sofregim la ceba. Abans que estigui dorada, afegim els bolets. Remenar una mica. Quan la ceba s’acabi de fer, afegim la mescla a la pasta bullida. Afegim ara el conyac. Deixem que s’evapori l’alcohol. Afegir el foie i la crema de llet. Des fer fins que quedi una pasta homogènia. Condimentar amb la nou moscada. Rectifiquem de sal si cal. Servir calent amb formatge rallat parmesà.
RAVIOLI A LA CREMA DE FORMATGES
Ingredients: 1 paquet de ravioli de formatges, 50 g de mantega, 100 g formatge ricotta, 100 g formatge cremós tipus Philadelphia, 100 g formatge rul•lo de cabra, pebre i sal.
Preparació: Bullir la pasta segons les instruccions del fabricant. A part, Mesclar els formatges fins tenir una mescla homogènia. Rectificar de sal i condimentar amb una mica de pebre. Mescla la pasta amb la crema de formatges i sevir calent.
El toque especial: rallar una mica de tòfona per sobre!
ESPAGUETI RÀPIDS DEL MEU AMIC STEFANO
OPCIÓ 1: Aromàtics
Ingredients: 300 g d’espagueti, sal, oli d’oliva verge, 5 grills d’all, orenga, alfàbrega i julivert.
Preparació: bullir la pasta al punt. Mentre bull, en una paella sofregir els alls laminats, que quedin lleugerament daurats. Quan tenim la pasta preparada, hi tirem l’oli amb els all. Acabem d’amanir amb les tres herbes picades ben finetes. Servir calent amb formatge rallat parmesà.
OPCIÓ 2: Picants
Ingredients: 300 g d’espagueti, sal, oli d’oliva verge, 5 grills d’all, 1 bitxo.
Preparació: bullir la pasta al punt. Mentre bull, en una paella sofregir els alls laminats, que quedin lleugerament daurats, amb un bitxo (o més, segons ens agradin els sabors forts). Quan tenim la pasta preparada, hi tirem l’oli amb els all i el bitxo. Servir calent amb formatge rallat parmesà o pa rallat molt finet.
ESPAGUETTI AMB MANTEGA I PARMESÀ
Ingredients: 400 g d’espagueti, 100 g de mantega, 150 g de formatge parmesà, ½ got de llet, pebre blanc en pols. Aigua, sal, llorer i orenga (optatiu).
Preparació: Posarem a bullir la pasta com de costum amb aigua, sal, orenga i una mica d'oli; una vegada escorreguda la saltejarem amb la mantega, la llet i el parmesà, tirant-hi el pebre quasi al final. Rectificarem de sal, si cal. Servir de seguida i ben calent.
TALLARINS AMB VERDURETES I BOLETS
Ingredients: 400 grams de tallarins; ½ carbassó, 1 ceba, 1 all, 1 pastanaga, 2 o 3 fulles d’espinacs, 2 tomàquets de madurs picats, bolets (2 rovellons grandets, de llauna o naturals); 300 cl. de brou de verdures; alfàbrega i julivert picats, oli, sal i pebre; formatge ratllat.
Preparació: Tallarem les verdures i els bolets en juliana i ho fregirem amb l’oli. Quan estigui mig cuit li afegirem l’all, el tomàquet, el pebre i les herbes picades molt fines i després de donar un parell de voltes hi tirarem el brou de verdura. Deixem coure fins a consumir gairebé el suc però que no quedi sec. Rectificar de sal si cal. Posarem a bullir la pasta com de costum amb aigua, sal, orenga i una mica d'oli; una vegada cuita i posada en una plata li afegirem el sofregit per sobre. Finalment hi expulsarem el formatge pel damunt i ens ho menjarem calent.
dimarts, 4 d’octubre del 2011
MI REINO POR UN PLATO DE PASTA!
dilluns, 3 d’octubre del 2011
Compte enrera per a la cursa de la dona
Sembla que alguns de vosaltres feu molt d’esport. I aprofitant que he comés la bogeria d’apuntar-me a la cursa de la dona, pot ser anirà bé fer un repàs als conceptes més bàsics de la nutrició a l’esport, i que és també aplicable als adolescents que fan molt d’esport.
Cóm interaccionen els nutrients amb l’esport? Veiem:
• VITAMINES: A l’esport es produeix un consum superior de vitamines hidrosolubles: apatia, anorèxia i irritabilitat. Exemples:
o La baixada de tiamina comporta una baixada en el rendiment físic
o La baixada de vitamina C origina manca de coordinació. És molt important a les carreres.
• HIDRATS DE CARBONI: Cal saber que el consum massa elevat de hidrats de carboni influeix en la baixada de vitamines, però, pel contrari, la disminució del hidrats de carboni augmenta l’aprofitament del greix (vaja, que aprima), però redueix la capacitat de treball.
• GREIXOS: L’exercici augmenta la secreció d’adrenalina, la qual provoca l’estimulació de la lipasa que hidrolitza els triglicèrids. L’adrenalina també impedeix la incorporació dels àcids grassos al teixit adipós i afavoreix la seva incorporació al múscul per cremar-se. L’exercici accelera la síntesi de la L-carnitina, (es troba als làctics, carns i la sintetitzem) i aquesta facilita la utilització dels àcids grassos com a font d’energia. Per tant, no es recomana fer una dieta vegetariana als esportistes.
• PROTEÏNES: L’exercici prolongat disminueix la síntesi i augmenta el catabolisme
• CONSUM D’ENERGIA: L’exercici breu o curt només consumeix glucosa. L’exercici prolongat i intens consumeix greix (per això maratons i ciclistes estan molt prims).
Quines són les necessitats nutricionals quan fem esport?
• VITAMINES multiplicades per 10: VIT C, B1, B6, B12, i totes les hidrosolubles en general; A, E.
• MINERALS duplicats: Ca, Fe, Mg, Na, Zn (el sodi depén de la sudoració)
• HIDRATS DE CARBONI: Consum massa elevat de hidrats de carboni influeix en la baixada de vitamines. La disminució del hidrats de carboni augmenta l’aprofitament del greix però redueix la capacitat de treball
• GREIXOS – HIDRATS DE CARBONI: Cal que estiguin equilibrats
• HIPERPROTEICA: 2 g/kg/dia. A més, cal combinar exercici i descans per evitar el catabolisme i que s’elimini un excés de proteïna pel ronyó
Principals consells dietètics per practicar esport:
Durant l’esport, es sotmet a un estrès al cos que es produeix una acidificació i, finalment, el seu desgast i reducció, per això és fonamental EVITAR L’ACIDIFICACIÓ DE L’ESPORT, segons:
Cóm interaccionen els nutrients amb l’esport? Veiem:
• VITAMINES: A l’esport es produeix un consum superior de vitamines hidrosolubles: apatia, anorèxia i irritabilitat. Exemples:
o La baixada de tiamina comporta una baixada en el rendiment físic
o La baixada de vitamina C origina manca de coordinació. És molt important a les carreres.
• HIDRATS DE CARBONI: Cal saber que el consum massa elevat de hidrats de carboni influeix en la baixada de vitamines, però, pel contrari, la disminució del hidrats de carboni augmenta l’aprofitament del greix (vaja, que aprima), però redueix la capacitat de treball.
• GREIXOS: L’exercici augmenta la secreció d’adrenalina, la qual provoca l’estimulació de la lipasa que hidrolitza els triglicèrids. L’adrenalina també impedeix la incorporació dels àcids grassos al teixit adipós i afavoreix la seva incorporació al múscul per cremar-se. L’exercici accelera la síntesi de la L-carnitina, (es troba als làctics, carns i la sintetitzem) i aquesta facilita la utilització dels àcids grassos com a font d’energia. Per tant, no es recomana fer una dieta vegetariana als esportistes.
• PROTEÏNES: L’exercici prolongat disminueix la síntesi i augmenta el catabolisme
• CONSUM D’ENERGIA: L’exercici breu o curt només consumeix glucosa. L’exercici prolongat i intens consumeix greix (per això maratons i ciclistes estan molt prims).
Quines són les necessitats nutricionals quan fem esport?
• VITAMINES multiplicades per 10: VIT C, B1, B6, B12, i totes les hidrosolubles en general; A, E.
• MINERALS duplicats: Ca, Fe, Mg, Na, Zn (el sodi depén de la sudoració)
• HIDRATS DE CARBONI: Consum massa elevat de hidrats de carboni influeix en la baixada de vitamines. La disminució del hidrats de carboni augmenta l’aprofitament del greix però redueix la capacitat de treball
• GREIXOS – HIDRATS DE CARBONI: Cal que estiguin equilibrats
• HIPERPROTEICA: 2 g/kg/dia. A més, cal combinar exercici i descans per evitar el catabolisme i que s’elimini un excés de proteïna pel ronyó
Principals consells dietètics per practicar esport:
Durant l’esport, es sotmet a un estrès al cos que es produeix una acidificació i, finalment, el seu desgast i reducció, per això és fonamental EVITAR L’ACIDIFICACIÓ DE L’ESPORT, segons:
- ABANS de fer exercici: dieta basificant amb reserva d’hidrat de carboni: llegum, verdura i patata; iogurts bio i fruites.
- DURANT l’exercici: hidratar amb begudes isotòniques i menjar plàtans i dàtils. En cas d’exercici prolongat: fruits secs i xocolata.
- DESPRÉS de l’exercici: hidratar i basificar amb begudes isotòniques i sucs de fruita. No menjar fins després de 1/2 hora
Així doncs, què podem menjar abans, durant i després?
Abans de l’exercici: dieta basificant amb reserva de hidrat de carboni i càrrega proteica:
Esmorzar: iogurt amb fruits secs +plàtan i/o poma + pols de proteïna de soja
Dinar: amanida de patata i llegum + peix a la planxa o forn (bacallà) + plàtan i/o poma + iogurt
Durant l’exercici: Rehidratar amb begudes iso isotòniques. Menjar plàtan o dàtils. En cas d’exercici llarg i sostingut, menjar fruits secs i xocolata, p.e., barreta de muesli amb fruits secs i xocolata. També estaria aconsellat prendre perles de germen de blat
Després de l’exercici: Hidratar i basificar: begudes isotòniques i sucs de fruita. No menjar res fins al cap de ½ h després d’haver fet l’esport. Caldrà recórrer a aliments basificants.
Per últim, NUTRACÈUTICS RECOMANATS: Proteïna de soja i Llevats de cervesa
dissabte, 1 d’octubre del 2011
PEQUES: CUINAR AMB MASSES
Cuinar amb masses i arrebossats és una tècnica que s'ha utilitzat tota la vida. Banyar un aliment en farina i ou per després coure en abundant oli calent era una forma d'emmascarar sabors o dissimular les parts danyades d'algun producte. Amb el temps, també s'ha convertit en un aliat de molts pares i mares quan pretenen fer menjar als seus fills peix o verdura. La seva gran varietat permet diversificar la nostra cuina sense caure en la monotonia. Si a aquestes saboroses mescles d'ingredients, que es cuinen amb un lleuger arrebossat i un ràpid fregit, hi afegim que solen resultar una cuina bastant econòmica, es converteixen en recursos ideals per preparar un aperitiu o improvisar un dinar o unes postres. Això sí, no podem abusar d'aquestes tècniques per la seva elevada aportació calòrica. Per baixar el contingut calòric que aporta l’oli, actualment ja hi existeixen les fregidores que cuinen sense gaire oli, reduint molt considerablement les calories.
Entre els diferents arrebossats podem destacar:
• Aliments directament arrebossats, com escalopa de carn, pollastre o peix
• Empanades i crestes: masses més elaborades que després s'omplen de verdures, carns o peixos. Es poden preparar en porcions individuals o com un gran pastís. A la nostra geografia destaquen l'empanada gallega, coca de trempó, coca de recapte, les crestes o crestes, o les "panades" mallorquines.
• Croquetes: a partir d'una base de beixamel lleugera, s'afegeixen diferents ingredients com pollastre rostit, pernil, ou dur o lluç.
• Bunyols. Amb una base de llet, farina, ou, llevat i mantega o oli permeten tan variades combinacions com les croquetes.
• Cromesquis: reben aquest nom els bunyols que es fan amb massa de croqueta però que es fregeixen com un bunyol directament sense arrebossar. De fet, totes les croquetes, si es fan a partir d'una salsa de beixamel espessa, poden servir per a això.
• Tempures: és un arrebossat ràpid japonès, sobretot de mariscs i verdures. Cada tros de menjar sobre el qual s'hagi d'aplicar aquesta tècnica ha de tenir la mida d'un mos i es fregeix en oli molt calent entre dos i tres minuts. En restaurants més especialitzats s'utilitza oli de sèsam o una barreja d'aquest oli amb d'altres. Abans menjar la tempura pot submergir-se en una salsa a base de soia, que conté una petita porció de wasabi.
TRUCS:
• Com estalviar ou? Batre per separat rovells i clares, utilitzant les primeres per alleugerir el farciment i les segones per adherir l'arrebossat.
• És preferible fregir els arrebossats a foc mitjà, per evitar que es cremin per fora i quedin crus o freds per dins.
RECEPTES
BUNYOLS DE BACALLÀ
Ingredients: 400 g de bacallà sec remullat, 1 patata petita cuita, 2 grans d'all, 1 ou, julivert.
Preparació: Esmicola finament el bacallà, vigilant que no queda ni pell ni espines. Barreja-ho en un bol amb la patata cuita, l'all i el julivert picats, i el rovell d'ou. A aquesta barreja homogènia has d'afegir la clara d'ou a punt de neu. Prepara una paella o la fregidora amb abundant oli d'oliva calent. Fes petites boletes amb la barreja i fregeix. Serveix acompanyats d'enciam.
CROQUETES CASOLANES DE L'ÀVIA
Ingredients: 250 g de pit de pollastre, 50 g de carn de vedella, 250 ml de llet, 1 ceba petita, 30 g de farina, 1 gra d'all, 1 ou, pa ratllat.
Elaboració: coure totes les carns amb brou de pollastre. Un cop cuites, tritura-les finament. Sofregeix la ceba, afegeix l'all, i quan comencin a prendre color, barreja amb les carns triturades. Prepara una beixamel molt espessa amb la farina i la llet. Barreja homogèniament la beixamel i la pasta amb la carn. Estén en una safata i deixa refredar. Després fes les croquetes i passa-les per l'ou batut i el pa ratllat. Fregir en oli d'oliva de baixa graduació ben calent.
CROMESQUIS D'OU
Ingredients: 3 ous, 250 ml de llet, 50 g de mantega, farina, nou moscada enciam.
Elaboració: Coure els ous. Pela'ls i talla'ls finament. Prepara una beixamel molt espessa amb una mica de nou moscada. Barreja-la amb l'ou picat. Estendre la massa en una safata i deixar que es refredi. Fes boletes, passa-les per farina i fregeix en oli molt calent. Escórrer i servir amb enciam.
TEMPURA DE COL.LIFLOR I BRÒQUIL
Ingredients: flocs de coliflor i bròquil, farina de tempura, oli per fregir, sal.
Preparació: Coure al vapor el bròquil i la coliflor amb una mica de sal durant 5 (ha de ser suau). Arrebossar en la massa de tempura. Fregir en oli abundant. Servir molt calenta durant 3 minuts fins que quedin daurats.
BOLETES DE FORMATGE I PERNIL DOLÇ
Ingredients: una terrina de formatge cremós de cabra, 100 g de formatge parmesà ratllat, 100 g de formatge emmental ratllat, 100 g de pernil dolç.
Elaboració: Barrejar el formatge de cabra, amb el emmental ratllat. Picar el pernil i afegir a la barreja anterior. Deixar refredar la barreja a la nevera un parell d'hores. Després, fes boletes amb elles i passa-les per el formatge parmesà rallat molt finet. Servir acompanyades de tomàquets cherrys.
PASTÍS DE CEBA
Ingredients (8 persones): 1 làmina de pasta de full. Per al farciment: 1 kg de cebes, 40 g de bacó, 150 g de pernil cuit, 2 cullerades d'oli, 1 vaset de llet evaporada, 3 ous, comí en pols, sal.
Preparació: Folrar amb la massa de full amb ell un motlle circular i punxar el fons amb una forquilla. Farciment: Picar les cebes i el bacó a daus. Ofegar dos ingredients amb la meitat de l'oli. Deixar refredar lleugerament la barreja i afegir la llet evaporada, els ous batuts i el pernil; condimentar. Escalfar el forn, greixar el motlle, omplir amb la pasta de full, afegir la barreja i coure uns 35 min.
CRESTES D'ESPINACS I FORMATGE
Ingredients: 1 paquet d’oblees per crestes, 200 g d'espinacs congelats, 50 g de nous, 100 g de formatge de rul•lo de cabra.
Preparació: Treure les oblees de la nevera perquè estiguin toves i es puguin treballar. Saltar els espinacs, descongelats, amb una mica d'oli. Barrejar amb les nous picades i el formatge. Salpebrar la massa. Omplir les oblees, formar les crestes i fregir. Servir calent.
Entre els diferents arrebossats podem destacar:
• Aliments directament arrebossats, com escalopa de carn, pollastre o peix
• Empanades i crestes: masses més elaborades que després s'omplen de verdures, carns o peixos. Es poden preparar en porcions individuals o com un gran pastís. A la nostra geografia destaquen l'empanada gallega, coca de trempó, coca de recapte, les crestes o crestes, o les "panades" mallorquines.
• Croquetes: a partir d'una base de beixamel lleugera, s'afegeixen diferents ingredients com pollastre rostit, pernil, ou dur o lluç.
• Bunyols. Amb una base de llet, farina, ou, llevat i mantega o oli permeten tan variades combinacions com les croquetes.
• Cromesquis: reben aquest nom els bunyols que es fan amb massa de croqueta però que es fregeixen com un bunyol directament sense arrebossar. De fet, totes les croquetes, si es fan a partir d'una salsa de beixamel espessa, poden servir per a això.
• Tempures: és un arrebossat ràpid japonès, sobretot de mariscs i verdures. Cada tros de menjar sobre el qual s'hagi d'aplicar aquesta tècnica ha de tenir la mida d'un mos i es fregeix en oli molt calent entre dos i tres minuts. En restaurants més especialitzats s'utilitza oli de sèsam o una barreja d'aquest oli amb d'altres. Abans menjar la tempura pot submergir-se en una salsa a base de soia, que conté una petita porció de wasabi.
TRUCS:
• Com estalviar ou? Batre per separat rovells i clares, utilitzant les primeres per alleugerir el farciment i les segones per adherir l'arrebossat.
• És preferible fregir els arrebossats a foc mitjà, per evitar que es cremin per fora i quedin crus o freds per dins.
RECEPTES
BUNYOLS DE BACALLÀ
Ingredients: 400 g de bacallà sec remullat, 1 patata petita cuita, 2 grans d'all, 1 ou, julivert.
Preparació: Esmicola finament el bacallà, vigilant que no queda ni pell ni espines. Barreja-ho en un bol amb la patata cuita, l'all i el julivert picats, i el rovell d'ou. A aquesta barreja homogènia has d'afegir la clara d'ou a punt de neu. Prepara una paella o la fregidora amb abundant oli d'oliva calent. Fes petites boletes amb la barreja i fregeix. Serveix acompanyats d'enciam.
CROQUETES CASOLANES DE L'ÀVIA
Ingredients: 250 g de pit de pollastre, 50 g de carn de vedella, 250 ml de llet, 1 ceba petita, 30 g de farina, 1 gra d'all, 1 ou, pa ratllat.
Elaboració: coure totes les carns amb brou de pollastre. Un cop cuites, tritura-les finament. Sofregeix la ceba, afegeix l'all, i quan comencin a prendre color, barreja amb les carns triturades. Prepara una beixamel molt espessa amb la farina i la llet. Barreja homogèniament la beixamel i la pasta amb la carn. Estén en una safata i deixa refredar. Després fes les croquetes i passa-les per l'ou batut i el pa ratllat. Fregir en oli d'oliva de baixa graduació ben calent.
CROMESQUIS D'OU
Ingredients: 3 ous, 250 ml de llet, 50 g de mantega, farina, nou moscada enciam.
Elaboració: Coure els ous. Pela'ls i talla'ls finament. Prepara una beixamel molt espessa amb una mica de nou moscada. Barreja-la amb l'ou picat. Estendre la massa en una safata i deixar que es refredi. Fes boletes, passa-les per farina i fregeix en oli molt calent. Escórrer i servir amb enciam.
TEMPURA DE COL.LIFLOR I BRÒQUIL
Ingredients: flocs de coliflor i bròquil, farina de tempura, oli per fregir, sal.
Preparació: Coure al vapor el bròquil i la coliflor amb una mica de sal durant 5 (ha de ser suau). Arrebossar en la massa de tempura. Fregir en oli abundant. Servir molt calenta durant 3 minuts fins que quedin daurats.
BOLETES DE FORMATGE I PERNIL DOLÇ
Ingredients: una terrina de formatge cremós de cabra, 100 g de formatge parmesà ratllat, 100 g de formatge emmental ratllat, 100 g de pernil dolç.
Elaboració: Barrejar el formatge de cabra, amb el emmental ratllat. Picar el pernil i afegir a la barreja anterior. Deixar refredar la barreja a la nevera un parell d'hores. Després, fes boletes amb elles i passa-les per el formatge parmesà rallat molt finet. Servir acompanyades de tomàquets cherrys.
PASTÍS DE CEBA
Ingredients (8 persones): 1 làmina de pasta de full. Per al farciment: 1 kg de cebes, 40 g de bacó, 150 g de pernil cuit, 2 cullerades d'oli, 1 vaset de llet evaporada, 3 ous, comí en pols, sal.
Preparació: Folrar amb la massa de full amb ell un motlle circular i punxar el fons amb una forquilla. Farciment: Picar les cebes i el bacó a daus. Ofegar dos ingredients amb la meitat de l'oli. Deixar refredar lleugerament la barreja i afegir la llet evaporada, els ous batuts i el pernil; condimentar. Escalfar el forn, greixar el motlle, omplir amb la pasta de full, afegir la barreja i coure uns 35 min.
CRESTES D'ESPINACS I FORMATGE
Ingredients: 1 paquet d’oblees per crestes, 200 g d'espinacs congelats, 50 g de nous, 100 g de formatge de rul•lo de cabra.
Preparació: Treure les oblees de la nevera perquè estiguin toves i es puguin treballar. Saltar els espinacs, descongelats, amb una mica d'oli. Barrejar amb les nous picades i el formatge. Salpebrar la massa. Omplir les oblees, formar les crestes i fregir. Servir calent.
Etiquetes de comentaris:
Avuí sopem,
consells,
varis,
verdures
La cistella d'Octubre
Ja som a l’octubre, malgrat no ho sembli per aquestes calors, però el cas és que el temps passa volant! Bé, i què podem trobar al mercat a l’Octubre? Doncs aquest mes, prepara't amb vitamines i minerals per a l'hivern ... el mercat t'ofereix tots els aliments necessaris.
Marxen: síndria, cogombres, figues, préssecs,
Temporada de: bròquil, api, bledes, porros, carbassons, albergínies, tomàquets, raïm, pomes, pebrots, carbassons, enciam romà.
Arriben: col lombarda, moniatos, col de brussel.les, canonges, creixells, endíbies, taronges, magranes, tota mena de bolets, caquis, pastanagues, naps, codonys, carbassa d'hivern.
Aquest mes comprem ... CAQUIS
Aquest fruit, conegut també com palosanto, ens va arribar fa molt de temps des d'Orient, estenent-se ràpidament per l'àrea mediterrània. És dels pocs que encara són realment estacionals, és a dir, només el trobem en els mesos d'octubre a desembre, per la qual cosa has d'aprofitar la tardor per consumir-lo. Les seves propietats nutricionals són excel•lents ja que posseeix grans quantitats en vitamina A i C que la fan, a més d'exquisida, de gran interès per a la salut. Quant als seus minerals conté: potassi, calci, fòsfor, ferro i sodi. En cada 100 grams podem trobar una concentració 16 g d'hidrats de carboni i 2 g de fibra. Tot això li confereix un gran poder de regulació intestinal. També permet la seva congelació, conservant les seves propietats per consumir fresca en tot moment, allargant així la seva temporada de consum.
Quan vagis a comprar al mercat, observa que la polpa estigui tova al tacte i sense taques. El pecíol ha de tenir les fulles verdes, ja que si estan marrons, vol dir que la fruita s'està pansint. Estan madurs quan tenen un color ataronjat fosc. No obstant això, en manipular-és molt fàcil que es facin malbé, per això convé tocar-los el menys possible i consumir-los en el termini de dos dies. Si estan un punt verd, pots fer-los madurar posant-los en un recipient al costat d'una poma, però no els consumeixis verds perquè són rics en tanins i tindrien un elevat poder astringent. Per netejar-los, n'hi ha prou amb passar-los un drap humit amb molta cura, ja que és un fruit que el seu cultiu no requereix tractaments amb insecticides, de manera que no cal rentar-los i evites així la seva manipulació.
Anem al mercat ... Fruits secs
Quan arriba la tardor el mercat torna a abastir-nos de fruits secs i fruita seca renovats. Tenim varietats per a tots els gustos: ametlles, nous, avellanes, castanyes, dàtils, figues, orellanes, panses ...
Per tant no tens excusa per no consumir aquests preuats tresors. En general, tots els fruits secs són aportació en major o menor mesura de calci, fòsfor, i energia en forma de midó i d'àcids grassos poliinsaturats. Encara que se'ls considera quasi aliments prohibits per ser altament energètics, no ha de ser així, ja que en realitat, quan ens parlen de calories, ho fan per 100g, i, en realitat, hauríem de considerar l'aportació calòrica per ració, que en el cas dels fruits secs és de 120 kcal els 20 grams, i per a la fruita seca de 100 kcal dels 40 g (sempre de mitjana).
Quant a la fruita seca, té grans avantatges: disposes d'elles tot l'any i conserven gairebé totes les seves vitamines i minerals, que no es perden amb la dessecació. En realitat l'única vitamina que es perd és la vitamina C. Són molt nutritives i d'elevat valor alimentari, ja que en perdre l'aigua el que fan a concentrar les seves propietats. Són ideals per dur d'excursió i per incloure-les en esmorzars i berenars.
Anem a destacar, però, les propietats d'un fruit sec per excel•lència, les nous.
NOUS: Fruit de l'arbre amb el nom científic Juglans règia, conegut com noguera. Respecte a les seves propietats: Les nous madures són riques en oli i proteïnes, amb una baixa quantitat de carbohidrats. També són una bona font de vitamina E, la qual actua com a antioxidant i elimina els radicals lliures de l'organisme. D'aquesta manera ens protegeix contra alguns tipus de càncer. La vitamina E també ajuda en la formació de glòbuls vermells, músculs i altres teixits corporals. En recents estudis científics s'ha determinat que la gent que consumeix almenys 150 g de fruits secs per setmana pateixen un terç de infarts menys que la que rarament o mai els consumeix. També té calci i fòsfor en abundància.
Etiquetes de comentaris:
bromatologia,
cistella de la compra,
consells,
curiositats
Subscriure's a:
Missatges (Atom)










