Alimentació i defenses

Avui urgències... La primera visita de la temporada. Perque no falla, els nens juguen, corren, suen, no es volen abrigar... I en un no res podem passar de l'activitat més boja a la grip complicada amb tos, laringitis, bronquitis i fins i tot neumonía.

Està clar que en aquests casos ens calen medicines, però una bona dieta ens pot carregar les defenses que ens ajudaran a lluitar contra microbis de tota mena.

Durant aquesta època la nostra dieta ha d'estar encaminada a reforçar les nostres defenses i, si ja estem malalts, a disminuir els simtomes.

Dins d'una adequada dieta equilibrada, cal consumir aliments amb propietats antioxidants, antivirals i bactericides, a més dels rics en vitamines A, B, C i proteïnes, poden ajudar a prevenir i alleujar els simtomes. I no oblidem la importància de la ingesta de líquids.

De fet, la naturalesa és sàvia i proporciona, en cada època de l'any, els productes idonis perquè el nostre cos s'adapti millor a les inclemències meteorològiques del moment. Així, a l'estiu la natura ens proveeix d'aliments rics en aigua i antioxidants (com el meló, la síndria o el tomàquet compostos en un alt percentatge per aigua), que ens protegeixen de la deshidratació i els danys solars, i a la tardor-hivern ens assorteix de productes rics en vitamines A, C, B i E, nutrients necessaris per disminuir les conseqüències de les infeccions respiratòries durant aquesta estació. La vitamina C reforça el sistema immunitari, també la vitamina A enforteix el nostre sistema de defensa i actua com a protecció dels teixits corporals, pel que resulta molt eficaç mantenint les mucoses. La vitamina E també es un bon antioxidant.

Quins aliments tenen aquests nudrients?

- Aliments amb propietats antivirals i bactericides: ceba i all.

- Aliments rics en vitamina C

Citrics com la taronja, les llimones o les aranges en quantitats sempre recomanades. 

Les verdures de fulles verdes fosca: col, bróculi, baldees, espinacs, etc.

Altares fruites i hortalisses com caquis, kiwis, maduixes, pebrot i tomàquets.

- Aliments rics en vitamina B:

Vitamina B9 o folats: bróculi, col.

Vitamines del grup B: cereales integrals i llegums.

- Aliments rics en vitamina A: Aquesta vitamina és un bon antioxidant, la trobem a aliments vegetals com la pastanaga, la carbassa o el mango, i  productes d'origen animal com el verat, bonitol, els ous o la llet.

- Aliments rics en seleni: el trobem a l'ou, els cereals complets, els llegums, la carn i el peix.

- Aliments rics en zinc: el formatge curat, el marisc (especialment os tres, cloïsses...), els llegums, l'ou i els fruits secs.

Respecte als líquids, tenen una funció molt important durant el refredat. Ajuden a mantenir la hidratació correcta del cos, eviten que les mucoses es ressequin i afavoreixen la fluïdificació de les secrecions. Cal evitar el consum de begudes alcohòliques i amb alt contingut de cafeïna, ja que causen deshidratació. Es recomanar consumir sucs naturals amb alt contingut de vitamina C. 

Les begudes calentes com el brou de pollastre, son un aliment que reconforta i ajuda a disminuir les molèsties del refredat. 

També us aconsello prendre te de canyella amb llimona endolcit amb mel.

Alguns complements recomanats:

- La gelea reial, estimulant recomanat per reforçar el sistema immunitari després d'un fort desgast d'energia.

- El pol · len, es ric en vitamines i minerals, estimula la gana i combat estats de debilitat.

- El própolis estimula la formació de defenses.

- El llevat de cervesa protegeix la salut de la pell i evita l'estrès, i el germen de blat és la millor font de fibra

- L'all és un antibiòtic natural que protegeix el cor,

- Les nous afavoreixen el bon funcionament del cervell i del cor.

Així que ja veieu, el fred hivern ja és aquí, i amb ell arriba el gust pels plats més calents i reconfortants que ens ajuden a mantenir la calor corporal.

El plat estrella d’aquesta temporada, per a molts, són les sopes i els brous, en totes les seves variants. Els brous són com una infusió de verdures i altres ingredients, que dóna com a resultat un aliment amb molt poques calories i molt baixa aportació de greixos.

Per preparar una sopa saborosa primer haurem de preparar un bon brou: aigua, verdures, hortalisses fresques i variades, carn o peix fresc i de qualitat... i deixar-ho bullir unes hores.

Una sopa pot arribar a ser curativa, com la de farigola, perque aquest matoll de muntanya te propietats antitusigenes.

Hi ha infinitat de sopes que podem fer amb un bon brou, i afegir més ingredients les fa més riques en nutrients. Per versions lleugeres, afegir al brou vegetal sèmola de verdures, o bé bullir en el brou unes verdures per després triturar-ho tot i obtenir un saborós puré ric en fibra. Per versions energètiques tipus escudella, afegir al brou de pollastre: pasta, cigrons i pilota de carn, ric en proteïnes i carbohidrats. I per versions marineres afegir al brou de peix: arròs, ou dur picat, unes cloïsses i un toc de julivert. 

Un menú anti-oxidant per 3 dies:

Esmorzar: iogurt amb cereals integrals, suc de pastanaga, taronja i aranja, infusió amb llimona i mel.

Mig matí: torrada de pa integral amb formatge. Infusió amb llimona i mel.

Berenar: iogurt amb nous. Infusió amb mel i llimona.

Dia 1

Dinar: sopa d'all, lluç a la planxa amb amanida variada. Taronja.

Sopar: musclos al vapor amb llimona, truita d'espinacs. Kiwi.

Dia 2

Dinar: amanida variada, llenties estofades amb cloïsses. Iogurt amb mango.

Sopar: sopa de farigola, verat en papillot amb verdures. Kiwi.

Dia 3

Dinar: trinxat de la Cerdanya, pollastre al forn amb amanida variada. Taronja.

Sopar: crema de carbassa, gambes a la planxa. Kiwi.

5 manaments per aprimar-se fent esport

Esport, dieta, aprimar-se... Els meus 5 manaments:

1. Ingesta de vitamines i fibra

Les primeres perque posaran en marxa totes les reaccions bioquimiques del meu organisme, em mantendrán sana, al marge d'infeccions, m'ajudaran a metabolitzar els nudrients... Es a dir, perque son l'essencia de la vida.

I la fibra perque, a més dels seus beneficis, l'efecte de sacietat és importante en termes d'aprimament.

I això com ho faig? Amb aliments crus... Amb fantàstiques a anides q poden incluirse des del senzill enciam, fins a pasta, arròs i llegum, passant per tota mena d'hortalisses q ens ofereix la nostra horta.

Alerta amb les amanides que sense adonar-nos es converteixen en caloriques perque hi afegim productes com: salses, picatostes, foie, forma tigres greixosos...

2. Esmorzar com cal

No esmorzar com cal implica arrossegar gana tot el dia. I, al contrari, un bon esmorzar garanteix menys gana al llarg del dia, menys ingesta i pèrdua de pes.

3. Hidratar-se

Cal beure aigua. Però alerta, menja sindria o sopa o altares aliments tambe es ingesta de líquids. Hauriem de beure al voltant de 1,5 L d'aigua al día. 

Alerta amb les bigudíes amb gas i dolces. Tampoco res de alcohol. I també cal vigilar les bigudíes isotóniques porque poden ser una trampa calòrica.

4. Alerta al greix

Fugir del greix saturat, (greixos animals) i fregits.

Però és importante no eliminar tot el greix del nostre organisme. Cal ingerir oli d'oliva verge extra. Ens enfortirà el cor i evitarà lesions pels q practiquem esport.

5. No saltar-se àpats

No s'ha de passar gana ni saltar-se àpats. Cal seguir una dieta equilibrada q inclogui de tot, però en quantitat més petites i de valor i qualitat afegits.

Frase d'avuí...

Que la comida sea tu alimento 

y el alimento tu medicina. 

Hipócrates 

Dieta Astringent

Què és la dieta astringent?

La dieta antidiarreica o astringet aconsegueix que l'aparell digestiu s'acostumi a realitzar les seves funcions normals, mitjançant la introducció paulatina dels aliments. Acompanyar aquesta dieta amb el dejuni i la reposició de líquids i minerals, és fonamental per a acabar amb el problema.

La diarrea com a tal no és una malaltia sinó el símptoma d'un trastorn. Es per això que molts especialistes creuen que no ens podem aventurar en tallat de cop la diarrea amb un fàrmac, perque el cos és savi i d'alguna manera s'està "depurant" o netejant, per exemple d'algun virus. Per tant, haurà de ser el metge qui decideixe el tractament correcte. 

Aquesta diarrea consisteix en l'acceleració del transit intestinal que ocasiona moltes deposicions o deposicions fluides i abundants. Pot anar o no acompanyada de dolor, debilitat, nàusees, vòmits, espasmes abdominals, febre o pèrdua d'apetit.

En qualsevol cas, és indispensable evitar que durant aquest procés es produeixi las deshidratació del pacient, i caldrà proporcionar atenció alimentària i nutricional que contribueixi a la curació i a mantenir o millorar l'estat nutricional.

La dieta

L'alimentació en la diarrea ha de seguir unes normes dietètiques bastant precises, amb l'objectiu de reduir la durada i les molèsties de la mateixa i requereix la prohibició de determinats aliments i la reintroducció progressiva d'uns altres.

Es poden establir les següents fases en la dieta antidiarreica:

1. Període de dejuni absolut 

Entre 6 i 24 hores, utilitzant solament la fórmula de rehidratació per via oral. La rehidratació és basa en la restitució de la quantitat d'aigua, glucosa i electròlits que es perden a causa de la diarrea i és la primera mesura a posar en marxa una vegada diagnosticada. Això es pot fer amb fòrmules ja preparades de farmàcia o ho podem preparar nosaltres:

-Aigua, 1 litre

- Sucre (per a la glucosa), dues cullerades soperes

- Sal (per al clorur sòdic), mitja cullerada de cafè

- Bicarbonat, mitja cullerada de cafè

- El suc d'una llimona mitjana (per al potassi)

2. Període astringent

Aquest període pot durar entre 24 i 48 hores.

Iniciar la ingesta amb aigua d'arròs o amb aigua d'arròs i pastanaga, sèmola o sopes de pasta tipus fideus molt lleugera. Avui dia podem trobar facilment fideus d'arròs. Petites quantitats de pa blanc poc torrat. Petites quantitats de iogurt descremat.

D'altra banda, es recomana, per a evitar el reflex que estimularia la defecació, menjar poca quantitat i freqüentment.

Es pot anar combinant amb la formula de rehidratació que hem comentat.

3. Reintroducció dels aliments

Ara dependrà del seny i del que ens demana el cos, però anirà entre 2 i 4 dies.

Anirem afegint, amb molta prudència, i per aquest ordre:

1. Arròs bullit, pollastre o peix blanc bullit, pa tou torrat (molt poc torrat) i pernil york de gall dindi. 

2. Pastanaga o patata bullida.

3. Verdures bullides, pasta italiana bullida (sense salses ni condiments)

4. Alimentació normal exceptuant:

- verdures i hortalisses crues, 

- llet (pel contingut en lactosa q es laxant), 

- guisats, fregits, 

- embotits i salats perquè irriten la mucosa digestiva. 

- La carn i el peix ho podem fer a la planxa pero vigilant que no estigui molt torrat per evitar la irritació de l'estomac. 

- S'evitaran els greixos per ser de digestió perllongada. 

- Tampoc no es menjaran els estimulants del reflex gastrocòlic i del peristaltisme: cafè, sucs de taronja ensucrats.

5. Alimentació totalment normal.

ELS AMANTS DEL POLLASTRE ESTAN DE SORT...

CARNS BLANQUES: MOLT SALUDABLES
Tradicionalment les carns s'han classificat en carns blanques i carns vermelles. La diferenciació d'una carn com blanca o vermella, s'associa al seu color, que depèn de la forma química sota la qual es trobi una proteïna present en totes les carns anomenada mioglobina. La mioglobina és una proteïna present en les fibres musculars i que és l'encarregada de transportar l'oxigen necessari per al funcionament del múscul. Com més actius són els músculs de l'animal, necessiten més oxigen per contraure i relaxar-se, i el contingut en mioglobina és més gran, pel que el seu color és més fosc. El color de la carn, depèn exclusivament de la quantitat de mioglobina i hemoglobina present en els músculs de l'animal. Les carns blanques contenen menys mioglobina i hemoglobina que les carns vermelles. Des de un punt de vista nutricional, el diferenciador fonamental entre les carns és la quantitat i qualitat del greix que contenen. Segons el contingut gras de la carn, al marge de ser vermella o blanca, es diferencien dos tipus: carns magres i carns grasses. Les carns magres són aquelles que tenen un contingut de baix a moderat. És convenient el consum de 3 a 4 racions setmanals de carns magres, consumint les carns més grasses de forma molt esporàdica. Una ració es considera de 100 a 125 grams de pes net. Les carns vermelles són aquelles que tenen una major proporció de greix, sent aquesta majoritàriament de tipus saturat, per la qual cosa presenten un major contingut calòric i, sobre tot, més quantitat de colesterol. A més, el seu color ve determinat pel seu contingut en ferro, així, les carns vermelles presenten una coloració més intensa perquè tenen més quantitat de ferro que les carns blanques. En general, s'han de consumir de 3 a 4 racions de carn blanca o magra a la setmana, realitzant un consum ocasional de carns vermelles (2-3 vegades / mes).

Dintre dels carns blanques podem parlar de la carn de pollastre, que és rica en proteïnes d'alta qualitat, vitamines i minerals, i el seu consum aporta poca càrrega calòrica i colesterol, pel que la seva ingesta es recomana diversos grups de població i en diferents dietes terapèutiques.

Addicionalment, el consum de carn de pollastre contribueix a mantenir una correcta alimentació i a prevenir diverses malalties. En concret, la ingesta de carn de pollastre és font de proteïnes d'alta qualitat al contenir 'aminoàcids essencials que el nostre organisme és capaç de sintetitzar amb facilitat, a més de contenir 'greixos bons' ja que estan formats per àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats, relacionats amb un paper cardioprotector en la nostra salut.

Propietats del Pollastre
La carn de pollastre és també font de vitamina B3, necessària per transformar el que mengem en energia i vitamina B6, que contribueix a la formació de glòbuls vermells. A més, el pollastre ens aporta àcid fòlic, relacionat amb la prevenció de malalties cardiovasculars i indispensable en els primers mesos de gestació per prevenir defectes en el tub neural del futur nadó (espina bífida, etc.)
Ric en fòsfor, ferro i potassi, segons lloa experts, "el pollastre és la carn que aglutina en major mesura els beneficis dels aliments d'origen animal, i que posseeix en menor quantitat els elements menys saludables dels mateixos"
Per això, els experts aconsellen la seva ingesta a grups de població tan diferents com nens, dones embarassades, persones grans i hipertensos, així com a persones que segueixin dietes terapèutiques derivades de malalties com la diabetis mellitus 2, obesitat, glucosa alta, malaltia celíaca, dietes toves digestives, etc.

Informació Nutricional Pollastre
El consum de carn de pollastre aporta: el 30% de les necessitats mitjanes de proteïnes diàries i només el 5% de les kcal. d'una dieta estàndard (filet petit pit de pollastre).
• Vitamines del grup B: B1: beneficis sistema nerviós, B2: contribueix a la reproducció cel•lular i a mantenir sanes pell, ungles i cabell, B3: transforma en energia el que mengem, B6: contribueix a la formació de glòbuls vermells, Àcid Fòlic: Ajuda a prevenir malalties cardíaques i en dones embarassades, defectes en el tub neural dels futurs nadons,
• Minerals: Fòsfor: El 'aliment del cervell'. Forma part de les nostres membranes cel•lulars, Ferro: Necessari per al bon funcionament del sistema immunològic i la formació de l'hemoglobina que transporta l'oxigen a la sang, Potassi: Influeix de manera positiva en el nostre sistema nerviós i en el manteniment de la nostra musculatura

 RECEPTES AMB POLLASTRE
Arròs amb ceps i pollastre
Ingredients per a 4 persones: 500 g de ceps, 80 g de sofregit , 1 gra d’all picat, 400 g d’arròs, 250 g de pit de pollastre, brou de vegetals, ossos de vedella i pollastre , oli d’oliva extra verge, sal i pebre , ruca, porradell i anet

Preparació:
Netegeu i talleu els ceps. Feu-ho de tal manera que es reconegui la seva forma original, és a dir, a làmines paral•leles al tronc. Poseu al foc una paella amb oli i fregiu-los fins que estiguin cuits. A la mateixa cassola on hi ha els ceps, afegiu-hi el gra d’all i el sofregit que ja tindreu preparat, afegirm el pollastre en dauets petits, remenem i seguidament tireu-hi l’arròs tot remenant-lo. Afegiu-hi després el brou que tindreu bullint. Poseu-hi sal i dues voltes de molinet de pebre. La quantitat de brou i el temps de cocció depèn sempre de la varietat de l’arròs que gasteu. Per exemple: l’arròs bomba ha de bullir uns 15 minuts. Cal presentar-lo sec, com si fos una paella. Decoreu-ho amb unes fulles de ruca, porradell i anet.

Pollastre amb canyella
Ingredients per a 4 persones: 1 pollastre sencer , 2 cebes , 1 tomàquet , 4 dl d’aigua o brou de gallina , farina , canyella en pols , oli d’oliva , sal , 1 got d’aigua , pebre negre

Preparació:
Netegeu el pollastre. Traieu-li el coll i les potes. Feu-ne talls. Salpebreu-lo. Passeu els talls de pollastre per la canyella i, després, per la farina blanca. Fregiu-los en una paella amb oli. Procureu que els talls es coguin a poc a poc perquè la canyella no es cremi. En acabat, reserveu-los. Passeu l’oli pel colador i aboqueu-lo en una cassola. Afegiu-hi la ceba tallada a trossets ben petits i una mica de tomàquet ratllat. Deixeu-ho coure una mica i, a continuació, col•loqueu-hi el pollastre que havíeu reservat. Afegiu-hi un got d’aigua i deixeu que es cogui fins que quedi ben tendre. Si cal, afegiu un xic més d’aigua o brou de gallina.

Canelons de pollastre
Ingredients per a 4 persones: 1 pollastre a trossos , 1 ceba , 1 pastanaga , 2 tomàquets , 4 fulles de pasta bric , 250 ml de brou de pollastre , 20 g de mantega , 20 g de farina , sal , pebre negre , oli d’oliva , 50 g de parmesà

Preparació:
Rostiu el pollastre al forn, primer poseu-hi les cuixes, després les verdures, i finalment, quan gairebé tingueu el pollastre rostit, poseu-hi els pits. Un cop cuit, desosseu les cuixes i els pits i tritureu tot el rostit fins a tenir el farcit dels canelons. Salpebreu-ho. Per als canelons: talleu les fulles de pasta bric a tiretes de 4 cm d’amplada. Feu els canelons amb el farciment de pollastre. En un cassó barregeu la mantega i la farina i escalfeu-ho. Quan hagi cuit durant uns segons, aboqueu-hi el brou de pollastre i remeneu-ho, feu arrencar el bull i salpebreu-ho. Per afinar la salsa passeu-hi el túrmix. Coeu els canelons al forn a 200 ºC fins que quedin ben daurats. Munteu el plat amb els canelons rossos i la salsa per damunt, i a sobre ratlleu-hi una mica de parmesà.


Mar i muntanya de pollastre amb escamarlans
Ingredients per a 4 persones: 1 pollastre de pagès , 12 escamarlans grans , 4 cebes de Figueres , 100 g de tomàquet triturat , 4 grans d’all , 150 ml de vi ranci , oli d’oliva verge extra , sal , pebre negre

Preparació:
Desosseu el pollastre i reserveu la carcassa a trossos. Salpebreu les cuixes i lligueu-les fent un rotlle. Salpebreu els pits. Peleu els escamarlans deixant la cua última, reserveu a la nevera les cues i quatre caps. Les pells i els caps sobrants guardeu-los per a la salsa. En una cassola amb oli, daureu-hi uns alls amb pell i marqueu ben rosses les cuixes lligades i els pits; reserveu-ho a la nevera. En el mateix oli poseu-hi les carcasses a trossos i deixeu-les que es daurin. Afegiu-hi la ceba tallada en bresa i sofregiu-la fins que sigui rossa. Afegiu-hi els caps dels escamarlans i les pells, i sofregiu-ho. Afegiu-hi vi i deixeu-ho que redueixi Al mateix temps aixafeu els caps, poseu-hi el tomàquet i deixeu-ho coure uns minuts. Afegiu-hi aigua fins a cobrir-ho i coeu-ho 2 h, fins que quedi un fons fosc. Coleu-ho i reduiü-ho al foc, lligar-ho i arreglar-ho de sal i pebre. Reserveu-ho. Marqueu les cuixes lligades i els pits. Feu-los coure al forn 1 h (les cuixes) i 30 min (els pits) a 180 ºc. Muntatge: escalfeu mig rotllet de cuixa i mig pit amb una mica de salsa de pollastre i escamarlà. Marqueu les cues d’escamarlà i el cap a la planxa, poc cuits, i unes verduretes cuites. Poseu el pollastre al centre i les verdures, les cues i el cap al voltant. Salseu-ho

Amanida de pollastre (1)

Ingredients (4 persones): 1 escarola, 1 pit de pollastre, 50g de panxeta curada a daus, 50 g de fruits secs al gust, 50g de molla de pa de pagès, 1 ou, Un raig de vinagre, 50ml d'oli d'oliva, 1 cullerada de mostassa de Dijon, Sal i pebre

Preparació:
Primer de tot, netegeu bé l'escarola i reserveu-la. En una paella amb una mica d'oli d'oliva, fregiu l'ou, a foc baix per tal que quedi la clara de color blanc però que no quedi massa cuita, deixeu el rovell una mica cru. Un cop cuit, aparteu l'ou i en la mateixa paella, fregiu sense afegir oli la panxeta. Quan estigui rossa, enretireu-la i en el mateix oli fregiu el pollastre tallat a tires i salpebrat. Quan estigui cuit, enretireu-lo. Agafeu el pa i talleu la molla a quadradets. Fregiu-los en el mateixa paella fins que també estiguin daurats.
Prepareu ara la salsa. En un bol, poseu l'ou (ja fred), l'oli, el raig de vinagre i la cullerada de mostassa. Passeu la salsa per la batidora fins que aconseguiu una mescla homogènia.
Torneu a posar la paella al foc i poseu-hi el pa torrat, els fruits secs, el pollastre i la panxeta a escalfar un moment.
Mentre tant, talleu a bocins l'escarola i poseu-la en una plata, repartiu per sobre els ingredients que teniu a la paella i poseu a sobre la salsa. Ja la podreu servir.

Triangles de pollastre
Ingredients: 2 de pits de pollastre desossats, una ceba picada fina, uns 100g de bolets, 100 g de formatge gorgonzola, oli, sal, farina, una mica de llet, sis làmines de pasta filó i una mica de pa ratllat.

Preparació
Primer daurem a foc molt lent la ceba picada. Un cop rossa hi afegim el pollastre tallat a dauets i ho daurem tot junt. Posteriorment hi afegim els bolets (prèviament netejats). Ho anem daurant tot a foc lent fins que estigui ben cuit. Un cop fet, salpebrem al gust i hi afegim una mica de farina i una mica de llet per lligar-ho tot plegat.
Preparem els triangles posant una làmina de pasta filó, pintant la làmina amb una mica d’oli, posant una porció del farciment a sobre, una cullereta de gorgonzola, i doblegant la làmina sobre si mateixa per tal de fer un triangle.
Un cop tenim tots els triangles fets, els posem en la safata del forn, amb una mica de pa ratllat per sobre i els coem durant 25-30 minuts a 180ºC (fins que estiguin rossos).

Amanida de pollastre (2)
Ingredients per 4 persones: 1 bossa de barreja d’enciams , pa fregit , pollastre rostit , cansalada fumada (beicon), encenalls de parmesà , vinagreta

Preparació
Agafem una llesca gran de pa rodó i la tallem a daus petits, posem oli en una paella i quan estigui ben calent i tirem el pa i sense abaixar el foc anem tombant fins que quedi ben ros, el posem en un plat ben escorregut sobre un paper de cuina perquè xucli l’accés d’oli i reservem.
En plats individuals posem repartit l’enciam ja net i ben escorregut, hi tirem el pollastre esmicolat o a trossets petits, el beicon fregit i tallat també petit. Ho amanim amb una vinagreta i finalment i ho servim amb el pa fregit i el parmesà per sobre. *Aquest plat va bé fer-lo quan ens ha sobrat pollastre rostit o bé a l’ast. També podem agafar un pit de pollastre i fregir-lo amb oli

FRASES

Deu va crear els aliments i el diable, la sal i les salses.
James Joyce

DE LA MOLA AL CASTELL DE BURRIAC

Aquest any que hem deixat enrere han hagut molts canvis... I molts reptes! Un dels més grans: hem canviat no només de població sinó també de comarca. Hem passat de viure als peus de La Mola a viure als peus del Castell de Burriac, al costat del mar.
Tot plegat, avui he volgut fer un menú amb receptes de totes dues comarques... Amb tot el meu cor!

Faves Sacsades del Vallès 
Ingredients

1,250 g de faves desgranades, 4 talls de cansalada viada, 1 tros de bull, 2 alls tendres, 1 ceba tendra, menta fresca, 1 fulla de llorer, oli d'oliva, aigua, pebre i sal

Preparació

En una olla enrossirem els alls i la ceba trinxats i la cansalada esbocinada. A continuació, hi posarem les faves, les herbes, i el bull, i una tassa d'aigua. Ho salpebrarem i ho cobrirem amb un plat fondo amb aigua. Ho courem a foc suau fins que les faves siguin ben tendres.

Suquet de Cloïsses

Ingredients

800 g de cloïsses, 2 L d'aigua, 150 g de pernil, 4 tomàquet madur, 2 patates mitjanes, 1/2 ceba, 50 g de    pèsols, 4 ous durs, 1/2 copeta de vi blanc, 4 ametlles, 4grans d'all, julivert, safrà, farina, oli d'oliva, pebre i sal.

Preparació 

En una cassola posarem l'aigua amb el julivert, els grans d'all sencers i pelats i els tomàquets tallats a quarts. Ho salpebrarem. Mentrestant, tallarem els ous durs a quarts, els enfarinem i els fregirem en una paella amb oli roent. Els reservarem.

En aquest mateix oli enrossirem una mica la farina. Quan comenci a bullir l'aigua de la cassola, hi afegirem els ous durs i la farina rossa, les ametlles picades i uns veïns de safrà. Ho deixarem coure fins que agafi consistència. 

Ho callarem i ho tornem a posar a la cassola. Un cop arranqui el bull novament, hi ficarem la ceba picada, el pernil i les patates tallades tot a daus. Afegir ara els pèsols i el raig de vi blanc. Així que les patates siguin cuites, hi tirarem les cloïsses, tapar em la cassola i, quan s'obrin les closques, ja ho podem retirar del foc.

Maduixes del Maresme marinades

Ingredients

600 g maduixes, 150 g de sucre, vinagre

Preparació

Tallarem les maduixes netes a trossos. Les ruixarem amb vinagre (unes gotetes) i sucre. Deixem reposar. Servir soles o amb nata muntada.

TEAM BUILDING 2012

Aquest any m'has fet ben feliç a la feina... Un taller de cuina per fer equip. Quina guapada... I quines ganes s'apuntar-me a un curs de cuina! Algú sap com multiplicar els dies i les hores per trobar-ne el temps?
Be, doncs, aquestes han estat les fantàstiques receptes, fàcils i que te fan quedar com una xef! (Que més voldria...). Us passo les millors per lo fàcils i bones!

CARPACCIO DE CARBASSO I PERA AMB PARMESSA I PIPES
Ingredients
2 carbassons frescos, 2 peres, Suc de llimona, Oli d'oliva, Sal, pebre, PIPES pelades, Alfàbrega en Juliana, Parmesà en escates
Preparació
 Amb una mandolina talla en fines capes (tipus carpaccio) els carbassons sense pelar i les pers pelades. Es van col.locant en capes alternes en un plat. Condó entra amb un polsim de pebre, sal i suc de llimona. Afegir les pipes pelades i una mica matxacades i les escates de parmessà. Acabar de condimentar amb l'alfàbrega fresca en juliana.

CRUIXENT DE FOIE I POMA
Ingredients
100 g de FOIE d'ànec, 1 poma granny smith, 200 mL Pedro Ximenes, 10 g sucre, 100 mL oporto, pasta brick (o filo), sal Maldon
Preparació
Abans de començar, fins i tot uns dies o setmanes abans, prepararem la reducció del vi amb el sucre i ho podem tenir a la nevera fins a 1 mes. Quan ho preparem, cal vigilar q no bulli i q es faci molt a poc a poc.
Tallar la poma amb la mandolina en llàmines molt primetes, tipus carpaccio. Escalfar una mica la poma amb l'oporto perque s'estovi.
Tallar la pasta brick a tiri anglès. Tallar el foie a daus. Aleshores, agafem un triangle, hi posem una capa de poma i un troç de foie. Fem un farcellet. Així amb tot el foie i els fulls.
Coure al forn préviament escalfat, a 190graus, 5minutets, q estigui cruixent. Aleshores amanim amb la reducció de Pedro Ximenes i sal Maldon.
Servir acabat de fer.

BOMBONS D'AVELLANES
Ingredients
100 g muesli cruixent xocolata , 100 g avellanes torrades, 150 g xocolata fondant, avellanes torrades per decorar
Preparació
Triturem les avellanes amb el muesli. Ho triturem més o menys depenent del tast q volem.
Fonem la xocolata al bany Maria. La mesclem amb el triturat anterior de manera que quedi espès. Posem una avellana al fons de cada motllo de bombó. Afegim a poc a poc, una cullera de la mescla anterior. Ho deixem refredar. Quan estigui sòlid desmotllem i.... Ja està!
Pels motllos podeu fer servir les safates de glaçons... Però quan veieu cóm és de fàcil, anireu corrents a comprar motllos divertits de bombons!

Secrets de cuina

Després d’una llarga caminada, podríem haver parlat del temps, de la neu, o ves a saber! Però vam parlar de receptes!!!! I mira que va donar de sí.


Així que no puc evitar posar els secrets de cuina d’en Xavier i la Mª Antònia (i crec que la del pollastre era de la Sílvia)…

SOFREGIT ESPECIAL

Ingredients: cabassos de carinyo (molt de carinyo), ceba, alls, pinyons, tomàquet, moixernons, sal, sucre, pebre vermell (de la VERA)

Preparació: tallar finament la ceba i posar amb oli a la paella. Quan estigui rosa, afegir l’all picadet. De seguida afegir els pinyons, i de seguida afegir el tomàquet. Coure a foc molt lent, remenant contínuament, afegir els moixernons escaldats i el pebre vermell. Ha de fer una ½ horeta a foc molt lent fent xup-xup.

Si es deixa reposar d’un dia per l’altre encara està més bo. Segur que aquest sofregit dona un toque especial a qualsevol plat.


CONDIMENT PER PEIXOS AL FORN

Triturar: oli d’oliva verge (abundant), llimona, julivert i all. Posar per sobre d’uns filets de lluç o altre peix. Coure al forn.


VINAGRETA ESPECIAL

En un morter picar: 1 grill petit d’all (sense l’arrel de dins), ben picadet. Afegir pinyons, oli d’oliva verge, vinagre de Mòdena, mostassa de Dijon al gust, sal i sucre.

Mesclar ben homogeni.

Les proporcions es poden barrejar al gust.


POLLASTRE A LA MOSTASSA

Posar mostassa de Dijon per tot arreu a trossos de pollastre. Fer al forn... En Josean deia el mateix però a la barbacoa!

Bé, em comprometo a portar un Brownie a la propera sortideta!

Elaboració d’un menú equilibrat

Tornar a la feina, al cole... tots ens plantegem el mateix. Comencem pensant en fer una mica de dieta però, com que no ens ve gaire de gust, acabem per dir-nos, “bé, n’hi haurà prou amb menjar bé, oi?”. Però, què entenem per menjar bé? Me’n recordo una vegada que passava consulta que vaig preguntar al pacient si menjava peix... “és clar”, va contestar convençut. Però, li vaig preguntar, “quantes vegades a la setmana?”... “Ah, bé, una vegada al mes”... Però ell considerava que menjava prou peix.

Dit això, si de debò ens volem plantejar un menú saludable, hem de començar coneixent els nutrients que són necessaris per l’organisme, i els aliments que els contenen, i és important de portar-ho a terme, i fer una ORGANITZACIÓ DE MENÚS, de forma que la dieta que fem sigui EQUILIBRADA i garanteixi una bona nutrició.

Fins no fa gaire, les dietes i formes de fer els menús es transmetien de generació en generació. Actualment, però, els hàbits de vida han canviat, i ja no es planifiquen els menús, s’improvisa massa i sovint s’arriba a una DESORGANITZACIÓ TOTAL DELS MENÚS. Amb això vull dir que es pot menjar frankfurt, i pizza, i precuinats de tot tipus, i fins i tot Mackdonalds, però no podem repetir això cada dia!

Aleshores, quines són les nostres necessitats nutricionals?

* PROTEÏNES: les proteïnes ingerides diàriament cal que aportin del 12 al 14 % de les calories totals diàries. Cal considerar que 1 g de proteïna aporta 4 calories. Del total, cal que l’equilibri animal i vegetal sigui al 50 %.

La dosi de proteïna ha de ser la justa, i, per tant, no combinar grans quantitats d’aliments d’un alt aport proteic, ni tot el contrari. Excepte, això sí, en el cas dels esportistes que practiquen esport intens i de manera assídua (exemple corredors de maratons, ciclistes, etc), perquè en aquest cas hauran de pujar la dosi com ja vaig explicar en una entrada del blog.

* LIPIDS O GREIXOS: els lípids ingerits diàriament han d’aportar del 25 al 30 % de les calories totals diàries. Cal considerar que 1 g de lípids aporta 9 calories. També és important que aquests lípids siguin en gran part insaturats, com els que contenen l’oli d’oliva, els fruits sec, peix blau, etc.

* GLÚCIDS o HIDRATS DE CARBONI: els sucres ingerits diàriament han d’aportar del 56 al 63 % de les calories diàries. 1 g de glúcid aporta 4 calories.

En aquest cas també cal distingir en el tipus de metabolització dels glúcids. Per exemple, la pasta, llegum o els cereals es metabolitzen a poc a poc, mentre que la fruita o la llet o fan molt ràpid. Això és important a considerar quan tenim activitats al llarg del dia (especialment en nens i esportistes).

* VITAMINES I MINERALS:

Calci 800 – 850 mg/dia. En algunes etapes fins 1200 mg

Fòsfor 1200 mg / dia

Ferro 10 mg home i 18 mg dona

Magnesi 300 mg /dia

Vitamina C 80 mg /dia

Vitamina B1 1,5 mg /dia

Vitamina B2 1,5 – 1,8 mg /dia

Vitamina A 5000 u.i.

També cal considerar que el coeficient Calci/fòsfor sempre ha de ser més gran o igual a 0,7, perquè no hi hagi descalcificació. És a dir, els fruits secs tenen molt calci, però també molt fòsfor, per tant, no es poden considerar com font de calci... és a dir, que no hi ha res com la llet i derivats, per exemple.

Normes per elaborar un menú

1.- Contenir la dosi justa de proteïnes, ni més ni menys com ja hem vist

2.- Sempre hi ha d’haver presents hortalisses i verdures, perquè són, baixes en greix i calories i altes en fibra i minerals. Equilibren, alleugeren i donen volum als àpats.

3.- Aportar una bona quantitat de fibra dietètica: de tal manera que si fem servir un plat que no en tingui gaire, contrarestar amb d’altres que en tinguin més.

4.- Assegurar un bon contingut de calci, no només utilitzant aliments molt rics en aquest mineral sinó també amb el correcte equilibri calci/fòsfor.

5.- Augmentar la ingesta de vitamina mitjançant aliments crus, especialment hortalisses crues.

Hàbits alimentaris a un menú

Per tal d’assolir tot això, caldrà habituar-se als següents hàbits alimentaris:

1. Introducció de llegums com a plat principal 2 ó 3 cops per setmana. En aquests casos, es combinaran amb petites dosis de proteïna animal: bacallà, tonyina, porc. En cas de problema de digestió, després del llegum, les postres poden ser iogurt, millor amb ferments tipus “bio”, per evitar les fermentacions.

2. Introducció d’aliments amb hidrats de carboni complexos: tots els àpats cal que continguin d’absorció lenta: llegum, pa, pasta, arròs, pasta, castanyes, tapioca... Però ha de ser en la quantitat justa, no hem d’augmentar més del compte la ració que toca. Per això podem fer les pastes amb verdures. Afegir verdures com xampinyons, pebrots, albergínies, etc. I vigilar amb les salses.

3. Potenciar el consum de peix: 3 cops per setmana peix blanc, 2 cops per setmana el blau (molt importants pels àcid omega n3 i n6), i un cop per setmana marisc, molt recomanable per la quantitat de minerals que ens aporten (especialment musclos, cloïsses, escopinyes...)

4. Cuinar amb pocs greixos:

a. Fugir dels fregits, i la resta de tipus d’àpat, fer-ho amb molt poc greix. Ens poden ajudar, acostumar-nos al forn i al vapor. També és bo l’ús de bones paelles antiadherents que em faciliten cuinar amb molt poc oli.

b. Brous de carn, pollastre, etc. Guardar a la nevera i treure la capa de greix que es forma sobre

c. Fes salses lleugeres i alleugerir encara més ( a l’apartat de salses et poso exemples). Utilitzar oli d'oliva i espècies o un tomàquet fregit casolà baix en greix. Es poden espessir o donar volum amb iogurt desnatat.

d. Pizzes. Substituir el formatge gras per la mozzarella autèntica.

e. Llegums. Substitueix els embotits i la carn en general amb els que es cuinen per ceba, pastanaga, porros, api, bolets, carxofes, pebrots vermells, comí, llorer ...

f. Truita de patates. Substituir les patates fregides per patates bullides.

g. Arrossos i Paelles. Controla i redueix la quantitat d'oli a l'hora de sofregir. Sofregeix lleugerament, no abusar de glaçons de brou, utilitzar com a ingredients verdures. Es poden "ofegar" el pebrot i ceba prèviament en microones i després saltar en paella, de manera que es redueix molt l'oli.

5. Fugir dels productes amb colesterol, moderant el consum de vísceres i embotits, i si pot ser elimina’ls. Respecte els ous, 3 ó 4 per setmana, i, de la car vermella, màxim 2 ó 3 cops per setmana.

6. Introducció d’hortalissa crua com a mínim en un dels àpats.

Altres consells:

Hamburgueses. Fes tu la mescla amb carn de qualitat. Evita la carn de porc i de vedella amb greix.

No abusis del condiment i les salses. Afegeix ceba, pastanaga ratllada i pebrot.

En la propera entrada us passo un exemple de menú amb les seves receptes!

FRED I NUTRICIÓ

HA ARRIBAT EL FRED! Ho sé perquè començo a veure gent constipada i engripada... Cada any passa el mateix, ens oblidem de prevenir aquestes malalties típiques de l’hivern: ens oblidem d’alimentar les nostres defenses. El nostre cos disposa de mecanismes de defensa que ens protegeixen d’agressions externes, com ara microbis i virus: és el nostre sistema immunitari. Es tracta d’un sistema complex i elaborat, que fa de sentinella i està distribuït per tot el nostre organisme, en guàrdia per possibles invasors. Està format per un entramat molt diferent, que va des de la pell i mucoses, a secrecions químiques i a tota una flora microbiana interna. Els grans actors són un sistema de cèl•lules com els neutròfils, basòfils, limfòcits, fagòcits i macròfags així com unes proteïnes anomenades anticossos.

Aquest sistema, però, el podem potenciar o fer que sigui més efectiu. Estic parlant de la immunonutritició. Ja hem parlat de la necessitat d’una dieta equilibrada, de manera que combinem els aliments que ingerim per cobrir totes les nostres necessitats bàsiques. Ara, a l’hivern, es fa necessari reforçar aquest exèrcit defensiu perquè haurà de lluitar contra tota mena d’invasors. En aquest sentit, a la dieta mediterrània (i d’altres com algunes dietes orientals), trobem molts aliments que tenen components capaços d’aportar beneficis per a la salut. He volgut fer menció a les dietes orientals, perquè tots sabem ja de la dieta mediterrània, però en aquests països, com ara la Xina, podem trobar vells tractats de dietoteràpia on ja es mencionen aliments curatius i estimuladors de les defenses i de dietoteràpia en general, com ara el Huai nan zi, el Huang di nei jing o el Shennong bencao jing... pot ser algun dia li dedico un apartat especial. També cal pensar que la dieta mediterrània conté molts aliments que procedeixen de l’alimentació que ja tenien cultures com la maia, inca o asteca. De fet, hem incorporat el cacau a la nostra alimentació quotidiana, però els maies ja tenien tractats on en parlaven. Ells creien que era una beguda divina que servia per guarir infeccions i malalties. De fet, no anaven errats. El cacau conté substàncies antioxidants, com ara els flavonoids.

Doncs entrant ja en matèria, en referència a aquests meravellosos aliments, bàsicament, em refereixo bàsicament als que tenen un alt contingut de vitamines, minerals i substàncies antioxidants, com ara fruites, verdures i hortalisses fresques, acompanyades de la dosi justa de peix i carn. Això sense descuidar els iogurts i tota mena de làctics que contenen ferments vius... els famosos probiòtics.

Des d’un punt de vista nutricional necessitem consumir, primordialment:

• vitamines hidrosolubles com la vitamina B (especialment piridoxina) i vitamina C. La primera perquè participa en reaccions a l’organisme necessàries per al sistema immunitari. En quant a la vitamina C o àcid ascòrbic, encara que no té un efecte directe sobre els limfòcits (que són part del sistema immunitari) sí està directament relacionada amb la mobilitat dels fagòcits (altre part del sistema immunitari amb clar paper antiinfecciós). La vitamina B la trobem, especialment a llegums, nous, germen de blat, ous i peix. La vitamina C la trobem especialment a pebrot, kiwi, coliflor, cítrics, grosella, maduixa, bròquil, espinacs, espàrrecs i col.

• vitamines liposolubles com la vitamina A i la vitamina E, la primera s’ha arribat a anomenar com “vitamina antiinfecciosa” perquè té acció directa als diferents tipus d’immunitat que tenim. Són una molt bona font de vitamina A els vegetals com pastanagues, bròquil, créixens, espinacs, albercocs, tomàquets, pèsols, mandarines, préssec i mango, i els aliments d’origen animal com ous i làctics, fonamentalment. Respecte a la vitamina E, la trobem als olis vegetals, cereals en general i fruits secs.

• minerals el Ferro, Cinc, Coure i Seleni, intervenen, com la vitamina B, en moltes reaccions químiques que participen al sistema de defensa.

o Una disminució o depleció del ferro a l’organisme comporta la disminució de diferents limfòcits i de l’activitat dels fagòcits. A més, participa a la destrucció d’alguns bacteris. El trobem al marisc (especialment ostres, musclos i cloïsses), ous i llet. També a les vísceres, però aquestes solen tenir colesterol, per la qual cosa no es recomanen. Dels vegetals, als llegums i fruita seca.

o Una disminució del cinc comporta un empitjorament de la resposta d’una part del nostre sistema immunitari. El cinc el trobem al marisc (especialment ostres, musclos i cloïsses), carn, ous i làctics. També al fetge, però aquest no el recomanarem perquè ja sabem que és el filtre de la rentadora de qualsevol cos. Als vegetals es troba a llenties i llegum en general i en menor quantitat, a espinacs i cereals integrals.

o Una deficiència de coure implica una propensió més alta a contraure infeccions i pneumònies, com a resultat d’un dèficit funcional dels neutròfils i dels limfòcits. El coure el trobem al marisc, fruites seques (especialment nous) llegums, gira-sol i cacau.

o Respecte el seleni, està directament implicat en la regulació de la resposta immune. El trobem a la tonyina, ous i marisc, majoritàriament i als cereals integrals.

Cal plantejar-se, doncs, un esquema diari de menú que inclogui en tots els àpats aquestes vitamines i minerals. Per això cal dominar en quins aliments els trobem amb més quantitat i amb més disponibilitat. Dic això perquè tots sabem que les llenties i el llegum en general tenen molt de ferro, però resulta que es troba en la seva forma inorgànica, és a dir, no disponible per al seu us per nosaltres, i si el volem consumir, em de saber cóm fer-ho per aprofitar-ho al màxim. D’altre banda, cal recordar que la majoria de les vitamines són sensibles a la calor, per tant, caldrà tant ingerir productes crus, com no coure en excés determinades verdures.

Plantejament d’un menú:

Per esmorzar, tots els dies: suc de taronja, aranja i pastanaga. Torrada de pa integral amb oli d’oliva i formatge, té o cafè amb llet.

Mig matí, tots els dies: iogurt amb bífidus i 2 ó 3 nous. Un té o cafè o tallat.

Berenar, tots els dies: un biscot integral amb pernil de gall dindi. Licuat de vitamines.

Dia 1

DINAR: Llenties amb verduretes estofades + Bacallà a la llauna + 2 mandarines

SOPAR: Crema de verdures variades + Truita d’espinacs i patata + iogurt desnatat

Dia 2

DINAR: Amanida de l’horta especial + Wok de verdures, arròs i pollastre + 1 kiwi

SOPAR: Coliflor al vapor + Truita d’espinacs i patata + iogurt desnatat

Dia 2

DINAR: Macarrons integrals + Llaminera a l’estragó amb xampinyons + 1 taronja

SOPAR: Escalivada gratinada + Musclos, cloïsses i gambes a la marinera + iogurt desnatat

Receptes:

Suc pel matí: Fer un suc amb 1 taronja, 1 aranja, el licuat de 2 pastanagues. Afegir una cullerada de pròpolis.

Licuat: Preparar un licuat amb pinya, mango, taronja i ½ llimona. Afegir 1 cullerada de mel.

Llaminera a l’estragó amb xampinyons:

Ingredients: 2 llamineres de porc, 1 got de brou de carn, 150 g de nata liquida baixa en greix, 1 culleradeta de farina, ½ copa de conyac, estragó, pebre, sal i oli.

Preparació: En una cassola amb oli daurem els filets salpebrats (5 o 6 minuts per cada costat), i els reservem. A la mateixa cassola i amb el mateix oli afegim la farina, i quan comenci a prendre color, afegir el brou, el conyac, l'estragó, i rectifiquem de sal. Deixar coure uns 6 o 8 minuts perquè s'evapori l'alcohol del conyac (també podem flamejar, si volem). Afegim els xampinyons filetejats i deixem un parell de minuts. Després afegir la nata líquida i deixar coure 2 O 3 minuts més. Tallar els filets a rodanxes gruixudes. En el moment de servir, s'escalfa bé la salsa i el doneu per sobre.

Musclos, cloïsses i gambes a la marinera:

En aquest cas, la recepta és amb la Thermomix, concretament, al vapor, surt amb tot el sabor i en el seu punt ideal... però és pot fer de manera tradicional, és clar.

Ingredients: 1/2 kg de musclos nets, ¼ cloïsses netes, 6 gambes, 100 g de ceba pelada i tallada a quarts, 120 g de tomàquet pelat natural, 1 branca d’api, 1 got de vi blanc, 1 cullerada de pa ratllat, 50 g d'oli d'oliva verge, una mica de sal, 1 bitxo, julivert picat per decorar.

Preparació: 1). posem al vas l'oli i escalfem durant 3 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1. 2). Afegim la ceba i l’api i piquem el conjunt 4 segon, velocitat 4. 3).Sofregim durant 5 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1. 4). Afegim el vi blanc, els tomàquets, el bitxo i el pa ratllat. 5) Triturem el conjunt durant 20 segons a velocitat 5, fins que quedi un puré fi. Amb l'ajuda d'una espàtula baixem els ingredients de la paret. 6). Posem el Varoma en posició, amb els crustacis i les gambes i programem 15 minuts, en temperatura Varoma, velocitat 1. 7) En la font on els anem a servir, posem primer els musclos, les cloïsses i les gambes i bolquem la salsa sobre els musclos movent bé, d'aquesta manera tots prenen tot el sabor.

Remei xinés pels constipat i estats gripals
S'agafen 15 g d'all i 15 de gingebre, en tallen a trocets i es bullen amb 500 mL d'aigua. Quan aquesta s'ha reduit a la meitat, es cola. Es pren abans d'anar a dormir, amb una mica de sucre moreno.

Entre fogons

Tot i que cada dia es menja més a la feina o en restaurants, i que amb l'aparició de congelats i precuinats, cada vegada ens passem menys temps entre fogons, la veritat és que tots preferim el menjar casolà.

Però, per què renunciem al plaer de menjar sa i a casa? Per comoditat? Per necessitat? ... Si ens ho proposem, no hem de renunciar a la bona cuina i els bons hàbits, ja que el mercat ens ofereix múltiples possibilitats de cocció, que poden adaptar-se als diferents hàbits i necessitats.

Cuinar amb gas
La cuina de fogons que és alimentada mitjançant gas natural és l'element imprescindible per als amants dels plats elaborats i la cuina tradicional. La flama i la calor es regulen manualment, i només amb veure-podem saber o tenir una idea de la intensitat de calor que estem aplicant. Amb el foc directe, s'evita l'escalfament i redueix el temps de preescalfament, de manera que disminuïm el consum d'energia. A més, en apagar el foc, la calor s’atura al moment, evitant així desbordaments i excessos de temps de cocció.
El gas natural, en produir naturalment la humitat en el moment de la seva combustió, no malgasta les propietats dels aliments que es cuinen al foc i preserva totes les seves sals minerals i els seus bells colors, daurant-los i mantenint tota la seva textura.
Cuinar amb vitroceràmica
La cuina vitroceràmica elèctrica s'ha estès molt ràpidament a causa dels seus innegables avantatges: la seva estètica, el seu fàcil maneig i sobretot, el senzilla que resulta la seva neteja per la seva superfície totalment llisa. Hi ha dos tipus de cuines vitroceràmiques elèctriques en funció de la seva regulació:
* REGULACIÓ PER ENERGIA: En aquest cas la potència es manté sempre al màxim i el que fem és controlar els temps de cocció (és a dir, els temps d'encesa i apagat). Aquest sistema permet controlar la calor de cada zona, de manera que només es posa en funcionament quan el termòstat ordena automàticament reposar calor. Això suposa un estalvi en els consums al funcionar estrictament el temps necessari.
* REGULACIÓ PER POTÈNCIA: En aquest cas, el comandament permet diferents connexions de les resistències, de manera que a cada posició li corresponen diferents potències d'escalfament. D'aquesta manera controlem la cocció per temperatura i no per temps.
Cuinar amb vitroceràmica per inducció

La seva característica més important és que transmet la calor al recipient mantenint la superfície de cocció freda. Es tracta d'una vitroceràmica amb els avantatges d'aquestes (superfície de fàcil neteja) però molt més ràpida. Mitjançant aquest sistema no cal esperar, ja que la calor es genera de forma instantània en accionar el comandament i s'assoleix en un segons la temperatura requerida. Això es tradueix en menor temps requerit i per tant menor consum. Sens dubte, el somni dels que cuinen amb preses.
Els recipients per cuinar han de contenir un material ferromagnètic almenys en la base, de manera que els de alumini, terracota, acer inoxidable o coure no són utilitzables amb aquest tipus de cuines .
Actualment el cost de la tecnologia d'inducció dobla al d'una vitroceràmica tradicional, però les elevades prestacions així com la seva major eficiència energètica la converteixen en una inversió atractiva. El cost de la producció d'aquesta tecnologia es centra en l'electrònica de potència necessària per al seu funcionament. Encara que el cost sol rondar el doble del preu d'una vitroceràmica de resistència o halògena, la despesa elèctrica sol ser un 40% menor i resulta rendible si es fa servir la cuina amb freqüència. Sobretot amb usos curts com fregir o fer a la planxa un filet, on una vitroceràmica convencional perdria gran part de l'energia usada en la calor residual de la placa. Respecte a una cuina de gas, aprofita millor l'energia elèctrica (84%) que el gas (40%).
Cuinar amb vitrogas
Són una aposta per al futur, combinen els avantatges de la cocció a gas i l'elèctrica permeten cuinar sobre una superfície vitroceràmica llisa i fàcil de netejar amb tota l'economia i rapidesa del gas natural.
La perfecta combinació
Si el dia a dia t'exigeix rapidesa però t'agrada recrear-te en la cuina els caps de setmana, també hi ha una solució parell tu. Hi ha plaques que combinen la vitroceràmica elèctrica amb els fogons de gas tradicionals, permetent la màxima eficàcia en el mínim temps amb l'electricitat o bé una cocció elaborada amb una perfecta regulació amb el gas natural.

TRUCS PER ESTALVIAR ENERGIA A LACOCCIÓN
1. Disminueix la temperatura o desactiva la placa o el forn elèctric abans d'acabar de coure els aliments. Si disposes de vitroceràmica amb multifuncions, utilitza el programa econòmic.
2. Cuina amb recipients el fons sigui més gran que el foc i tapi sempre les cassoles. Així pots estalviar fins a un 20% d'energia.
3. Descongela alguns productes dins del propi frigorífic. Evitaràs consum al forn o microones per descongelar ia més millorarà la qualitat i el sabor dels aliments.
4. Evita obrir la porta del forn innecessàriament perquè no es perdi la calor acumulada.
5. Acostuma't a l'olla exprés. Consumiràs la meitat d'energia mentre cuina.

Dinar de Reis

Us prometo que em volia “escaquejar”. Pensava, entre la mare i d’altres familiars, aquest any no cuino...
Però no, el dia de Reis m'ha tornat a tocar. Total, que cal buscar alguna cosa original, que agradi, però tenint en compte que som a final de festes i tothom està tip. Ah! I que jo vull estar pels meus fills tan a la cavalcada com a Reis... a més, si pot ser, light. Massa, no?
Finalment, aquest ha estat el menú, que aprofito a compartir mentre els nens s’ho passen d’allò més bé amb les joguines, altres veuen la tele i alguns fins i tot ronquen!!!

APERITIUS:
(els aperitius són una bona manera d’implicar la canalla a la cuina... els agrada molt anar muntant-los i veure com llueix el resultat... llevat el dia de Reis, és clar!)
Montadito de Foie amb Encenalls de Pernil Oro Graso al Pedro Ximenez
Rebaixem ½ got de Pedro Ximenez a foc lent amb un rajolí petit de vinagre de Mòdena. Després d'uns 10 minuts afegir una cullerada de melmelada de gerds. Untem la torrada amb dues gotetes de la salsa, després posem el foie, els encenalls de pernil i novament dues gotetes de l'adob per sobre.
Vol-au-vent de Pernil de York amb salsa de Dijon.
Per preparar la salsa de Dijon: 1 / 2 got d'oli, un rajolí de vinagre de Mòdena, 1 cullerada de mostassa Dijon i 1 cullerada de mel. Barrejar bé (podem afegir un toc d'anet). Piquem ben fineta una mica de ceba de Figueres i la mesclem amb la salsa anterior. Untar la torrada amb la salsa. I després posar el pernil dolç tallat molt fi.
Torrada de Salmó amb adobats a la vinagreta:
Untar la torrada amb mantega. Tallar el salmó fumat a encenalls gruixuts i posar sobre la torrada. Preparar una mescla amb una mica de ceba tendra picada, ou dur, tàperes i pepinillos també trinxats. Decorar la torrada amb salmó amb aquesta mescla.
Tartaleta de Formatge Feta amb Tomàquet i Alfàbrega.
Picar alfàbrega i afegir oli d'oliva o comprar una salsa de pesto ja feta i untar la torrada. Tallar el feta en daus petits i ruixar amb l'oli d'oliva. Picar el tomàquet finament i escampar per sobre.
Boletes de Formatge, cibulet i Oliva Negra.
Es barreja formatge de cabra cremós amb formatge Philadelphia. Després s’amaneix amb cibulet i olives negres trinxades. Deixar reposar aquesta massa al frigorífic como a mínim 4 hores. Es fan petites boletes. Picar finament més cibulet i el mesclem amb parmesà en pols. Passem les boletes per aquesta mescla.
Vol-au-vent de Rocafort i nous
Es barreja formatge rocafort amb formatge mascarpone. Afegir les nous picadetes. Omplim els vol-au-vent i decorem amb cibulet.
Tartaleta de setes amb ceba confitada
Netegem i tallem en làmines fines els bolets, les ruixem amb llimona i ofeguem amb la resta de la mantega. Finalment, assaonem. Seguidament, incorporem els ous batuts. Remoure fins que els ous estiguin quallats. Disposem dintre de la tartaleta i decorem amb una mica de ceba confitada.
Torrada de Formatge de Mango, Gorgonzola i Ceba confitada
Tallar el mango per la meitat al llarg traient l'os, pelar-los i col•locar els trossos resultants en una font de forn. Seguidament posar un tros de formatge gorgonzola sobre de cada mango, després posar sobre del formatge la ceba caramel•litzada prèviament. Ficar al forn per gratinar i fer que s'escalfi el mango i es desfaci una mica el formatge.
Torrada de Gules amb Gambes
Saltejar les gules i les gambes pelades amb all i julivert. Posar un grapat de gules a sobre de cada torrada i decorar amb una gamba.
PRIMER PLAT
Amanida tèbia de bacallà i raviolis al aroma de cítrics

INGREDIENTS (6 PERSONES): 2 taronges de taula, 1 taronja de suc, 300 g de bacallà esqueixat, 250 g ravioli farcits de bolets, ruca, 1 tomàquet madur, 100 g d’olives negres sense pinyol, 1 anxova, oli d’oliva verge, 50 g de pinyons, formatge batut desnatat, sal.
PREPARACIÓ: Seguir 6 cops aquestes instruccions, que es donen per cada plat a muntar. Tallar les taronges de taula en carpaccio i disposar en el plat. Picar el tomàquet molt fi. Tallar el bacallar en encenalls. Tallar a rodonetes les olives negres. Barrejar el tomàquet, les olives i el bacallà i amanir amb oli. Disposar en forma de corona circular al voltant del plat, de manera que es vegi el carpaccio de taronja. Dintre del cercle, col•locar entre 3 i 5 ravioli al dente. Posar una mica de ruca per sobre de tot el plat (no molt, s’ha de veure). Preparar una salsa batent: l’oli, el suc de la taronja, l’anxova, el formatge i la sal. Afegir el pinyons i una part de les olives tallades. Posar la salsa per sobre del plat.
Encara que aquest plat s’ha de fer al moment, la veritat és que si tenim tots els ingredients preparats és ben fàcil i ràpid (si no tens més de 6 o 8 persones...)
SEGON PLAT
Rostit de pagès

INGREDIENTS (6 PERSONES): 1 pollastre de pagès (del Prat, capó...) en octaus, el fetge del pollastre, 1 ceba grossa, 6-8 Alls, 1 manat d'herbes (llorer, farigola, romaní, sajolida), 1 tomàquet madur, 1 got de conyac, ½ got de vi ranci, 1,5 L d'aigua, 150 g d'avellanes torrades, 8 prunes seques, 100 g de pinyons, 100 g de moixernons secs, 1 tassa petita d'oli d'oliva, Sal, pebre
PREPARACIÓ: Poseu els moixernons secs en un cassó amb aigua perquè es vagin hidratant i feu-los coure a foc lent. Després, coleu-los. Agafeu el pollastre, saleu-lo i enrossiu-lo en una cassola amb l'oli ben calent. Quan estigui ben ros, afegiu-hi la ceba tallada. Quan estigui rossa, afegiu-hi les trompetes de la mort, (reservant-ne unes quantes per a la picada), els alls sencers sense pelar, el tomàquet tallat a quarts i el manat d'herbes, i deixeu-ho coure tot junt. Quan les verdures s'hagin enrossit, poseu-hi el brandi i flamegeu-ho. Tot seguit, afegiu-hi els moixernons i l'aigua fins a cobrir el pollastre/conill i deixeu-lo coure a foc suau durant 35 min. Després, poseu-hi el vi ranci, i les prunes i deixeu-ho coure durant 35 minuts més. Mentrestant, en un morter piqueu el fetge i les avellanes torrades, amb una mica del suc de cocció. Poseu-hi els pinyons. 10 minuts abans d'acabar la cocció, afegiu la picada a la cassola. Deixeu-lo coure aquests 10 min. I ja per acabar, posar als plats el pollastre i salseu-lo amb el suc de la cocció.
L’avantatge d’aquest plat és que està més bo si és fet del dia anterior, i, per tant... ens dona molta llibertat.

Cistella de Gener

Durant els mesos d'hivern és una bona època per gaudir de productes del mar i de la terra de tota la geografia del nostre país, és temps de besuc, pinya i marisc.

Entren: carxofes, faves, pèsols.

És temporada de: bròquil, carbassa, api, col verda, coliflor, taronges, mandarines, endívies, escaroles, espinacs, pomes, xirivies,

Se’n van: moniatos, castanyes.

Besuc

El besuc és un peix comú en totes les costes europees, molt apreciat com a plat principal en els dies de festa pel seu delicat i exquisit sabor, que, a més, ofereix l'avantatge de la seva fàcil preparació. Prova a cuinar al forn, amb una mica de vi blanc, oli d'oliva i llimona, acompanyat de patates i ceba rostida.

Quan vagis a comprar, tria exemplars d'un color rosat, amb tonalitats vermelloses i platejades tant al ventre com en els costats i amb una taca negra per sobre de les aletes pectorals, ja que aquesta taca és signe de frescor ja que es va aclarint fins a desaparèixer segons passen els dies.

La composició del besuc és similar a la d'altres peixos blancs. El seu contingut proteic és del 18-20%, d'alt valor biològic. En l'aportació de vitamines destaquen les del grup B, la A i D. A més, el contingut de minerals com fòsfor, iode i calci és molt important. Pel que fa als greixos, conté menys d'un 5%, amb gran aportació d'àcids grassos poliinsaturats, importants per les seves propietats antiagregants, vasodilatadores i reductores dels nivells sanguinis de triglicèrids.

Encara que pots aconseguir-congelat, filetejat i congelat aprofita l'època d'hivern per assaborir fresc.

PINYA

L' ananàs (nom d'origen tupí-guaraní), pinya tropical o pinya americana (Ananas comosus) és una planta tropical originària de Brasil, Bolívia i Paraguai o possiblement també podria ser del nord de Sud Amèrica. Alhora, es pot trobar conreada a altres països tropicals i subtropicals per a l'obtenció del seu fruit. És una planta herbàcia, perenne, de la família de les bromeliàcies que al contrari que moltes altres espècies d'aquesta família, que són epífits, creix sobre terra ferma. A la seva composició química cal destacar els sucres senzills i oligosacàrids, les vitamines i la fibra.

Des d’un punt de vista farmacològic, destaca perquè conté un principi actiu: la Bromelaïna, és una combinació de tres enzims proteolítics (bromelina, extranasa i ananasa) que, al igual que la pepsina de l'estómac, és capaç de trencar les proteïnes accelerant la seva digestió. La bromelina també afavoreix la circulació ja que trenca els coàguls que puguin formar-se i fluïdifica la sang. Cal saber que la pinya en conserva perd gran part de les seves propietats digestives, ja que la bromelaïna es desnaturalitza molt fàcilment. S’utilitza per edemes inflamatoris i post-operatoris, en casos de Tromboflebitis, Dispèpsies, com a laxant suau com anticel.lulític. Els esportistes la fan servir de prevenció per evitar tendinitis (inflamació dels tendons) o bursitis (inflamació dels sacs sinovials)

MARISC

Encara que en la costa de gener et sembli impensable comprar marisc, és una bona època per a això. Si vols controlar la butxaca, recorre a musclos, cloïsses, sípia o calamars, però no renunciïs a les propietats que aquests fruits del mar t'ofereixen. Són una bona font de proteïnes, ferro, iode, seleni i zinc, a més de vitamines per tot arreu. A més, donen molt de joc al menjar de tots els teus, ja que es poden cuinar simplement al vapor amb llimona o a la planxa amb all i julivert, i et treuen feina de la cuina de la que segur que estàs saturat després la festes nadalenques.

Cuinar amb Plantes Aromàtiques

Avui, primer dia que he pogut gaudir d’una migdiada mentre els nens estan a escola, jo amb la manteta polar, veient la recepta de cuina de TV3. Primer dia que ve de gust un plat calent. I mira, han fet servir farigola i ceps. Així que he pensat, quines ganes de menjar una sopa de farigola!

I és que, tradicionalment, en la cuina mediterrània, en totes les seves varietats, sempre ha estat un sà costum cuinar amb herbes. Acabades de collir o seques, per tota la geografia mediterrània s'utilitzaven com saboritzants, aromatitzants o per les seves propietats medicinals.

En el nostre rebost sempre hem de tenir un bon assortiment d'elles. El mercat és variat i ens ofereix infinitat de possibilitats. Darrerament, a més, trobem en molts supermercats la possibilitat d'adquirir-fresques. En aquest cas són fràgils i perden la seva aroma en hores, de manera que per guardar uns dies convé embolicar-les en un drap humit a la nevera.

Com conservar les herbes fresques

Pica’l finament i barregeu-la amb oli d'oliva. Disposa aquesta barreja en un recipient per glaçons i congela’l. Cada vegada que ho necessitis, pots descongelar un "glaçó" i tindràs un amaniment a punt, amb tot el seu aroma i sabor.

En la nostra cuina, fem servir una ínfima part de les herbes que la natura ens ofereix. El julivert o el llorer són d'ús corrent, però hi ha moltes altres que mereixen trobar el seu lloc en els nostres plats. Pots escollir entre les tradicionals, innovar una mica més o decantar-se per utilitzar-les segons les seves propietats medicinals, que moltes d'elles tenen. Aquí us comento algunes.

LES TRADICIONALS

Estragó o Artemisia dracunculus: Barrejar algunes fulles, finament picades, amb patés o mantegues, donaran un resultat suculent. Si ho incorpores a vinagretes i mostasses, els donaràs un nou sabor. Té virtuts aperitives i digestives.

Canyella o Cinnamomum ceylanicum: Des de la illa de Sri Lanka, ens arriba aquest condiment ideal per a molts postres causa de les seves propietats aromticas. S'utilitza la segona escorça de les branques tendres. A més, s'utilitza com a estimulant general i desinfectant.

Farigola o Thymus vulgaris: molt freqüent en els nostres muntanyes, s'utilitza molt en les carns, però també pot fer-se servir en peixos. S'utilitzen el conjunt de floretes que es denominen summitat florida. És un bon recurs contra la tos i expectorant.

Romaní o Rosmarinus officinalis: També freqüent en els nostres muntanyes, s'utilitza la summitat florida. Molt adequada per a carns, especialment de caça, és molt aromatitzant. Té acció sobre el fetge i és diürètica.

Clavell d’espècia o Eugenia caryophyllata (sempre m'ha fet gràcia tenir nom de planta!). Procedent d'Àfrica, Àsia i Amèrica, s'utilitzen les flors encara sense obrir, seques. Confereix un toc especial a escabetxos i altres plats de sabor intens i avinagrat. Posseeix propietats antisèptiques i estimulant de la digestió.

Nou moscada o Myristica fragans: D’orient i altres països tropicals. S'utilitza l'escorça olorosa que recobreix la llavor. Ideal per a utilitzar en pastes i salses tipus beixamel amb gran poder aromatitzant. És estimulant de la digestió.

Menta o Mentha piperita o Menta officinalis: Es pot conrear o créixer silvestre, en terrenys frescos i humits. S'utilitza les fulles o tota la planta. Dóna sensació de frescor a postres i salses. També va molt bé per a algunes carns a la barbacoa. És estimulant de la digestió.

Sajolida o Satureja montana: Creix en turons de sòls àrids de zones sots muntanyoses. S'utilitza la planta florida. Ideal per amaniments de productes que es posen en salmorra o un altre tipus de conservants, com les olives, per ser un gran aromatitzant. Té propietats digestives.

INNOVADORES

Fonoll o Foeniculum officinale: De creixement espontani en zones submuntanyoses. En cuina s'utilitzen les fulles fresques. Confereix un toc especial a pastissets i brioixeria. Propietats diürètiques i aperitives.

Matafaluga o anís verd o Pimpinella anisum: Malgrat la seva abundància gairebé no és utilitzada. Els seus fruits i fulles desprenen una aroma subtil que acompanya delicadament amanides i formatges frescos. A més de tenir propietats estomacals.

Melisa o Melissa officinalis: Les seves fulles, recollides just abans de la floració, desprenen una olor de frescor que recorda la llimona. Deliciosa en sorbets, postres i amanides de fruites. És antiespasmòdica, amb propietats estomacals i lleugerament sedant.

Sàlvia o Salvia officinalis: És molt utilitzada com a remei terapèutic, però una gran desconeguda a nivell culinari. Les seves fulles lleugerament vellutades poden picar-se o esmicolar per perfumar carns a la brasa. És diürètica i antiespasmòdica, i té efectes sobre el cicle hormonal de la dona.

Anet o Anethum graveolens: De delicat sabor, les seves fulles són perfectes per als peixos blancs i el pollastre, encara que també és ideal per a marinar el salmó o el peix espasa. Té accions antisèptiques i estomacals.

Cerfull o Cerifolium sativum: El seu sabor, una mica anisat, fa meravelles en una amanida de tomàquets. També és molt adequat en els ous. Facilita la digestió.

RECEPTES (4 PERSONES)

MOUSSE DE FORMATGE A LES HERBES: fes una barreja homogènia amb formatge fresc de cabra barrejat a parts iguals amb formatge cremós de cabra. Afegeix un all picat, una cullera de matafaluga i una cullera de anet. Fer croquetes i arrebossar en una mica més d'anet. Posar una hora a la nevera abans de servir.

CANAPÈ D'HERBES AROMÀTIQUES: rentar, assecar i picar un grapat d'herbes a base d'estragó, alfàbrega, julivert i cibulet. Posar-les en un cassó i afegir 1 litre de vi blanc sec. Dur a bullir i deixar coure a foc lent fins que s'hagi consumit gairebé tot el líquid (aproximadament 1 hora). Fer una beixamel espessa i barrejar amb 2 rovells d'ou, sal i pebre. Tamisar el preparat d'herbes i barrejar amb la beixamel. Deixa reposar la barreja en un lloc fresc que no sigui el frigorífic i serveix acompanyat de torradetes de pa.

CARPACCIO DE PEIX ESPASA: netejar un enciam, escórrer-la i col•locar en una font, tallada en juliana. Col•locar 400 grams de peix espasa tallat a rodanxes ultra fines i escampar anet, pebre vermell i ceba tendra picats. Preparar una salsa amb oli, llimona i salpebrar. Ruixar el carpaccio amb la salsa i servir.

SOPA DE FARIGOLA:

Ingredients: 1 gra d'all, 1 l brou de verdures, 4 branquetes de farigola (o més, a gust...), 4 ous, Oli d'oliva verge extra, sal.

Preparació: Tallem el pa en llesques fines i el torrem. Per altra banda, en una cassola escalfem 4 cullerades d'oli i hi daurem un gra d'all. Hi afegim el pa torrat i ho remenem de tant en tant. El següent pas és afegir el brou de verdures, 4 branquetes de farigola i un pessic de sal. Ho deixem coure a foc lent i quan la sopa estigui espessa, hi tirem els ous batuts i ho remenem amb energia. Un cop els ous estiguin quallats, es passa la sopa a través d'un colador i es serveix ben calenta.

Nota: Encara que aquest és un primer plat, com que hi posem ou, ens pot servir d’un calentot plat únic un diumenge a la nit.

Plantes que aprimen?

Avui he anat a la farmàcia a comprar glucomanà. Una senyora ha escoltat que xerrava amb la meva col•lega, i ha preguntat: “però, això funciona?”. Doncs la veritat és que no hi ha plantes, ni cap complement dietètic que "aprimi", però sí que siguin coadjuvants en les dietes d'aprimament cooperant activament en processos metabòlics que, per exemple afavoreixin l'eliminació de líquids, ajudin a disminuir la gana o facilitin les funcions renals i digestives. Evidentment, cal una dieta d’aprimament i fer exercici físic si volem aconseguir el nostre objectiu, perquè les plantes miracles no fan.
En l'actualitat poden trobar aquestes plantes medicinals a les farmàcies i adquirir-les amb total garantia. Aquí teniu algunes plantes recomanades per sobrepès o control de pes:

Carxofa: per la seva acció depurativa. El seu principi actiu és la cinarina, que estimula la secreció biliar, actuant sobre el restrenyiment. És especialment útil en el cas de la congestió o fetge mandrós, icterícia i mala digestió de greixos. Recordeu la famosa dieta de la carxofa.
Ananàs (tija de la pinya): La bromelaïna (principi actiu) és capaç de fraccionar les mucoproteïnes accelerant així la seva protecció i facilitant la seva eliminació. Indicada per a eliminar pes excessiu associat a retenció d'aigua o en el cas de tenir cel•lulitis. Afavoreix la mobilització i eliminació de dipòsits de greix.
Camilina. Afavoreix l'eliminació de líquids de l'organisme i limita l'absorció de greix i sucres. Es troba de manera abundant al té verd.
Crom. Mineral que actua sobre el control de l'absorció de glúcids o hidrats de carboni. Indicat en persones amb principis de diabetis i en dones que s’acosten a la menopausa perquè a partir dels cinquanta, més o menys, es perd la capacitat de metabolitzar el sucre. És a dir, quantitats de sucre que abans es cremava, ara és més difícil, i com que no el cremem, es transforma en greix.
Chitosan. (No és una planta sinó les cutícules dels crustacis). És un element natural que no s'absorbeix, ni es digereix. En arribar a l'estómac atrau els lípids, quedant atrapats, per ser eliminats en l'excreció. Pot captar fins a 5 vegades el seu pes en greix.
Citrus aurantium (taronja amarga). El pericarpi (part baixa de la pell) augmenta la despesa de calories que el nostre organisme consumeix diàriament, afavorint els resultats de dietes hipocalòriques.
Fasolina (fruit de la mongeta, la beina): rica en fibres cel•lulòsiques, pectines, tanins i flavonoides que una vegada en l'intestí tenen la propietat d'alentir l'absorció de sucres.
Fucus. Aporta molta fibra, que en augmentar el volum a l’estómac, ajuda a disminuir la sensació de fam.
Garcinia Cambogia. De propietats purgants. La seva AHC s'utilitza en regulació de pes i de la gana. Alenteix la producció i emmagatzematge del greix.

Glucomanà: absorbeix més de cent vegades el seu volum en aigua formant un gel dens a l'estómac. En omplir permet reduir l'absorció de greixos i sucres. Evita restrenyiments.
Guaranà: estimulant i fortificant. La seva cafeïna accelera la combustió dels cossos grassos i augmenta el metabolisme basal de les cèl•lules de manera que afavoreix l'eliminació dels greixos. Dóna energia en dietes que generen astènies.
Karaya: incrementa el bol fecal. Produeix un efecte saciant.
Ortosifó. Facilita les funcions d'eliminació renal i digestiva.
Papaia: afavoreix els processos digestius (per exemple carn) i és antioxidant.
Reina dels prats. És depurativa i es recomana en la cel•lulitis dolorosa. Analgèsica.